Un volcà no és només una muntanya amb un forat a dalt. És un sistema complet que comença a quilòmetres de profunditat i acaba als núvols de cendra que es veuen des de lluny. Aquí tens totes les parts d’un volcà explicades una per una, en català i amb un esquema numerat perquè les puguis identificar visualment.
Esquema: les 15 parts d’un volcà
Cada número de l’esquema correspon a una part concreta. Aquesta és la llegenda completa en català:
| Núm. | Part | Què és |
|---|---|---|
| 1 | Cambra magmàtica | El dipòsit de roca fosa situat en profunditat, l’origen de tot. |
| 2 | Roca mare (o basament) | El terreny preexistent sobre el qual es construeix l’edifici volcànic. |
| 3 | Xemeneia o conducte | El canal principal pel qual el magma puja cap a la superfície. |
| 4 | Base | El peu de l’edifici volcànic, on entra en contacte amb el terreny. |
| 5 | Sill (o filó-capa) | Una intrusió de magma que s’escola horitzontalment entre dues capes de roca. |
| 6 | Conducte secundari | Una ramificació lateral que surt del conducte principal. |
| 7 | Capes de cendra | Els estrats de material piroclàstic acumulats per erupcions anteriors. |
| 8 | Flanc | El vessant o costat de l’edifici volcànic. |
| 9 | Capes de lava | Els estrats de lava solidificada, alternats amb els de cendra. |
| 10 | Gola (o coll) | El tram final i eixamplat del conducte, just abans de la sortida. |
| 11 | Con adventici o paràsit | Un con secundari format en un flanc, alimentat per un conducte lateral. |
| 12 | Colades de lava | El corrent de lava que baixa pel flanc del volcà. |
| 13 | Bocanes o obertures | Els punts per on surten lava i gasos a la superfície. |
| 14 | Cràter | La depressió del cim, al voltant de la sortida principal. |
| 15 | Núvol de cendra | La columna de cendra i gasos expulsada a l’atmosfera. |
Les parts internes: el que no es veu
La cambra magmàtica
És el punt de partida de tot. Es tracta d’un dipòsit de roca fosa acumulada a la profunditat de l’escorça terrestre. La seva mida, la profunditat a què es troba i la composició del magma que conté determinen en bona part com serà l’erupció: si la lava serà fluida i tranquil·la o viscosa i explosiva. Quan aquesta cambra es recarrega de magma, el terreny de la superfície s’infla lleugerament, i aquest és precisament un dels senyals que vigilen els vulcanòlegs.
La xemeneia o conducte
És el canal vertical que connecta la cambra magmàtica amb la superfície. El magma hi puja empès per la seva pròpia flotabilitat —és menys dens que la roca del voltant— i per la pressió dels gasos dissolts que hi conté. Quan una erupció acaba, aquest conducte pot quedar taponat per lava solidificada, cosa que augmenta la pressió acumulada per a l’erupció següent.
La gola o coll
És el tram final del conducte, just abans d’arribar al cràter, que sol ser més ample. En volcans molt erosionats al llarg de milions d’anys, la lava solidificada d’aquest coll pot resistir l’erosió millor que la resta de l’edifici i quedar exposada com una torre rocosa aïllada.
Dics i sills: les intrusions laterals
No tot el magma arriba a sortir. Una part pot escolar-se lateralment entre les capes de roca. Quan ho fa horitzontalment, seguint els estrats, es forma un sill o filó-capa. Quan talla les capes verticalment o en diagonal, es forma un dic. Amb el temps i l’erosió, aquestes estructures poden quedar a la vista com a parets o làmines de roca més dura que el terreny que les envolta.
Les parts externes: el que sí que es veu
El con i els flancs
L’edifici volcànic és el resultat acumulat de totes les erupcions anteriors. En un estratovolcà —el tipus més icònic, de perfil cònic i pendent pronunciat— aquest edifici està format per capes alternades de lava solidificada i de material piroclàstic (cendres, lapil·li, bombes). Aquesta alternança és, literalment, l’arxiu de la seva història eruptiva: cada capa correspon a un episodi.
En canvi, en un volcà en escut com els de Hawaii, la lava és molt més fluida i s’escampa lluny abans de solidificar-se, cosa que genera un perfil ample i baix, molt diferent del con clàssic.
El cràter
És la depressió que envolta la boca de sortida principal, al cim. No s’ha de confondre amb una caldera: un cràter es forma per l’activitat eruptiva al voltant del conducte i sol tenir un diàmetre modest, mentre que una caldera és una depressió molt més gran, formada quan el sostre de la cambra magmàtica s’ensorra després d’haver-se buidat en una erupció massiva.
Els cons adventicis o paràsits
Quan el magma troba una via de sortida per un flanc en lloc de fer-ho pel conducte principal, es formen aquests cons secundaris a mig vessant. L’Etna, per exemple, en té desenes repartits pels seus flancs.
Les colades de lava
Són els corrents de lava que baixen pel volcà. La seva velocitat i el seu abast depenen sobretot de la viscositat: una lava basàltica fluida pot recórrer quilòmetres, mentre que una lava viscosa avança molt lentament i s’acumula prop de la sortida, formant a vegades un dom.
El núvol de cendra
És la columna de gasos i partícules que s’eleva del cràter. En erupcions explosives pot arribar a l’estratosfera i escampar-se centenars o milers de quilòmetres, amb efectes sobre el trànsit aeri i, en els casos més extrems, sobre el clima global.
Preguntes freqüents
Quantes parts té un volcà?
Depèn del nivell de detall amb què es descrigui. L’esquema estàndard en distingeix quinze, entre estructures internes (cambra magmàtica, conducte, dics i sills) i externes (con, flancs, cràter, colades, núvol de cendra). En una classificació més simplificada, se sol parlar de quatre parts bàsiques: cambra magmàtica, xemeneia, cràter i con.
Quina diferència hi ha entre cràter i caldera?
El cràter és la depressió que envolta la boca de sortida i sol tenir un diàmetre relativament petit. La caldera és molt més gran i es forma per enfonsament: quan una erupció buida ràpidament la cambra magmàtica, el sostre col·lapsa i s’enfonsa cap avall, deixant una gran depressió.
Què és la diferència entre magma i lava?
És la mateixa roca fosa, però el nom canvia segons on es trobi: es diu magma mentre és sota terra i lava un cop ha sortit a la superfície.
Tots els volcans tenen totes aquestes parts?
No. L’esquema representa un estratovolcà complet, però molts volcans no presenten totes aquestes estructures. Un con de cendra petit, com molts dels de la Garrotxa, pot no tenir cons adventicis ni un sistema de dics desenvolupat. I els volcans submarins presenten formes ben diferents.
Si vols continuar, pots veure com es construeix tot aquest sistema des de zero a Com es forma un volcà, o repassar el vocabulari bàsic a Lava, magma i piroclasts.