Una erupció volcànica és un dels desastres naturals amb més temps de preparació possible: a diferència dels terratrèmols o els tsunamis, els volcans solen donar senyals durant hores, dies o fins i tot setmanes abans d’erupcionar. Però convertir els senyals científics en decisions d’evacuació de milers o milions de persones és un dels reptes de gestió d’emergències més complexos que existeixen. Com es fa? Quins factors entren en joc? Quins casos son èxits i quins fracassos?
La cadena de decisió: del científic al polític
La gestió d’una emergència volcànica implica actors molt diversos: els vulcanòlegs de l’observatori (que interpreten les dades), els tècnics de protecció civil (que planifiquen la logística), els polítics (que prenen les decisions legals d’evacuació) i els mitjans de comunicació (que informen la població).
Cada pas de la cadena pot fallar. Els vulcanòlegs poden subestimar o sobrestimar el perill. Els polítics poden tardar a decidir per por al cost econòmic i social d’una evacuació innecessaria. La comunicació pot ser confusa o alarmista. Coordinar tots aquests actors és la missió dels plans d’emergència volcànica.
L’escala d’alertes volcàniques: un llenguatge comú
La majoria de països amb volcans actius utilitzen escales d’alerta normalitzades. L’escala espanyola del Pla Especial de Protecció Civil per a Emergències Volcàniques (PEVOLCA) usa 4 nivells: Verd (activitat normal), Groc (alerta), Taronja (alerta alta), Vermell (emergència màxima).

L’escala permet comunicar el nivell de risc de forma ràpida i universalment comprensible: quan l’alerta puja a taronja, la població sap que pot haver evacuació. Quan és vermella, l’evacuació és obligatoria.
Pinatubo 1991: el model d’evacuació reeixida
L’evacuació del Pinatubo el 1991 és considerada una de les millors gestionades de la historia. La clau va ser la col·laboració estreta entre els vulcanòlegs de l’USGS i el govern filipí, que van prendre decisions progressives i oportunes d’evacuació en 3 fases: 10 km, 20 km, 30 km de radi. 80.000 persones evacuades en temps. La base aèria de Clark, amb 16.000 militars nord-americans, va evacuar completament 24 hores abans de la gran erupció.
Armero 1985: el fracàs de la comunicació
En contrast, Armero (Colòmbia, 1985) és l’exemple del que no ha de passar: 23.000 morts perquè l’alerta científica no es va convertir en ordre d’evacuació a temps. Manca de coordinació entre autoritats, missatges tranquil·litzadors inadequats i absència de plans preestablerts van costar milers de vides que podrien haver-se salvat.
Preguntes freqüents (FAQ)

Qui pot ordenar una evacuació volcànica a Espanya?
A les Canàries, el President del Govern de Canàries, a proposta del Director del Pla PEVOLCA. La declaració d’emergència nacional pot implicar el Govern central. L’IGN proporciona l’assessorament científic.
Qui paga els costos d’una evacuació volcànica?
L’estat (govern central i autonòmic) assumeix els costos directes d’evacuació i acollida. Les pèrdues d’immobles i béns cobertes per assegurances; les no cobertes, per les ajudes del Consorci de Compensació d’Assegurances o per ajudes especials del govern (cas La Palma 2021).
Continua aprenent sobre volcans
- 🌋 Els volcans més perillosos del món — Quins volcans requereixen plans d’emergència.
- 🔥 El cinturó de foc del Pacífic — Les zones amb major risc volcànic del planeta.
- 🗺️ Què és un volcà? Tipus, parts i com funcionen — Les bases de la vulcanologia explicades de manera clara.