Poques persones saben que una de les erupcions volcàniques més importants de la historia humana moderna va tenir lloc a Islàndia el 1783. El Laki (o Skaftáreldar) va erupcionar durant 8 mesos, alliberant 120 megatones de SO₂ i creant una boirina sulfurosa que va cobrir Europa durant tot un estiu. Les seves conseqüències van ser devastadores: a Islàndia, la mort del 80% del bestiar i d’un quart de la població humana. A Europa, les collites van fallar, el pa va escassejar i la gent va passar gana. Sis anys després, la Revolució Francesa.
L’erupció del Laki: 8 mesos que van canviar Europa
L’erupció del Laki va comenzar el 8 de juny del 1783 i va durar fins al febrer del 1784. Es va produir al llarg d’una fissura de 27 km de longitud, des de la qual van erupcionar 130 cons volcànics. La quantitat de lava expulsada (14,7 km³) és una de les majors de la historia moderna.
El SO₂ va crear un vel de boirina seca (el ‘niðamyrkur’ islandès o la ‘brume sèche’ francesa) que va cobrir Europa durant l’estiu del 1783. El sol apareixia vermell. Les temperatures van baixar. Les pluges àcides van cremar les fulles dels arbres i les collites.
La crisi humanitaria a Islàndia
A Islàndia, les emissions de fluorur de les laves del Laki van contaminar les pastures i el bestiar. El 80% de les ovelles, el 50% dels cavalls i el 50% dels bovins van morir d’intoxicació de fluorur. Sense animals, sense menjar: el 22% de la població islandesa (uns 9.000 persones) va morir de fam en els anys 1783-1784. El govern danès va plantejar seriosament l’evacuació de tota la població de l’illa.

Laki i la Revolució Francesa: la connexió climàtica
La «brume sèche» va destruir collites a França l’estiu del 1783. L’hivern de 1783-84 va ser un dels més freds del segle. Les collites de 1788 i 1789 van tornar a ser catastròfiques per causes meteorológiques. El pa va encarir-se fins que molts francesos no el podien pagar.
L’historiador John D. Post i el vulcanòleg Clive Oppenheimer han documentat la relació entre les crisis climatiques post-Laki i l’agitació social que va desembocar en la presa de la Bastilla el 14 de juliol del 1789. No és una causa directa, però el volcà va contribuir a les condicions de privació que van alimentar la revolució.
El legat científic del Laki
El Laki va fascinar Benjamin Franklin, que va proposar la relació entre la boirina i les collites fallides en un article científic. Va ser un dels primers intents de connectar el vulcanisme amb el clima global: el primer pas cap a la vulcanologia climàtica moderna.
Preguntes freqüents (FAQ)

Podia l’erupció del Laki repetir-se avui a Islàndia?
Sí. El sistema volcànic del Laki (Grímsvötn) és actiu. Una erupció de magnitud similar podria afectar el tràfic aeri europeu de forma massiva i tenir efectes climàtics a curt termini. Islàndia monitoritza el sistema contínuament.
La boirina del Laki va afectar Catalunya?
Sí. Les cròniques europees de l’estiu del 1783 descriuen la boirina seca a tot el continent. Les fonts históriques catalanes (arxius municipals, dietaris) poden contenir referències a aquest fenomen.
Continua aprenent sobre volcans
- 🌋 Volcans i canvi climàtic — L’erupció del Laki i el seu impacte climàtic global.
- 🔥 El cinturó de foc del Pacífic — Islàndia i el vulcanisme de rift.
- 🗺️ Què és un volcà? Tipus, parts i com funcionen — Les bases de la vulcanologia explicades de manera clara.