Què és el cinturó de foc del Pacífic?
El cinturó de foc del Pacífic és una zona de forma aproximadament circular que envolta l’oceà Pacífic i que concentra la major activitat sísmica i volcànica del planeta. S’estén, en general, al llarg de gairebé 40.000 quilòmetres —gairebé la circumferència de la Terra— i inclou les costes de l’Amèrica del Sud i del Nord, Alaska, les illes Aleutianes, el Japó, Filipines, Indonèsia, Nova Zelanda i Melanèsia.
Així, les xifres parlen soles: el cinturó de foc concentra aproximadament el 75% dels volcans actius del planeta i és responsable del 90% dels terratrèmols que es produeixen al món cada any. És, sens dubte, la zona geològicament més activa i dinàmica de la Terra.
Per què hi ha tants volcans al cinturó de foc?
La resposta es troba en la tectònica de plaques. L’escorça terrestre no és una peça sòlida sinó que està fragmentada en grans blocs —les plaques tectòniques— que es mouen contínuament sobre el mantell. Al cinturó de foc del Pacífic es produeix un fenomen clau: la subducció.
Què és la subducció?
Quan dues plaques tectòniques col·lideixen, la més densa (normalment la placa oceànica) s’enfonsa sota l’altra (normalment la placa continental). Aquesta placa que s’enfonsa —la placa subductada— penetra al mantell on les temperatures i pressions extremes fan que la roca es fongui, generant així magma.
Aquest magma, a més, és menys dens que la roca sòlida del voltant, per la qual cosa puja cap a la superfície buscant esquerdes i punts febles. Quan arriba a la superfície, es produeix una erupció volcànica. I com que al cinturó de foc hi ha nombroses zones de subducció actives al voltant de tota la conca del Pacífic, el resultat és un anell gairebé continu de volcans actius.
Per què la subducció genera erupcions tan explosives?
La clau és la composició del magma. A les zones de subducció, la placa que s’enfonsa porta amb ella roques i sediments marins rics en aigua i minerals hidratats. Quan aquests materials es fonen, el magma resultant és ric en sílice i en gasos dissolts, cosa que el fa molt viscós i explosiu.
Per entendre-ho: un magma fluid pot alliberar els gasos gradualment, com quan destapes una ampolla de cava lentament. Però un magma viscós, per contra, reté els gasos fins que la pressió és tan alta que explota, com quan agites l’ampolla de cava i la destapes de cop. Això explica, doncs, per què els volcans del cinturó de foc tendeixen a tenir erupcions molt més violentes que els volcans de punts calents com Hawaii o les Canàries.
El recorregut del cinturó de foc
Amèrica del Sud
La placa de Nazca s’enfonsa sota la placa sud-americana, creant la serralada dels Andes, la cadena de muntanyes volcàniques més llarga del món. Volcans com el Cotopaxi (Equador), per exemple, l’Ojos del Salado (Xile-Argentina, el volcà actiu més alt del món amb 6.893 m) o el Villarrica (Xile) formen part d’aquest arc volcànic.
Amèrica Central i Mèxic
Una zona de subducció molt activa genera una cadena de volcans des de Mèxic fins a Panamà. El Popocatépetl (Mèxic), el Colima (Mèxic) i el Santa María (Guatemala) en són exemples. Molts d’aquests volcans, però, es troben en zones densament poblades, cosa que els fa especialment perillosos.
Amèrica del Nord i Alaska
D’altra banda, la placa Juan de Fuca s’enfonsa sota la placa nord-americana, creant la serralada de les Cascades a l’oest dels Estats Units i Canadà. El Mont Sant Helens (Washington), que va protagonitzar una erupció devastadora el 1980, i el Mont Rainier formen part d’aquest arc volcànic. A Alaska, a més, la cadena de les illes Aleutianes és un dels arcs volcànics més actius del planeta.
Japó i Corea
El Japó, per tant, és el país amb la major densitat de volcans actius del cinturó de foc. La placa del Pacífic i la placa filipina s’enfonsen sota la placa euroasiàtica, creant més de 100 volcans actius al llarg de l’arxipèlag japonès. El Mont Fuji, el Mont Aso (la caldera volcànica habitable més gran del món) i el Sakurajima en són els exemples més coneguts.
Filipines i Indonèsia
Indonèsia, per altra banda, és el país amb més volcans actius del món: més de 130. La subducció de múltiples plaques tectòniques en aquesta zona crea, en conjunt, una concentració volcànica extraordinària. El Krakatau, el Merapi, el Tambora i el Pinatubo han protagonitzat algunes de les erupcions més devastadores de la història moderna.
Nova Zelanda i Melanèsia
Finalment, Nova Zelanda tanca el cinturó de foc al sud, amb una geologia volcànica molt activa que inclou la Zona Volcànica de Taupo, una de les zones de risc volcànic més elevat del planeta. L’erupció del volcà submarí Hunga Tonga-Hunga Ha’apai el gener de 2022 —a Tonga, a prop d’aquesta zona— va ser, sens dubte, una de les erupcions més potents registrades en els últims 30 anys.
El cinturó de foc en xifres
| Dada | Xifra |
| Longitud aproximada | 40.000 km |
| Volcans actius | ~750 (75% del total mundial) |
| Terratrèmols anuals | 90% del total mundial |
| Països inclosos | +15 |
| Erupció més mortal | Tambora, Indonèsia, 1815 (VEI 7) |
La diferència entre el cinturó de foc i els punts calents
No obstant, no tots els volcans del món es troben al cinturó de foc. Hi ha una altra manera de formar volcans: els punts calents, zones del mantell anormalment calentes que fonen l’escorça des de baix, independentment, doncs, de les plaques tectòniques.
Les illes Hawaii, les Illes Canàries, Islàndia i els volcans de la Garrotxa (en termes geològics profunds) estan relacionats amb processos de punt calent o de rift, no de subducció. Els volcans de punts calents tendeixen a tenir erupcions menys explosives perquè el magma és més fluid.
La gran diferència: subducció = erupcions explosives i perilloses; punt calent = erupcions més efusives i lava fluida.
Preguntes freqüents sobre el cinturó de foc
Per què s’anomena «cinturó de foc» i no «anell de foc»?
En anglès s’anomena Ring of Fire (anell de foc) i en castellà «cinturón de fuego». En català s’usa habitualment «cinturó de foc», tot i que «anell de foc» també és correcte. La forma no és un cercle perfecte sinó més aviat un ferradura que no tanca completament pel sud-oest.
Hi ha terratrèmols perquè hi ha volcans, o és al revés?
En efecte, tots dos fenòmens tenen la mateixa causa: el moviment de les plaques tectòniques. La subducció genera tant el magma que alimenta els volcans com les friccions entre plaques que causen terratrèmols. No és que un causi l’altre, sinó que tots dos són efectes del mateix procés geològic.
Terratrèmols i volcans: la mateixa causa
El cinturó de foc existirà sempre?
No, ja que les plaques tectòniques continuen movent-se i la configuració actual és temporal en termes geològics. D’aquí a centenars de milions d’anys, la distribució dels continents i dels volcans serà, en conjunt, completament diferent. A escala humana, però, el cinturó de foc continuarà actiu durant milions d’anys.
Quina és l’erupció més gran del cinturó de foc en temps moderns?
L’erupció del Pinatubo (Filipines, 1991) va ser la més gran del segle XX, amb un VEI de 6 (és a dir, l’índex d’explosivitat volcànica màxim). Va matar més de 800 persones i va injectar tant diòxid de sofre a l’estratosfera que va provocar un refredament global d’uns 0,5 °C durant els dos anys següents.
El futur del cinturó de foc
Espanya forma part del cinturó de foc?
No. Espanya peninsular i les Illes Balears no formen part del cinturó de foc. Les Illes Canàries tampoc, ja que el seu origen volcànic és un punt calent atlàntic, no subducció. Tanmateix, la Península Ibèrica es troba sobre la zona de contacte entre la placa africana i l’euroasiàtica, cosa que genera, en efecte, certa sismicitat al sud i est del país.
Continua aprenent sobre volcans i geologia
- 🌋 Què és un volcà? Tipus, parts i com funcionen — Les bases de la vulcanologia explicades de manera clara.
- 🗾 El Mont Fuji: el volcà sagrat del Japó — Un dels volcans més icònics del cinturó de foc.
- 🏝️ Els volcans de les Illes Canàries: guia completa — Volcans de punt calent, molt més a prop de Catalunya.