El vocabulari dels volcans, explicat de manera clara
La vulcanologia té el seu propi vocabulari tècnic que pot semblar complicat a primera vista. Paraules com magma, lava, piroclasts, lapil·li, ignimbrita o lahar apareixen contínuament en les notícies quan hi ha una erupció, però no sempre queda clar què signifiquen exactament ni en quina situació s’aplica cadascuna.
A continuació, expliquem de manera clara i accessible els termes volcànics més importants, amb exemples concrets per entendre’ls millor.
Magma vs. Lava: la diferència fonamental
Aquesta és la confusió més freqüent, i la resposta és senzilla:
Magma és la roca fosa que es troba a l’interior de la Terra, dins la cambra magmàtica o al llarg del conducte volcànic. No la veiem; tanmateix, existeix en profunditat a temperatures d’entre 700 i 1.300 °C.
Lava és exactament el mateix material, però quan ha sortit a la superfície durant una erupció volcànica. En el moment que el magma travessa la boca del volcà i entra en contacte amb l’atmosfera o amb l’aigua, passa a dir-se lava.
Resum: Magma = a dins. Lava = a fora. Mateix material, diferent nom segons la ubicació.
La lava es pot presentar de formes molt diverses depenent de la seva composició i velocitat de refredament:
- Lava pahoehoe: Lava molt fluida que es refreda formant superfícies llises i cordes. Típica de Hawaii.
- Lava aa (o escoriàcia): Lava més viscosa que es refreda formant una superfície rugosa, punxeguda i caòtica, difícil de travessar a peu.
- Lava en coixins (pillow lava): Es forma quan la lava erupciona sota l’aigua i es refreda ràpidament formant formes arrodonides semblants a coixins.
Els piroclasts: tot el que surt volant
Els piroclasts (del grec pyros = foc, klastos = trencat) són tots els fragments de roca i lava que un volcà expulsa a l’aire durant una erupció explosiva. Es classifiquen per la seva mida:
Cendres volcàniques
Fragments molt fins (menys de 2 mm). S’eleven a grans altures i poden viatjar milers de quilòmetres amb el vent. Per exemple, les cendres del Krakatau (1883) van donar la volta al planeta, i les de l’Eyjafjallajökull (2010) van paralitzar l’espai aeri europeu durant setmanes.
Les cendres volcàniques, però, no són com la cendra de la llar de foc: són partícules de roca trencada, molt abrasives i perilloses per als pulmons, els motors dels avions i els cultius.
Lapil·li
Fragments de mida mitjana (entre 2 i 64 mm), semblants a pedretes. El lapil·li volcànic és abundant als voltants dels volcans estrombolians. A la Garrotxa, per exemple, el sòl dels camps de lava del Croscat conté lapil·li basàltic de color negre.
Bombes volcàniques
Fragments grans (més de 64 mm) de lava parcialment fosa que el volcà llança a l’aire. En volar, sovint agafen formes aerodinàmiques (fusiformes, esfèriques). A més, poden pesar des de pocs grams fins a diverses tones. Les bombes volcàniques cauen al voltant del cràter i representen un perill real per a qui s’aproxima massa.
Blocs volcànics
Fragments grans de roca sòlida (no fosa) que el volcà expulsa durant explosions molt violentes. Més angulosos que les bombes, ja que no han estat parcialment fosos.
Altres termes volcànics essencials
Piroclastita / Ignimbrita
Quan els piroclasts s’acumulen i se solden per la calor, formen roques piroclàstiques. Les ignimbrites són roques formades per la consolidació de corrents piroclàstics; algunes de les millors pedres de construcció de les Illes Canàries (la «pedra tosca» canària) són ignimbrites.
Corrents piroclàstics
Allaus de gas calent, cendra i fragments de roca que baixen per les flancs del volcà a velocitats de fins a 300 km/h i a temperatures de fins a 700 °C. Per tant, ho arrasen absolutament tot al seu pas i no donen cap possibilitat de supervivència. Van ser la causa de la mort de les víctimes de Pompeia.
Lahar
Un lahar és un flux de materials volcànics —cendra, roques, piroclasts— barrejats amb aigua, que s’escola per les valls i rius dels voltants d’un volcà. Pot tenir la consistència del formigó fresc i avançar a gran velocitat. Es forma, doncs, quan les cendres volcàniques es barregen amb la pluja intensa, amb l’aigua de rius propers o amb la fusió de glaceres al cim del volcà.
Els lahars van matar 23.000 persones a la ciutat de Armero (Colòmbia) el 1985, quan l’erupció del Nevado del Ruiz va fondre parcialment el seu casquet de gel.
Fumaroles i solfatares
Les fumaroles són emissions de gasos volcànics calents (vapor d’aigua, CO₂, diòxid de sofre, àcid clorhídric) que surten de les esquerdes del volcà o del seu entorn, fins i tot fora de les erupcions. Quan les emissions contenen molt sofre i formen dipòsits de cristalls grocs característics, s’anomenen solfatares.
Caldera volcànica
Quan la cambra magmàtica es buida i el sostre s’enfonsa, es forma una gran depressió circular anomenada caldera. Cal no confondre-la amb el cràter: el cràter és l’obertura per on surt la lava, mentre que la caldera, en canvi, és la gran depressió formada per l’enfonsament. Yellowstone, els Campi Flegrei i la caldera de Taburiente (La Palma) en són exemples.
Escòries
Les escòries són fragments de lava basàltica rics en bombolles de gas, de color negre o vermell fosc, que s’acumulen al voltant del cràter durant erupcions estrombolianes. El volcà del Croscat, a la Garrotxa, per exemple, és un con d’escòries: la seva forma característica és el resultat de l’acumulació d’escòries al voltant del punt d’emissió.
Basalt
El basalt és la roca volcànica més abundant de la Terra. Es forma per la solidificació ràpida de lava basàltica (pobra en sílice i molt fluida). En efecte, el sòl negre i porós dels camps de lava de la Garrotxa, de Lanzarote i de Hawaii és basalt. A més, en refredar-se lentament i de manera regular, el basalt pot formar les espectaculars columnes basàltiques hexagonals visibles a Castellfollit de la Roca (Garrotxa) o a la famosa Calçada del Gegant (Irlanda del Nord).
Obsidiana
L’obsidiana, d’altra banda, és un vidre volcànic natural format per la solidificació ultraràpida de lava rica en sílice. De color negre brillant i tall molt fi, va ser usada per cultures prehistòriques de tot el món per fabricar eines i armes tallants. A Mèxic, Islàndia i les Illes Canàries, per exemple, se’n troben jaciments importants.
Resum visual del vocabulari volcànic
| Terme | Definició breu |
| Magma | Roca fosa a l’interior de la Terra |
| Lava | Magma que ha sortit a la superfície |
| Piroclast | Fragment de roca o lava expulsat a l’aire |
| Cendra volcànica | Piroclast molt fi (< 2 mm) |
| Lapil·li | Piroclast de mida mitjana (2–64 mm) |
| Bomba volcànica | Piroclast gran (> 64 mm), parcialment fos |
| Corrent piroclàstic | Allau de gas i roca calents per la flanc del volcà |
| Lahar | Flux de materials volcànics barrejats amb aigua |
| Caldera | Gran depressió per enfonsament de la cambra magmàtica |
| Fumarola | Emissió de gasos volcànics entre erupcions |
| Escòria | Lava basàltica fragmentada i porosa |
| Basalt | Roca volcànica negra formada per solidificació de lava |
| Obsidiana | Vidre volcànic natural negre i brillant |
Preguntes freqüents sobre el vocabulari volcànic
La lava és el mateix que el magma?
Sí i no, és a dir: són el mateix material (roca fosa), però s’anomenen diferent: magma quan és a l’interior de la Terra, i lava quan ha sortit a la superfície. A més, en sortir, el magma perd part dels gasos dissolts, cosa que modifica lleugerament la seva composició.
Quina diferència hi ha entre un cràter i una caldera?
El cràter és l’obertura per on surt el material volcànic, generalment al cim del con, de mides de metres a centenars de metres. La caldera és una depressió molt més gran (de quilòmetres) formada per l’enfonsament del terreny quan la cambra magmàtica es buida. Yellowstone és una caldera; el cràter de Santa Margarida, a la Garrotxa, és un cràter.
Les cendres volcàniques són perilloses per a la salut?
Sí, certament. Les cendres volcàniques contenen partícules de sílice cristal·lina que, inhalades de manera prolongada, poden causar silicosi i altres malalties respiratòries. A curt termini, a més, poden irritar els ulls, la gola i els pulmons. Per aquest motiu, en zones afectades per caiguda de cendres es recomana usar mascareta FFP2 o millor.
Per a informació més detallada, consulta la Vulcanologia a la Viquipèdia o explora els recursos del Programa de Perills Volcànics del USGS.
Per a informació més detallada, consulta la Vulcanologia a la Viquipèdia o explora els recursos del Programa de Perills Volcànics del USGS.
Per a informació més detallada, consulta la Vulcanologia a la Viquipèdia o explora els recursos del Programa de Perills Volcànics del USGS.
Continua aprenent sobre vulcanologia
- 📖 Glossari de vulcanologia en català: diccionari complet — Tots els termes volcànics en un sol lloc.
- 🌋 Tipus d’erupcions volcàniques: estromboliana, pliniana i més — Com es comporten els volcans durant una erupció.
- 🔬 Com es forma un volcà? Explicació per a nens i estudiants — Les bases de la geologia volcànica.