volca.cat
Els volcans en català
Volcans del món

El Vesuvi i Pompeia: la catàstrofe que va canviar la història

juny 22, 2026 · ⏱ 9 min de lectura

El Vesuvi i Pompeia: quan un volcà va aturar el temps

El 24 d’agost de l’any 79 dC, el volcà Vesuvi va erupcionar amb una violència devastadora i va sepultar en qüestió d’hores les ciutats romanes de Pompeia, Herculà i Estàbia sota metres de cendra, pedra tosca i fang volcànic. Va ser una de les catàstrofes naturals més documentades de l’antiguitat i, paradoxalment, la que millor ens ha permès conèixer com era la vida quotidiana a l’Imperi Romà.

Avui, gairebé 2.000 anys després, les ruïnes de Pompeia continuen excavant-se i continuen revelant secrets. Pompeia no és tan sols un jaciment arqueològic: és una ciutat congelada en el temps, un testimoni únic de la vida romana i, alhora, un recordatori etern de la força incontrolable dels volcans.

Vista històrica de Pompeia amb el Vesuvi al fons, fotocrom de 1890

El Vesuvi: dades clau

Característica Dades
Tipus de volcà Estratovolcà
Altitud 1.281 metres
Última gran erupció 1944
Última erupció menor 1944
Ubicació Campània, Itàlia (prop de Nàpols)
Població en risc ~3 milions de persones
Estat actual Inactiu (però no extingit)
Monitoratge Observatorio Vesuviano (INGV)

Com va ser l’erupció del 79 dC?

L’erupció del Vesuvi de l’any 79 dC va ser de tipus plinià —el tipus d’erupció més explosiu que existeix— i va desenvolupar-se en dues fases principals:

Fase 1: La columna de cendra (24 d’agost, migdia)

A migdia del 24 d’agost, el Vesuvi va obrir una esquerda al cim i va llançar una columna eruptiva de fins a 33 km d’alçada, amb la forma característica d’un pi italià que el propi Plini el Jove va descriure en les seves cèlebres cartes a l’historiador Tàcit —les primeres descripcions científiques d’una erupció volcànica de la història.

Durant hores, una pluja de pedra tosca i cendres va caure sobre Pompeia a raó de 15 cm per hora. Molts habitants van fugir, però d’altres van quedar atrapats o van decidir quedar-se esperant que acabés.

Fase 2: Els corrents piroclàstics (25 d’agost, matinada)

A la matinada del dia 25, la columna eruptiva va col·lapsar. Quan una columna pliniana es derrumba, genera corrents piroclàstics: allaus de gas, cendra i fragments de roca a temperatures de fins a 700 °C que baixen per les flancs del volcà a centenars de quilòmetres per hora i ho arrasan tot al seu pas.

Aquests corrents van arribar a Pompeia en pocs minuts. Les víctimes no van morir cremades sinó per asfíxia instantània i xoc tèrmic: la temperatura dels gasos era tan alta que matava en fraccions de segon. Els cossos van quedar coberts per la cendra, que amb el pas dels segles es va solidificar al voltant d’ells formant una mena de motlle natural.

Herculà, situada més a prop del Vesuvi, va ser destruïda pels primers corrents piroclàstics a les primeres hores del 25 d’agost. La temperatura estimada dels gasos que la van arrasar era de 500 °C.


Els morts de Pompeia: els motlles de guix

Motlles de guix dels cossos de les víctimes de Pompeia, fotografia de Giorgio Sommer circa 1875

Quan els arqueòlegs van excavar Pompeia al segle XIX, van descobrir que a les capes de cendra hi havia buits amb la forma exacta dels cossos de les víctimes. El director de les excavacions, Giuseppe Fiorelli, va tenir la idea brillant d’injectar guix líquid en aquests buits. El resultat van ser els famosos motlles de guix de Pompeia: escultures involuntàries que mostren persones en el moment de la mort, amb expressions de terror, abraçades als seus éssers estimats, intentant protegir-se la cara.

Avui es poden veure aquests motlles al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols i al jaciment de Pompeia. Són una de les imatges més impactants i colpidores de l’arqueologia mundial.


Quantes persones van morir?

S’estima que Pompeia tenia entre 11.000 i 20.000 habitants abans de l’erupció. S’han trobat restes d’unes 1.150 víctimes al jaciment, però es creu que el nombre real de morts va ser molt superior: molts habitants van fugir a temps, però d’altres van morir en altres zones o els seus cossos simplement no s’han conservat.

A Herculà, on la destrucció va ser gairebé instantània, s’han trobat centenars d’esquelets a les antigues platges, on els habitants s’havien refugiat esperant ser rescatats per mar.


Pompeia avui: el jaciment arqueològic

Les ruïnes de Pompeia s’han convertit en un dels jaciments arqueològics més importants i visitats del món. Cada any rep més de 3,5 milions de visitants i continua sent objecte d’excavacions actives que periòdicament aporten noves descobertes espectaculars.

Algunes de les troballes més recents (2018–2024) han inclòs:

Consells per visitar Pompeia


El Vesuvi avui: continua sent perillós?

Sí. El Vesuvi és considerat pels vulcanòlegs un dels volcans més perillosos del món, no per la seva activitat actual —ara mateix és relativament tranquil— sinó per la combinació de tres factors:

L’explosivitat potencial. El Vesuvi té historial d’erupcions plianianes ultra-explosives. Una erupció similar a la del 79 dC avui seria catastròfica.

La densitat de població. Als voltants del Vesuvi hi viuen 3 milions de persones, incloent-hi la gran metròpoli de Nàpols. L’àrea d’evacuació prioritària (la «zona roja») inclou 25 municipis amb 700.000 habitants.

La dificultat d’evacuació. Les autoritats italianes han dissenyat plans d’evacuació, però els experts dubten de la seva viabilitat real. Evacuar 700.000 persones en 72 hores a través de les carreteres congestionades de Campània és un repte titànic.

L’Observatorio Vesuviano monitora el volcà les 24 hores del dia. Des del 1944 no ha mostrat activitat eruptiva, però ha experimentat períodes de sismicitat i deformació del terreny que mantenen els científics en alerta.


Plini el Jove: el primer cronista volcànic

Una de les coses més extraordinàries de l’erupció del Vesuvi del 79 dC és que va ser descrita per un testimoni directe: Plini el Jove, un jove romà de 17 anys que va observar l’erupció des de Misè (a l’altra banda de la badia de Nàpols) i que anys més tard va escriure dues cartes detallant el que havia vist.

Aquestes cartes, adreçades a l’historiador Tàcit, constitueixen la primera descripció científica d’una erupció volcànica de la història occidental. Són tan precises i detallades que els vulcanòlegs moderns les continuen citant. En honor seu, les erupcions d’alta columna del tipus del Vesuvi s’anomenen erupcions plinianes.

El seu oncle, Plini el Vell —almirall de la flota romana i naturalista famós— va morir durant l’erupció mentre intentava rescatar supervivents a la costa.


Preguntes freqüents sobre el Vesuvi i Pompeia

Es pot pujar al cràter del Vesuvi?
Sí. Hi ha un sender que porta fins a la vora del cràter (1.170 m), des d’on es pot contemplar l’interior del volcà i les vistes espectaculars sobre Nàpols i la badia. L’accés és de pagament (~10 €) i es pot fer per lliure o amb guia. Des de Nàpols hi ha autobusos turístics que combinen la visita al Vesuvi i a Pompeia en un sol dia.

La data de l’erupció era realment el 24 d’agost?
Durant segles s’ha donat per bona la data del 24 d’agost, basada en les cartes de Plini el Jove. Tanmateix, excavacions recents han trobat a Pompeia una inscripció amb carbó amb data del 17 d’octubre, i restes de fruites tardorals i roba d’hivern que apunten que l’erupció podria haver tingut lloc al mes d’octubre del 79 dC, no a l’agost. El debat científic continua obert.

Herculà o Pompeia: quin jaciment val més la pena?
Tots dos són excepcionals però molt diferents. Pompeia és molt més gran i espectacular en dimensions. Herculà és més petita però els materials orgànics (fusta, teixits, aliments) es van conservar millor gràcies als corrents piroclàstics que la van cobrir ràpidament. Si només pots visitar un, tria Pompeia; si tens temps per a tots dos, combina’ls.

El Vesuvi pot destruir Nàpols avui?
En cas d’una erupció major, Nàpols podria ser afectada per cendres i, en el pitjor dels casos, per corrents piroclàstics. Les zones de màxim risc, però, són els municipis directament als peus del volcà. Les autoritats italianes tenen plans d’evacuació específics per a cada zona de risc.

Quan va ser l’última erupció del Vesuvi?
L’última erupció va ser el març de 1944, en plena Segona Guerra Mundial. Va destruir el poble de San Sebastiano al Vesuvio i va danyar diverses aeronaus aliades estacionades a la zona. Des d’aleshores, el Vesuvi no ha mostrat activitat eruptiva.


Continua descobrint els volcans més fascinants del món

Continua aprenent sobre volcans

Alerta d'erupcions, directe al teu correu

Rep una notificació quan hi hagi una erupció rellevant al món. Sense spam.