Des de fa mesos, sota el Teide passa alguna cosa que l’Instituto Geográfico Nacional (IGN) vigila de prop. I, alhora, a l’altra punta de l’arxipèlag, prop d’El Hierro, el fons marí que va parir el volcà Tagoro fa una dècada torna a tremolar. Cap de les dues coses vol dir que hi hagi una erupció a punt d’esclatar —els mateixos científics ho descarten a curt termini— però totes dues mereixen una explicació sense alarmisme ni minimització.
Què ha passat exactament al Teide des de febrer de 2026
Des de febrer, la zona de Pico Viejo, a Las Cañadas del Teide (Tenerife), acumula eixams sísmics recurrents: seqüències de desenes o centenars de microterratrèmols concentrats en poques hores, a profunditats d’entre 10 i 15 quilòmetres. No és un fet aïllat, sinó un patró que es repeteix mes rere mes des de fa mig any.
L’episodi més important fins ara va tenir lloc el 22 i 23 de juliol: l’IGN va registrar-hi més de 500 terratrèmols petits en poques hores, tots concentrats a l’oest de Las Cañadas. La immensa majoria són tan febles que només els sismògrafs els detecten.
Què diu el PEVOLCA (i, sobretot, què no diu)
El PEVOLCA —el Pla d’Emergències Volcàniques de Canàries— es va reunir a l’agost per avaluar aquesta activitat i va ser clar en dues direccions alhora. D’una banda, va admetre que l’activitat sismovolcànica anòmala detectada des de febrer podria arribar a generar terratrèmols lleus però perceptibles per la població de Tenerife. De l’altra, va insistir que no s’observa cap senyal que apunti a una erupció a curt o mitjà termini.
El semàfor volcànic de Tenerife es manté en verd, amb el que les autoritats en diuen «vigilància reforçada»: no hi ha canvi de nivell d’alerta, però se segueix l’evolució amb més atenció que en un any normal. És una situació que ja s’havia viscut abans en aquesta mateixa zona sense derivar en erupció.
I a El Hierro? El Tagoro torna a moure’s, catorze anys després
A uns 300 quilòmetres d’allà, a la costa sud d’El Hierro, la zona del volcà submarí Tagoro —nascut de l’erupció de 2011-2012 davant de La Restinga— ha registrat en els últims dies una desena de terratrèmols, el més fort d’ells de magnitud 3,8. És una activitat molt més modesta que la del Teide i, de moment, sense cap declaració oficial associada, però prou perquè les cerques sobre «volcà Tagoro» s’hagin disparat de cop.
És important no confondre volum de cerques amb magnitud real del fenomen: un «Breakout» de cerca vol dir que un terme ha passat de gairebé zero a un pic sobtat d’interès, no que l’activitat geològica sigui necessàriament greu. En aquest cas, reflecteix que la gent ha connectat, encertadament, l’activitat del Tagoro amb la que ja fa mesos que es parla del Teide.
Per què Canàries no s’assembla ni a Granada ni al Perú
En articles anteriors hem vist dos mecanismes ben diferents: a Granada, la col·lisió continental entre plaques genera terratrèmols sense volcans. Al Perú, la subducció d’una placa oceànica genera alhora terratrèmols i tota una cadena volcànica. Canàries és un tercer cas, diferent dels dos anteriors: no hi ha cap frontera de plaques a sota. L’explicació més acceptada és l’existència d’un punt calent —una pluja de magma que puja des de zones molt profundes del mantell, independentment del moviment de les plaques tectòniques— tot i que alguns geòlegs debaten si el mecanisme exacte respon més a efectes de vora del continent africà que a un punt calent clàssic com el de Hawaii.
Sigui quin sigui el detall exacte, el resultat és el mateix: a Canàries, els terratrèmols que hi ha sota els volcans solen ser conseqüència directa del moviment de magma en profunditat, no de la fricció entre plaques. Per això els vulcanòlegs els vigilen amb una lupa diferent de la que farien servir a Granada.
Ha de preocupar-nos?
Amb les dades disponibles ara mateix, la resposta dels experts és consistent: cal seguiment, no alarma. Els eixams sísmics recurrents sota un volcà actiu són, precisament, el tipus de senyal que els observatoris volen detectar com més aviat millor —és la diferència entre vigilar de prop i que et sorprengui un canvi sobtat. Que el semàfor continuï en verd després de mesos de seguiment és, de fet, una bona notícia: vol dir que l’activitat es manté dins de paràmetres que els científics ja coneixen i saben interpretar.
Preguntes freqüents
Podria erupcionar el Teide properament?
Segons les declaracions del PEVOLCA a l’agost de 2026, no hi ha senyals que apuntin a una erupció en les properes setmanes o mesos. Els eixams sísmics es consideren, de moment, dins de l’activitat de fons d’un volcà actiu sota vigilància.
El Tagoro i el Teide estan connectats geològicament?
No directament: són sistemes volcànics independents, a illes diferents (Tenerife i El Hierro). Comparteixen el mateix origen general —el punt calent canari— però no un mateix dipòsit de magma ni una connexió que faci que l’activitat d’un influeixi en l’altre.
Per què el semàfor no puja de nivell si hi ha centenars de terratrèmols?
Perquè el nombre de sismes, per si sol, no és el criteri decisiu. El PEVOLCA valora també la profunditat, la magnitud, si hi ha deformació del terreny, l’emissió de gasos i l’evolució en el temps. Centenars de microsismes febles i profunds preocupen molt menys que pocs sismes superficials i creixents en magnitud.
Ni el Teide ni El Hierro estan, avui, a punt d’entrar en erupció. Però tots dos recorden que Canàries és, geològicament parlant, un territori viu que mai deixa de moure’s del tot.