Per què no totes les erupcions volcàniques són iguals?
Quan pensem en una erupció volcànica, sovint imaginem una gran explosió amb lava que llisca per les flancs d’una muntanya. Però la realitat és molt més variada: hi ha erupcions tan tranquil·les que es poden observar de prop sense perill, i n’hi ha d’altres que destrueixen tot en un radi de desenes de quilòmetres en qüestió de minuts.
La clau que determina com serà una erupció és, sobretot, la viscositat del magma i el seu contingut en gasos. Entendre-ho és essencial per comprendre per què alguns volcans són tan perillosos i d’altres, tot i ser molt actius, no representen una amenaça immediata per a la població.
La viscositat: la clau de tot
El magma no és sempre igual. Pot ser molt fluid, com mel escalfada, o per contra, extremadament viscós, gairebé com betum fred. Aquesta diferència depèn sobretot del contingut en sílice (SiO₂):
- Poc sílice → magma fluid → erupció efusiva i tranquil·la
- Molt sílice → magma viscós → erupció explosiva i violenta
Els gasos dissolts en el magma (principalment vapor d’aigua, CO₂ i diòxid de sofre) juguen un paper fonamental. En un magma fluid, els gasos escapen gradualment mentre la lava puja. En canvi, en un magma viscós, els gasos queden atrapats fins que la pressió és tan alta que l’erupció es converteix en una autèntica explosió.
Els principals tipus d’erupcions volcàniques
1. Erupció hawaiana
Característiques: La més tranquil·la de totes. El magma és molt fluid (baix contingut en sílice) i els gasos escapen fàcilment. Produeix fonts o llacs de lava i colades que s’escolen lentament per les flancs del volcà.
Perillositat: Baixa per a les persones, ja que la lava avança lentament, però les colades poden destruir propietats i infraestructures al seu pas.
Exemple: Volcans de les illes Hawaii (Kīlauea, Mauna Loa). L’erupció del Kīlauea de 2018 va destruir centenars de cases però va donar temps a l’evacuació.

Forma del volcà resultant: Volcà en escut, ample i peu pronunciat.
2. Erupció estromboliana
Característiques: Explosions rítmiques i moderades que llancen fragments de lava incandescent, escòries i bombes volcàniques a l’aire. Entre explosió i explosió, però, hi pot haver períodes de calma. El nom ve del volcà Stromboli (Itàlia), que erupciona d’aquesta manera cada 15–20 minuts des de fa més de 2.000 anys.
Perillositat: Moderada. Els fragments llançats poden caure a distàncies considerables. El risc principal és per a qui s’apropa massa al cràter.
Exemple: Stromboli (Itàlia), Etna en algunes fases, volcà del Croscat (Garrotxa) va tenir probablement fases estrombolianes.

Forma del volcà resultant: Con d’escòries o estratovolcà de dimensions mitjanes.
3. Erupció vulcaniana
Característiques: Per contra, les erupcions vulcanianes presenten explosions més violentes, amb núvols de cendra, blocs i bombes volcàniques. El magma és més viscós i les explosions menys regulars. Les columnes de cendra poden arribar als 5–20 km d’alçada.
Perillositat: Alta. Les explosions poden ser sobtades i imprevisibles. La cendra pot afectar àrees molt extenses.
Exemple: Vulcano (Itàlia, que dona nom al tipus), Galeras (Colòmbia).
Forma del volcà resultant: Estratovolcà.
4. Erupció pliniana
Característiques: Les erupcions plinianes, en canvi, són les més violentes i destructives. El magma és extremadament viscós i ric en gasos. L’erupció genera una columna eruptiva que pot arribar als 20–55 km d’alçada, penetrant a l’estratosfera. Quan la columna col·lapsa, genera corrents piroclàstics devastadors: allaus de gas, cendra i roca a temperatures de fins a 700 °C que es desplacen a centenars de km/h i ho arrasen absolutament tot.
Perillositat: Màxima, ja que els corrents piroclàstics no deixen cap possibilitat de supervivència. A més, la caiguda de cendra pot afectar regions senceres, i les erupcions plinianes majors fins i tot poden alterar el clima global.
Exemple: Vesuvi (any 79 dC, que va destruir Pompeia), Krakatau (1883), Pinatubo (1991), Mont Sant Helens (1980).
Forma del volcà resultant: Estratovolcà amb possible caldera.
El nom «pliniana» ve de Plini el Jove, el romà que va descriure per primera vegada l’erupció del Vesuvi del 79 dC en cartes que han arribat fins als nostres dies.
5. Erupció peleana
Característiques: Similars a les plinianes però amb una peculiaritat: en lloc d’una columna eruptiva vertical, els materials s’alliberen lateralment en forma de núvol ardent (nuée ardente), un corrent piroclàstic dens i ràpid que s’escola per les flancs del volcà de manera lateral.
Perillositat: Extrema, ja que el núvol ardent és invisible fins que és massa tard per escapar.
Exemple: Mont Pelée (Martinica, 1902), l’erupció que va destruir completament la ciutat de Saint-Pierre i va matar els seus 30.000 habitants en menys de dos minuts. Va ser una de les catàstrofes volcàniques més mortíferes del segle XX.
6. Erupció freatomagmàtica
Característiques: Es produeix quan el magma entra en contacte amb aigua (mar, llac, glacera, capa freàtica). L’aigua es vaporitza de manera explosiva, generant explosions molt violentes i columnes de vapor i cendra. Per tant, és especialment imprevisible i perillosa.
Perillositat: Molt alta per la seva imprevisibilitat i per la gran quantitat de cendra generada.
Exemple: Eyjafjallajökull (Islàndia, 2010), que va paralitzar l’espai aeri europeu durant setmanes. La lava va fondre la glacera del cim, generant explosions freatomagmàtiques contínues. Hunga Tonga (2022), una de les erupcions més potents del segle XXI.
7. Erupció islandesa o en escletxa
Característiques: En lloc de sortir per un cràter central, la lava emergeix per llargues esquerdes o fissures lineals. Les erupcions en escletxa produeixen grans quantitats de lava molt fluida que pot cobrir vastes extensions de terreny.
Perillositat: Moderada per als humans, ja que la lava és lenta, però les emissions massives de diòxid de sofre poden ser letals per inhalació i, a més, devastadores per a l’agricultura i la ramaderia en grans extensions.
Exemple: Laki (Islàndia, 1783–1784): una de les erupcions en escletxa més grans de la història. Va matar el 25% de la població d’Islàndia per les emissions de gasos i la fam resultant, i a més va contribuir a un refredament global que alguns historiadors relacionen amb la Revolució Francesa. Fagradalsfjall (Islàndia, 2021), per contra, és un exemple recent molt espectacular i relativament segur.
Resum comparatiu dels tipus d’erupcions
| Tipus | Viscositat magma | Explosivitat | Perillositat | Exemple clàssic |
| Hawaiana | Molt baixa | Molt baixa | Baixa | Kīlauea, Hawaii |
| Estromboliana | Baixa-mitjana | Moderada | Moderada | Stromboli, Itàlia |
| Vulcaniana | Mitjana-alta | Alta | Alta | Vulcano, Itàlia |
| Pliniana | Molt alta | Molt alta | Màxima | Vesuvi 79 dC |
| Peleana | Molt alta | Molt alta | Màxima | Mont Pelée 1902 |
| Freatomagmàtica | Variable | Molt alta | Molt alta | Eyjafjallajökull 2010 |
| En escletxa | Molt baixa | Baixa | Moderada | Laki 1783 |
Preguntes freqüents sobre els tipus d’erupcions
Quin tipus d’erupció van tenir els volcans de la Garrotxa?
Els volcans de la Garrotxa, com el Croscat i Santa Margarida, van tenir principalment erupcions de tipus estrombolià, és a dir, amb fases efusives de lava basàltica. Algunes fases, però, podrien haver estat parcialment freatomagmàtiques si el magma va entrar en contacte amb aigües subterrànies. Eren erupcions moderades, molt lluny de la violència d’una erupció pliniana.
Com saben els vulcanòlegs quin tipus d’erupció tindrà un volcà?
Analitzant la composició del magma (especialment el contingut en sílice i en gasos), la història eruptiva del volcà, i els signes previs com la sismicitat, la deformació del terreny i les emissions de gasos. Tanmateix, la predicció exacta continua sent molt difícil, i un volcà pot canviar de tipus d’erupció durant la mateixa activitat eruptiva.
Pot un volcà passar d’una erupció tranquil·la a una d’explosiva?
Sí, de fet, és un dels grans reptes de la vulcanologia. L’Eyjafjallajökull de 2010, per exemple, va passar d’una fase efusiva tranquil·la a una fase freatomagmàtica explosiva en pocs dies, quan la lava va arribar a la glacera del cim. El mont Sant Helens el 1980, al seu torn, va passar de sismicitat moderada a una erupció pliniana lateral en qüestió de segons.
Quina ha estat l’erupció volcànica més explosiva de la història?
En temps geològics, l’erupció del supervolcà Toba (Indonèsia, fa ~74.000 anys) va tenir un VEI estimat de 8, el màxim de l’escala. Va generar un hivern volcànic global tan sever que alguns científics creuen que va reduir dràsticament la població humana del planeta. En temps històrics, el Tambora (1815, VEI 7) és la més gran documentada.
Continua aprenent sobre vulcanologia
- 🌋 Què és un volcà? Tipus, parts i com funcionen — La guia completa de vulcanologia bàsica.
- 💥 Els volcans més perillosos del món: rànquing i per què — Quins volcans representen una amenaça real avui.
- ❄️ L’Eyjafjallajökull: el volcà islandès que va paralitzar Europa — L’exemple perfecte d’erupció freatomagmàtica.