Abans de la ciència, les erupcions volcàniques eren fenòmens que calia explicar des de la cosmogonia i la religió. Els antics grecs i romans, els maories, els aztecs, els japonesos i les cultures del Pacífic van crear mites poderosos per donar sentit a les flames, la lava i els terratrèmols. Alguns d’aquests mites, analitzats des de la vulcanologia moderna, contenen observacions notablement precises dels fenòmens volcànics.
Hefest i Vulcà: els ferrers divins dels volcans
En la mitologia grega, Hefest (Hefaistos) és el déu del foc, la forja i la manufactura. Els grecs situaven la seva ferreria sota els volcans de les Illes Eòlies, especialment sota Vulcano (l’illa que li dóna nom en llatí, i d’on deriva la paraula «volcà»). Els sorolls i el fum dels volcans eren el resso del martell d’Hefest.
En la mitologia romana, Vulcà és el déu equivalent. El Vulcano (l’illa volcànica de les Eòlies) era, en la tradició, la porta d’entrada a la forja subterrànic on Vulcà fabricava les armes dels déus i els llamps de Júpiter.
Pele: la deessa volcànica de Hawaii
Per a la cultura hawaiana, Pele és la deessa creadora dels volcans i de la lava. Habita al cràter Halemaumau del Kilauea i és capaç de prendre forma humana. La seva germana Hi’iaka és la deessa dels boscos i les plantes —precisament el que la lava destrueix i la vegetació substitueix quan es refredada.
La mitologia de Pele és notablement precisa: descriu les «llàgrimes de Pele» (cabells prims de vidre volcànic que el vent transpota) i les «llàgrimes de Pele» (gotes de lava solidificada). Ambdós fenòmens son reals i tenen noms en vulcanologia: Pele’s hair i Pele’s tears.
Tifó: el monstre sous el Vesuvi
En la mitologia grega, Tifó (Typhon) és el darrer fill de Gea i el monstre reptilià que va desafiar Zeus. Derrotat, va quedar empresonat sota el Mont Etna o el Vesuvi (les versions varien). Els seus moviments en l’empresonament causaven els terratrèmols, i el seu alè ígni era la lava.
La mitologia romana identificà l’empresonament dels gegants sota els volcans com la causa de les erupcions. El gigant Encèladon jeia sota l’Etna, i Mímas sota el Vesuvi.
Mites maories i del Pacífic
Per als maories de Nova Zelanda, els volcans de Tongariro son avantpassats ancestrals que van lluitar per l’amor d’una muntanya nevada. La rivalitat entre els volcans va crear el paisatge de l’Illa del Nord. Aquesta mitologia és literalment la base legal de la donació del Parc Nacional de Tongariro el 1887.
Preguntes freqüents (FAQ)
D’on ve la paraula ‘volcà’?
Dels romans: Vulcanus era el déu del foc i els romans van anomenar l’illa volcànica de les Eòlies «Vulcano» en honor seu. D’aquí va derivar el terme llatí «vulcanus» (per les erupcions) i posteriorment la paraula italiana «vulcano» i l’espanyola i catalana «volcà».
Hi ha mites volcànics en la tradició catalana?
No exactament volcànics (la Garrotxa va quedar apagada molt abans de la memoria histórica oral). Però hi ha llegendes sobre foc i terra als Pirineus i a la zona garrotxina que podrien tenir un record molt llunyà de l’activitat volcànica.
Continua aprenent sobre volcans
- 🌋 Tipus d’erupcions volcàniques — Les erupcions que van inspirar mites i llegendes.
- 🔥 Yellowstone: el supervolcà — El poder dels volcans a l’imaginari col·lectiu.
- 🗺️ Què és un volcà? Tipus, parts i com funcionen — Les bases de la vulcanologia explicades de manera clara.