Què és un volcà?
Bàsicament, un volcà és una obertura o esquerda a l’escorça terrestre per on el material fos de l’interior de la Terra —anomenat magma— surt cap a la superfície. Quan el magma arriba a l’exterior, passa a anomenar-se lava, i la sortida violenta d’aquest material s’anomena erupció volcànica.
Els volcans, però, no són simplement muntanyes que escupen foc: són finestres cap a l’interior del nostre planeta, una prova que la Terra és un organisme viu i en constant transformació. Al llarg de la història de la humanitat, han destruït ciutats senceres, han creat illes noves i fins i tot han canviat el clima global durant anys.
Per què existeixen els volcans?
Per entendre, doncs, per què existeixen els volcans cal conèixer l’estructura interna de la Terra. El nostre planeta té quatre capes principals:
- Escorça: La capa exterior, sòlida, on vivim. Té entre 5 i 70 km de gruix.
- Mantell: La capa més gruixuda (2.900 km). El material és parcialment fos i es mou molt lentament.
- Nucli extern: De ferro i níquel fosos, a uns 5.000 °C.
- Nucli intern: Sòlid malgrat les temperatures extremes, per la pressió immensa.
L’escorça terrestre no és una peça contínua sinó que està trencada en grans blocs anomenats plaques tectòniques, que es mouen lentament (uns pocs centímetres per any) sobre el mantell. Els volcans es formen, en general, en tres situacions:
1. A les zones de subducció: Quan una placa tectònica s’enfonsa sota una altra, els materials es fonen i el magma puja cap a la superfície. Aquí és on es forma, doncs, el cinturó de foc del Pacífic, la zona amb més volcans del món.
2. A les dorsals oceàniques: On dues plaques s’allunyen, el mantell puja i crea nova escorça. La majoria d’aquesta activitat volcànica, però, passa al fons del mar.
3. Als punts calents: Zones del mantell anormalment calentes que fonen l’escorça des de baix. Les illes Hawaii i les Canàries s’han format d’aquesta manera.
Les parts d’un volcà
Un volcà típic, doncs, té les parts següents:
Cambra magmàtica: El dipòsit de magma situat en profunditat, on s’acumula el material fos abans de l’erupció. Pot estar a entre 1 i 50 km de profunditat.
Conducte volcànic: El canal per on puja el magma des de la cambra magmàtica fins a la superfície. Pot ser vertical o tenir ramificacions.
Cràter: L’obertura a la part superior del volcà per on surt el material durant l’erupció. Sol tenir forma de bol o d’embut.
Con volcànic: L’acumulació de materials expulsats (lava, cendres, piroclasts) que forma la forma de muntanya característica.
Colades de lava: Els rius de roca fosa, per exemple, que s’escolen per les flancs del volcà durant l’erupció.
Fumaroles i solfatares: Emissions de gasos i vapors, finalment, que poden continuar sortint del volcà fins i tot entre erupcions.
Tipus de volcans
No obstant, no tots els volcans són iguals. La seva forma i comportament depenen principalment de la composició del magma i de la violència de les erupcions.
Volcans en escut
En general, tenen una forma aplanada, com un escut guerrer donat la volta. El magma és molt fluid (baix contingut en sílice), de manera que la lava s’escampa per grans extensions sense gaire explosivitat. Les illes Hawaii són l’exemple més conegut.
Estratovolcans
Per contra, són els volcans de forma cònica clàssica, construïts per capes alternes de lava i piroclasts. Solen ser els més perillosos perquè el magma és més viscós i les erupcions, molt més explosives. El Vesuvi, l’Etna i el Mont Fuji en són exemples clàssics.
Cons d’escòries
Per altra banda, els cons d’escòries són volcans de mida petita i vida curta, formats per l’acumulació de fragments de lava solidificada (escòries) al voltant d’un punt d’emissió. Solen tenir una sola erupció i després s’extingeixen. El volcà del Croscat, a la Garrotxa, és un exemple perfecte.
Calderes volcàniques
Quan la cambra magmàtica es buida i el sostre s’enfonsa, es forma una gran depressió circular anomenada caldera. Les calderes, doncs, poden tenir kilòmetres de diàmetre. El supervolcà de Yellowstone és un exemple extrem.
Volcans submarins
Finalment, els volcans submarins es formen al fons del mar, sovint a les dorsals oceàniques. Quan el con creix prou, pot emergir i crear una nova illa. Les illes Canàries i Hawaii s’han format d’aquesta manera.
Tipus d’erupcions volcàniques
El comportament durant una erupció, però, depèn de la viscositat del magma i del contingut en gasos:
Erupció hawaiana: La més tranquil·la. La lava fluida s’escampa en colades lentes. Poca explosivitat.
Erupció estromboliana: Explosions rítmiques que llancen fragments de lava i escòries a l’aire. Moderadament perillosa. El volcà Stromboli, a Itàlia, n’és, sens dubte, l’exemple de referència.
Erupció vulcaniana: Erupcions més violentes amb núvols de cendres i blocs. El magma, en canvi, és més viscós.
Erupció pliniana: Les més destructives, ja que una columna de cendres i gas pot arribar als 45 km d’alçada. L’erupció del Vesuvi que va destruir Pompeia l’any 79 dC en va ser un exemple devastador.
Volcans actius, inactius i extingits
Els volcans es classifiquen, bàsicament, segons la seva activitat recent:
Volcà actiu: Ha tingut erupcions en els últims 10.000 anys o mostra activitat actual (fumaroles, sismicitat). L’Etna i el Stromboli, per exemple, en són exemples actius continus.
Volcà inactiu (o adormit): No ha tingut erupcions recents però no es descarta una futura activitat. Els volcans de la Garrotxa, per altra banda, es consideren inactius.
Volcà extingit: No ha tingut activitat en centenars de milers d’anys i la font de calor s’ha esgotat. És molt improbable, doncs, que tornin a entrar en erupció.
⚠️ La distinció entre inactiu i extingit no és sempre clara. Hi ha volcans que semblaven extingits i han tornat a erupcionar inesperadament.
Quants volcans hi ha al món?
S’estima, en conjunt, que hi ha al voltant de 1.500 volcans potencialment actius a la superfície terrestre, sense comptar els del fons marí. D’aquests, uns 50–70 entren en erupció cada any.
Les zones amb més concentració de volcans actius són:
- El cinturó de foc del Pacífic (75% dels volcans actius del món)
- La dorsal mesoatlàntica (activitat submarina principalment)
- La zona de rift africà
- La zona mediterrània (Etna, Vesuvi, Stromboli, volcans grecs)
Els volcans a Catalunya: la Garrotxa
Catalunya, doncs, té la seva pròpia zona volcànica: el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, a la comarca de la Garrotxa. Amb més de 40 edificis volcànics i 20 colades de lava, és la zona volcànica més ben conservada de la Península Ibèrica.
Els volcans de la Garrotxa —entre els quals destaquen el Croscat i Santa Margarida— van tenir la seva última erupció fa uns 11.000 anys. Avui, però, es consideren inactius però no extingits.
Preguntes freqüents sobre els volcans
Quina diferència hi ha entre magma i lava?
El material fos a l’interior de la Terra s’anomena magma. Quan surt a la superfície durant una erupció, passa a dir-se lava. És el mateix material, per tant, però amb noms diferents segons on es troba.
Poden els volcans afectar el clima?
Sí, ja que les erupcions molt grans expulsen diòxid de sofre a l’estratosfera, que es transforma en partícules que reflecteixen la llum solar i provoquen un refredament temporal del clima. L’erupció del Tambora el 1815 va causar «l’any sense estiu» de 1816 a tot el planeta.
Quin és el volcà més gran del món?
El Mauna Loa, a Hawaii, per exemple, és el volcà en escut més gran del món en volum. El Mont Everest és més alt, però no és un volcà. El volcà més alt del món és l’Ojos del Salado, als Andes, amb 6.893 metres.
Els volcans creen terra nova?
Sí, perquè la lava que s’aboca al mar es solidifica i crea nova escorça terrestre. Les illes Hawaii, les Canàries i Islàndia, per exemple, s’han format gràcies a l’activitat volcànica.
Es pot predir una erupció volcànica?
Parcialment. No obstant, els vulcanòlegs poden detectar signes previs com augment de la sismicitat, deformació del terreny i canvis en les emissions de gasos. Però predir el moment exacte continua sent un repte científic majúscul.
Continua aprenent sobre volcans
- 🌋 Els volcans més perillosos del món: rànquing i per què — Quins volcans representen una amenaça real per a la humanitat.
- 🔥 Com es forma un volcà? Explicació per a nens i estudiants — Versió simplificada i visual per als més petits.
- 🗺️ Guia completa del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa — Descobreix els volcans catalans de primera mà.