Darrera actualització: 17 d’octubre de 2026.
Des de febrer de 2026, sota el Teide passa alguna cosa que l’Instituto Geográfico Nacional (IGN) vigila de prop. I, a l’altra punta de l’arxipèlag, a El Hierro, la zona on fa quinze anys va néixer el volcà submarí Tagoro continua registrant petits sismes. Cap de les dues coses vol dir que hi hagi una erupció a punt d’esclatar —els mateixos científics ho descarten a curt termini— però totes dues mereixen una explicació sense alarmisme ni minimització.
Què ha passat exactament al Teide des de febrer de 2026
Des de febrer, la zona de Las Cañadas del Teide (Tenerife), sobretot el sector oest, a prop de Pico Viejo, acumula eixams sísmics recurrents: seqüències de desenes o centenars de microterratrèmols molt febles, de tipus híbrid, concentrats en poques hores. No és un fet aïllat, sinó un patró que es repeteix mes rere mes.
- 18-19 de febrer: l’eixam més gran fins ara, amb uns 950 esdeveniments comptabilitzats inicialment, a uns 6,5-8 km de profunditat. Cap no es va sentir.
- 13-16 de març: 59 terratrèmols a Tenerife, tots de magnitud inferior a 1,8, entre 8 i 21 km de profunditat.
- 3-4 de juliol: uns 500 microsismes en unes deu hores a l’oest de Las Cañadas, a una profunditat mitjana d’uns 10 km.
- Juliol (total): 724 terratrèmols a tot Canàries, 611 dels quals al centre de Tenerife.
La immensa majoria són tan febles que només els sismògrafs els detecten. La deformació del terreny acumulada en els darrers tres anys és d’uns 2 centímetres, sense canvis ràpids. Si vols saber com es fa aquesta vigilància, ho expliquem a qui monitoritza els volcans del món.
Què diu el PEVOLCA (i, sobretot, què no diu)
El PEVOLCA —el Pla d’Emergències Volcàniques de Canàries— va reunir el seu comitè científic el 6 d’agost i va ser clar en dues direccions alhora. D’una banda, va admetre que l’activitat sismovolcànica, superior a la habitual des de febrer, podria arribar a generar terratrèmols lleus però perceptibles al voltant de Las Cañadas, sense capacitat de causar danys. «No podem descartar que es produeixin», va dir Itahiza Domínguez, director de l’IGN a Canàries. De l’altra, va insistir que no s’observa cap senyal que apunti a una erupció a curt o mitjà termini: les emissions de gasos han disminuït i no hi ha deformació ràpida.
Domínguez va resumir així el que sí que preocuparia: terratrèmols més superficials i més grans, combinats amb una deformació ràpida del terreny. «Res d’això s’està veient en aquests moments.» El semàfor volcànic de Tenerife no s’ha activat —el comitè considera que no es donen les condicions per elevar-lo— i es manté el que les autoritats anomenen «vigilància reforçada», amb reunions de seguiment cada tres mesos i extraordinàries si hi ha canvis significatius. Qui vulgui entendre com funcionen aquests protocols ho trobarà a què fer pas a pas davant una erupció.
Actualització d’octubre: simulacre al Teide, no alerta
El 22 d’octubre de 2026, entre les 9.00 i les 14.00, els mòbils de Tenerife rebran tres missatges ES-Alert dins del simulacre VOLCANEX Tenerife 2026, organitzat pel Cabildo a Guia de Isora. L’exercici simula un pas del semàfor a taronja i l’evacuació dels nuclis de Chirche i Aripe, en una zona que la planificació insular classifica d’amenaça volcànica molt alta. Per la cobertura de les antenes, els avisos també poden arribar a punts de Gran Canària, La Palma, La Gomera i El Hierro.
És important remarcar-ho: és un assaig, no una alerta real. No hi ha cap ordre d’evacuació ni de confinament, i el simulacre no respon a cap canvi en l’activitat del Teide. Precisament perquè hi ha eixams recurrents, té sentit que la població i els serveis d’emergència practiquin, com es va aprendre amb l’erupció de La Palma de 2021.
I a El Hierro? Petits sismes a la zona del Tagoro, quinze anys després
A uns 300 quilòmetres d’allà, El Hierro continua registrant sismes de magnitud baixa al llarg de 2026: tres al març, el més gran de magnitud 2,9, i tres més en menys de 24 hores el 4 de setembre, d’entre 1,9 i 2,3 i en aigües properes a l’illa. Cap no ha estat sentit per la població, i l’IGN els emmarca dins de la dinàmica geològica habitual de Canàries.
Aquest octubre fa quinze anys de l’erupció submarina de 2011-2012 davant de La Restinga, que va donar origen al Tagoro. Aleshores, l’erupció va venir precedida de més de 10.000 terratrèmols localitzats i d’un sisme de magnitud 4,3 dos dies abans. La comparació ajuda a posar en context l’activitat actual, molt més modesta. Si t’interessa el fenomen, en parlem a volcans submarins: el món desconegut sota els oceans.
Per què Canàries no s’assembla ni a Granada ni al Perú
En articles anteriors hem vist dos mecanismes ben diferents: a Granada, la col·lisió continental entre plaques genera terratrèmols sense volcans. Al Perú, la subducció d’una placa oceànica genera alhora terratrèmols i tota una cadena volcànica. Canàries és un tercer cas, diferent dels dos anteriors: no hi ha cap frontera de plaques a sota. L’explicació més acceptada és l’existència d’un punt calent —una pluja de magma que puja des de zones molt profundes del mantell, independentment del moviment de les plaques tectòniques— tot i que alguns geòlegs debaten si el mecanisme exacte respon més a efectes de vora del continent africà que a un punt calent clàssic com el de Hawaii.
Sigui quin sigui el detall exacte, el resultat és el mateix: a Canàries, els terratrèmols que hi ha sota els volcans solen ser conseqüència directa del moviment de magma en profunditat, no de la fricció entre plaques. Per això els vulcanòlegs els vigilen amb una lupa diferent de la que farien servir a Granada.
Ha de preocupar-nos?
Amb les dades disponibles ara mateix, la resposta dels experts és consistent: cal seguiment, no alarma. Els eixams sísmics recurrents sota un volcà actiu són, precisament, el tipus de senyal que els observatoris volen detectar com més aviat millor —és la diferència entre vigilar de prop i que et sorprengui un canvi sobtat. Ara bé, predir una erupció no és mai una ciència exacta. Que el semàfor continuï sense activar-se després de mesos de seguiment és una bona notícia: vol dir que l’activitat es manté dins de paràmetres que els científics ja coneixen i saben interpretar. Com va dir Domínguez, l’activitat és superior a la de fa un any, i la de fa un any era superior a la de fa deu.
Preguntes freqüents
Podria erupcionar el Teide properament?
Segons el comitè científic del PEVOLCA (reunió del 6 d’agost de 2026), que el simulacre d’octubre no ha modificat, no hi ha senyals que apuntin a una erupció en les properes setmanes o mesos. Els eixams sísmics es consideren, de moment, dins de l’activitat de fons d’un volcà actiu sota vigilància.
El Tagoro i el Teide estan connectats geològicament?
No directament: són sistemes volcànics independents, a illes diferents (Tenerife i El Hierro). Comparteixen el mateix origen general —el vulcanisme d’illa oceànica canari— però no un mateix dipòsit de magma ni una connexió que faci que l’activitat d’un influeixi en l’altre.
Per què el semàfor no puja de nivell si hi ha centenars de terratrèmols?
Perquè el nombre de sismes, per si sol, no és el criteri decisiu. El PEVOLCA valora també la profunditat, la magnitud, si hi ha deformació del terreny, l’emissió de gasos i l’evolució en el temps. Centenars de microsismes febles i profunds preocupen molt menys que pocs sismes superficials i creixents en magnitud.
On puc seguir-ne l’evolució?
Les dades oficials i actualitzades són a les notícies i informes mensuals de vigilància volcànica de l’IGN i als comunicats del Govern de Canàries. A volca.cat en fem el resum a la pàgina de seguiment del Teide en directe, i per al context general tens la guia completa dels volcans de Canàries i la guia per visitar el Teide.
Ni el Teide ni El Hierro estan, avui, a punt d’entrar en erupció. Però tots dos recorden que Canàries és, geològicament parlant, un territori viu que mai deixa de moure’s del tot.
Fonts: Instituto Geográfico Nacional (IGN); comitè científic del PEVOLCA, Govern de Canàries (6 d’agost de 2026); Cabildo de Tenerife i CECOES 112 (VOLCANEX 2026); Diario de Avisos; El Hierro Hoy.