Com es forma un volcà? La resposta senzilla
Un volcà es forma quan el material fos de l’interior de la Terra troba un camí per sortir a la superfície. Però per entendre-ho bé, primer cal saber com és la Terra per dins.
Imagina’t que la Terra és com una taronja gegant. La pell fina de la taronja seria l’escorça terrestre, on vivim nosaltres. Just a sota hi ha el mantell, una capa molt gruixuda de roca tan calenta que part d’ella és gairebé líquida i es mou molt lentament, com la mel quan s’escalfa. I al centre de tot hi ha el nucli, la part més calenta de tota la Terra, a uns 5.000 graus centígrads.
Ara ve la part important: l’escorça terrestre no és una peça sòlida i contínua. Està trencada en trossos grans, com un trencaclosques, que s’anomenen plaques tectòniques. Aquestes plaques es mouen molt lentament, uns pocs centímetres cada any, i quan es topen, s’allunyen o llisquen les unes sobre les altres és quan passen coses molt interessants… com la formació de volcans.
Per què es forma el magma?
El magma és la roca fosa que hi ha a l’interior de la Terra. Es forma principalment per dues raons:
Quan una placa s’enfonsa sota una altra, les roques que s’enfonsen s’escalfen tant que es fonen. El material fos és menys dens que la roca sòlida del voltant, i per això puja cap amunt, com les bombolles d’aire pugen a l’aigua.
Quan dues plaques s’allunyen, es crea un espai al mig per on el mantell calent pot pujar directament cap a la superfície. Això passa molt al fons del mar.
En tots dos casos, el magma busca les esquerdes i els punts febles de l’escorça per escapar-se cap a fora.
Del magma al volcà: pas a pas
Pas 1: La cambra magmàtica
El magma s’acumula en una gran cavitat subterrània anomenada cambra magmàtica, que pot estar a entre 5 i 50 quilòmetres de profunditat. Aquí el magma s’acumula durant anys, dècades o fins i tot segles, fins que hi ha prou pressió per continuar pujant.
Pas 2: El conducte volcànic
Quan la pressió és suficient, el magma comença a pujar per una esquerda o canal vertical que s’anomena conducte volcànic. És com una canonada natural que connecta la cambra magmàtica amb la superfície.
Pas 3: L’erupció
Quan el magma arriba a la superfície, es produeix l’erupció volcànica. En aquest moment, el magma passa a anomenar-se lava. Depenent de com sigui el magma (més o menys espès, amb més o menys gasos), l’erupció pot ser:
- Tranquil·la: La lava fluida s’escola lentament per les flancs del volcà.
- Explosiva: Els gasos atrapats al magma espès exploten amb molta força, llançant cendres, roques i fragments de lava a l’aire.
Pas 4: La construcció del con
Cada vegada que el volcà erupciona, els materials que expulsa —lava, cendres, pedres— s’acumulen al voltant de la boca i van construint poc a poc la forma de muntanya cònica que associem als volcans. Com més vegades erupciona, més gran creix el con.
Els tres llocs on es formen més volcans
1. On les plaques xoquen (zones de subducció)
Quan una placa tectònica s’enfonsa sota una altra, les roques es fonen i creen volcans. Aquí es troba el famós cinturó de foc del Pacífic, que recorre les costes del Pacífic i concentra el 75% dels volcans actius del món. El Japó, les Filipines, Indonèsia i la costa oest d’Amèrica del Sud estan plenes de volcans per aquesta raó.
2. On les plaques s’allunyen (dorsals oceàniques)
Al fons dels oceans hi ha grans serralades submarines on les plaques s’allunyen les unes de les altres i el mantell puja a omplir l’espai. Aquí es crea nova roca volcànica constantment. La major part d’aquesta activitat és submarina i no la veiem, però Islàndia és un exemple de dorsal que ha emergit per sobre del mar.
3. Els punts calents
Alguns llocs del mantell estan anormalment calents i fonen l’escorça des de baix, independentment de les plaques tectòniques. Les illes Hawaii i les illes Canàries s’han format d’aquesta manera: el punt calent és fix i la placa passa per sobre d’ell, creant una cadena d’illes volcàniques.
Quant de temps triga a formar-se un volcà?
Depèn molt del tipus de volcà i de la intensitat de l’activitat:
- Un con d’escòries petit (com els volcans de la Garrotxa) pot formar-se en una sola erupció que duri dies o setmanes.
- Un estratovolcà gran (com l’Etna o el Vesuvi) triga centenars de milers d’anys en construir-se capa a capa.
- Una illa volcànica com Hawaii ha trigat milions d’anys en emergir des del fons del mar.
Un exemple proper: com es van formar els volcans de la Garrotxa
Els volcans de la Garrotxa, a Catalunya, es van formar fa entre 700.000 i 11.500 anys. En aquella època, la zona de l’actual comarca de la Garrotxa era una àrea geològicament activa on el magma trobava esquerdes per sortir a la superfície.
El volcà del Croscat, el més jove i gran de la Península Ibèrica, va erupcionar fa uns 11.500 anys. Durant l’erupció, va expulsar enormes quantitats d’escòries i cendres que van anar formant el seu con, i una gran colada de lava que va recórrer la plana i va crear el terreny on avui creix la Fageda d’en Jordà.
Avui els volcans de la Garrotxa estan inactius però no extingits: els geòlegs no descarten que en el futur llunyà pugui tornar a haver-hi activitat volcànica a la zona.
Curiositats sobre els volcans per a estudiants
- El volcà Stromboli, a Itàlia, erupciona cada 20 minuts de manera regular des de fa més de 2.000 anys. Els mariners antics l’usaven com a far natural.
- La paraula volcà ve de Vulcà, el déu romà del foc i la forja. Els romans creien que el volcà Etna era la forja on Vulcà fabricava les armes dels déus.
- La lava pot arribar a temperatures de 1.200 °C, el doble que la temperatura d’un forn de pizzeria.
- Els volcans no existeixen només a la Terra: Io, una lluna del planeta Júpiter, és el cos del sistema solar amb més activitat volcànica. Té volcans que llancen material a 500 km d’alçada.
- El volcà Mauna Kea, a Hawaii, és tècnicament la muntanya més alta del món si mesurem des de la base (al fons del mar): fa 10.210 metres de total, més que l’Everest.
Preguntes freqüents sobre la formació dels volcans
Tots els volcans tenen la mateixa forma?
No. La forma d’un volcà depèn del tipus de magma i d’erupció. Els cons d’escòries són petits i punxeguts. Els estratovolcans són grans i còndrics. Els volcans en escut són plans i molt amples. Les calderes són depressions enormes formades quan el volcà s’enfonsa sobre si mateix.
Un volcà pot créixer molt ràpidament?
Sí. El 1943, al Mèxic, un volcà va néixer literalment en un camp de blat de moro. En menys d’un any, el Paricutín ja tenia 336 metres d’altura. En deu anys va arribar als 424 metres. Va ser la primera vegada a la història que els científics van poder estudiar el naixement d’un volcà des del principi.
La lava s’atura quan arriba al mar?
No s’atura, però es refreda i es solidifica en contacte amb l’aigua. Si la lava continua sortint, s’acumula sobre la lava ja solidificada i el volcà pot créixer fins a emergir per sobre del mar, formant una nova illa. Així van néixer les illes Canàries i Hawaii.
Els volcans existiran sempre?
Mentre la Terra tingui calor interior, hi haurà volcans. S’estima que la Terra continuarà tenint activitat geològica durant milers de milions d’anys més. Però els volcans individuals s’extingeixen quan la seva font de calor s’exhaureix o quan la placa tectònica els allunya del punt calent.
Hi ha volcans a altres planetes?
Sí. Mart té l’Olympus Mons, el volcà més gran del sistema solar: 22 km d’altura i 600 km de diàmetre. Venus té milers de volcans. I la lluna Io de Júpiter té erupcions contínues i espectaculars. Fins i tot s’han detectat geisers de nitrogen a Tritó, la lluna de Neptú.
Continua aprenent sobre volcans
- 🌋 Què és un volcà? Tipus, parts i com funcionen — L’article complet per aprofundir en vulcanologia.
- 🗺️ Guia completa del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa — Visita un volcà de veritat a Catalunya.
- 💥 Els volcans més perillosos del món: rànquing i per què — Descobreix quins volcans representen una amenaça real avui.