Durant dècades, la frase oficial de la vulcanologia va ser sempre la mateixa: no es pot predir quan entrarà en erupció un volcà. Avui, però, l’Observatori Vulcanològic de Hawaii (HVO), depenent del Servei Geològic dels Estats Units (USGS), publica pronòstics amb dies d’antelació i encerta amb una regularitat que fa pocs anys hauria semblat ciència-ficció. El cas del Kilauea és, ara mateix, l’exemple més espectacular del planeta.
Què diu exactament el pronòstic del Kilauea
Segons l’actualització de l’USGS del 24 d’agost de 2026, el Kilauea no està en erupció en aquest moment: l’erupció del cim, dins el cràter Halemaʻumaʻu, es troba en pausa. El nivell d’alerta volcànica és ADVISORY (vigilància) i el codi d’aviació és GROC.
Però la part interessant és el que ve després. Els models de l’observatori indiquen que el proper episodi de fonts de lava —l’episodi 54— és probable entre dimarts 25 i divendres 28 d’agost, i que el més probable és que passi entre dimarts i dimecres si el ritme d’inflament actual es manté. L’observatori detalla que l’inflament del cim s’ha reprès durant el darrer dia i que ha accelerat durant la nit.
No és una endevinalla ni una estimació vaga: és una finestra temporal concreta, publicada obertament i revisada cada dia amb les noves dades.
Com es pot predir una erupció amb dies d’antelació?
La clau és que el Kilauea porta mesos comportant-se d’una manera molt particular: en lloc d’una erupció contínua, alterna episodis de fonts de lava amb pauses. I aquest ritme repetitiu és, precisament, el que el fa predictible.
El mecanisme que vigilen els científics és el següent. Sota el cim del volcà hi ha un dipòsit de magma. Quan el magma s’hi acumula, el terreny de sobre s’infla lleugerament —parlem de canvis mil·limètrics, imperceptibles per a una persona— i quan el magma surt en una erupció, el terreny es desinfla de cop.
Els inclinòmetres (tiltmeters) repartits pel cim mesuren aquesta inflor i deflació amb una precisió extraordinària. I aquí ve la troballa clau que ha permès els pronòstics: la mida del senyal de deflació durant un episodi és proporcional a la durada de la pausa següent. És a dir, com més magma surt de cop, més trigarà el sistema a tornar-se a omplir fins al punt de disparar el següent episodi.
Els senyals concrets que vigilen
- El canvi brusc de deflació a inflament just al final d’un episodi: indica que el dipòsit ha començat a recarregar-se.
- El ritme d’inflament mesurat pels inclinòmetres: si s’accelera, la finestra s’acosta; si s’alenteix o s’atura, la previsió es desplaça.
- La lluïssor persistent als conductes eruptius, que assenyala que el sistema continua actiu.
Amb aquestes dades alimenten models que projecten quan el dipòsit arribarà al llindar crític. Per això la mateixa USGS avisa sempre que els pronòstics poden canviar: cada dia de monitoratge nou s’incorpora al model i pot moure la finestra endavant o endarrere.
Funciona de debò? El registre dels últims mesos
Sí, i es pot comprovar. El juny de 2026, per exemple, els models basats en el ritme d’inflament del cim ja van indicar que l’episodi 49 començaria molt probablement entre el 13 i el 15 de juny.
L’episodi immediatament anterior a l’actual, el 53, va començar cap a les 15:45 (hora de Hawaii) del 12 d’agost i va acabar de manera abrupta a les 01:23 del 13 d’agost de 2026. Durant aquell episodi, les fonts de lava van assolir una mitjana d’uns 25-30 metres, amb un màxim al voltant dels 150 metres, segons les dades de l’USGS.
Per què això no serveix (encara) per a tots els volcans
Aquí cal ser honest, i és la part que sovint es perd als titulars: el que funciona al Kilauea no es pot aplicar directament a qualsevol volcà del món.
El Kilauea reuneix una combinació de condicions excepcionals: és un volcà en escut amb magma basàltic molt fluid, té un comportament episòdic i repetitiu, i està cobert per una de les xarxes de monitoratge més denses i modernes del planeta. Aquestes tres coses juntes són el que permet fer pronòstics tan afinats.
En canvi, un estratovolcà explosiu que porta segles adormit —com el Vesuvi o els Camps Flegreus— no ofereix aquest patró repetitiu del qual aprendre, i qualsevol previsió és molt més incerta. El mateix passa amb els eixams sísmics del Teide: hi ha vigilància reforçada i molta instrumentació, però ningú no publica finestres de dies perquè el sistema no es comporta de manera cíclica.
Dit d’una altra manera: no hem après a predir erupcions en general. Hem après a predir aquest volcà, en aquesta fase concreta, gràcies a la repetició i a una instrumentació excepcional. Però és un precedent enorme, perquè demostra que quan hi ha prou dades i prou repetició, la predicció deixa de ser impossible.
El detall que gairebé ningú explica
Hi ha un matís important en tot això: l’erupció del Kilauea es produeix dins del cràter Halemaʻumaʻu, en una zona tancada al públic, i no ha sortit d’aquest perímetre. No és, doncs, una erupció que amenaci poblacions.
De fet, el 24 d’agost de 2026 el Parc Nacional dels Volcans de Hawaii estava tancat, però no per l’activitat volcànica: el Servei Meteorològic Nacional preveia pluges torrencials associades a un sistema de tempesta tropical. Un recordatori que, en un volcà, sovint el risc immediat per als visitants no és la lava.
Preguntes freqüents
Es pot predir qualsevol erupció volcànica avui dia?
No. El cas del Kilauea és excepcional perquè el volcà té un comportament episòdic repetitiu, magma molt fluid i una xarxa de monitoratge densíssima. La majoria de volcans del món no reuneixen aquestes condicions i, en el millor dels casos, permeten detectar senyals d’alerta genèrics (sismicitat, deformació, gasos) sense poder concretar dates.
Què és exactament un inclinòmetre?
És un instrument que mesura canvis mínims en la inclinació del terreny. Quan el magma s’acumula sota un volcà, la superfície s’infla lleugerament i el terreny canvia d’angle. L’inclinòmetre detecta aquestes variacions —de l’ordre de mil·lèsimes de grau— i permet seguir en temps real si el volcà s’està carregant o descarregant.
Què vol dir que el codi d’aviació sigui groc?
És un sistema internacional de quatre colors (verd, groc, taronja, vermell) pensat per a l’aviació. El groc indica que el volcà mostra senyals d’activitat per sobre del seu nivell de fons, però sense erupció en curs o amb una activitat que no genera cendra significativa a l’atmosfera.
On es poden consultar aquestes dades?
L’USGS publica les actualitzacions del Kilauea de manera oberta i diària al seu portal de volcans, incloent-hi els pronòstics dels episodis, les dades dels inclinòmetres i imatges de les càmeres del cràter.
La propera vegada que llegiu que «els volcans són impredictibles», recordeu el Kilauea. Continua sent cert en general —però ja no ho és sempre.