Les erupcions que van sacsejar el planeta
Al llarg de la història de la Terra, els volcans han protagonitzat erupcions de dimensions tan colossals que han alterat el clima global, extingit espècies, fet caure imperis i canviat el curs de la civilització humana. Algunes van passar fa milers d’anys, quan no hi havia ningú per documentar-les, però les seves petjades geològiques parlen per si soles.
En aquest article repassem les erupcions volcàniques més grans i destructives de la història, tant prehistòriques com documentades, ordenades per la seva magnitud i impacte.
L’escala VEI: com es mesura una erupció
Abans de repassar les grans erupcions, cal entendre l’Índex d’Explosivitat Volcànica (VEI), l’escala logarítmica que mesura la magnitud d’una erupció en funció del volum de materials expulsats i l’altura de la columna eruptiva.
| VEI | Descripció | Freqüència |
| 0–2 | Petita-moderada | Contínua |
| 3–4 | Gran | Cada any |
| 5 | Molt gran | Cada dècada |
| 6 | Colossal | Cada segle |
| 7 | Super-colossal | Cada mil·lenni |
| 8 | Mega-colossal | Cada 50.000 anys |
Cada nivell del VEI representa 10 vegades més material expulsat que el nivell anterior. Un VEI 8 expulsa mil vegades més material que un VEI 5.
Les 10 erupcions més grans de la història
1. Erupció del Toba (Indonèsia) — fa ~74.000 anys — VEI 8
L’erupció del supervolcà Toba, al nord de Sumatra, va ser la més gran de l’era del Quaternari i probablement la catàstrofe natural més devastadora que ha viscut la humanitat. Va expulsar uns 2.800 km³ de materials —per posar-ho en context, l’erupció del Pinatubo de 1991 va expulsar uns 10 km³.
L’impacte climàtic va ser catastròfic: va desencadenar un hivern volcànic de fins a 6 anys que va reduir la temperatura global entre 3 i 5 °C. Alguns genetistes han proposat que l’erupció del Toba va reduir dràsticament la població humana a tan sols uns milers d’individus, provocant un «coll d’ampolla» genètic que explica la relativa uniformitat del genoma humà modern. Tot i que aquesta hipòtesi és debatuda, il·lustra la magnitud de la catàstrofe.
2. Erupció de Yellowstone (Wyoming, EUA) — fa ~640.000 anys — VEI 8
El supervolcà de Yellowstone ha tingut almenys tres erupcions mega-colosals en els últims 2 milions d’anys. La més recent, fa 640.000 anys, va expulsar uns 1.000 km³ de materials i va crear la caldera actual de 55 x 72 km, visible des de l’espai.
Una erupció d’aquesta magnitud avui cobriria de cendra bona part del continent nord-americà, paralitzaria l’agricultura global i desencadenaria un hivern volcànic de diversos anys. Tanmateix, els geòlegs de l’USGS consideren que el risc d’una erupció catastròfica en els propers milers d’anys és molt baix.
3. Erupció de Tambora (Indonèsia) — 1815 — VEI 7
El Tambora, a l’illa de Sumbawa (Indonèsia), va protagonitzar el 10–11 d’abril de 1815 l’erupció volcànica més gran documentada en tota la història humana escrita. Va expulsar uns 160 km³ de materials i va matar directament unes 10.000 persones.
Però l’impacte real va ser global: els gasos i partícules injectats a l’estratosfera van provocar «l’any sense estiu» de 1816. A Europa i Amèrica del Nord, les temperatures estiu van ser tan baixes que les collites van fracassar. La fam resultant va causar entre 70.000 i 200.000 morts addicionals. A Irlanda va ser el pitjor any de fam del segle XIX. A Suïssa, la misèria va impulsar onades d’emigració. Es creu que la narrativa fosca d’aquell estiu fred i gris va inspirar Mary Shelley a escriure Frankenstein (1818).
4. Erupció de Krakatau (Indonèsia) — 1883 — VEI 6
El Krakatau va produir el 27 d’agost de 1883 l’explosió més sorollosa de la història registrada. Va matar més de 36.000 persones (majoritàriament pel tsunami) i va alterar el clima global durant gairebé dos anys. Ja en tenim un article complet a volca.cat.
5. Erupció de Santa Maria (Guatemala) — 1902 — VEI 6
La catàstrofe de Santa Maria és poc coneguda però va ser una de les erupcions més devastadores del segle XX. Va expulsar uns 8 km³ de materials i va matar entre 5.000 i 8.000 persones directament. Va ser seguida el mateix any per l’erupció del Mont Pelée (Martinica), que va destruir completament la ciutat de Saint-Pierre amb 30.000 habitants.
6. Erupció del Novarupta (Alaska, EUA) — 1912 — VEI 6
El Novarupta, a la Península d’Alaska, va protagonitzar l’erupció volcànica més gran del segle XX en termes de volum expulsat: uns 13 km³ de materials. Va crear la Vall dels Deu Mil Fums, un paisatge desolador de cendres i fumaroles que ara forma part del Parc Nacional de Katmai.
Tot i la seva magnitud, va matar molt poques persones gràcies a la seva ubicació remota. Va ser gairebé ignorada per la premsa de l’època perquè el Titànic havia enfonsat just dos mesos abans.
7. Erupció del Pinatubo (Filipines) — 1991 — VEI 6
El Pinatubo va erupcionar el 15 de juny de 1991 en el que va ser la segona erupció volcànica més gran del segle XX. Va expulsar uns 10 km³ de materials i va matar unes 800 persones —un nombre sorprenentment baix gràcies a una evacuació massiva i ben organitzada de 60.000 persones.
L’impacte climàtic va ser notable: les partícules injectades a l’estratosfera van reduir la temperatura global uns 0,5 °C durant els dos anys següents. El Pinatubo és sovint citat com a exemple d’èxit en la predicció volcànica i la gestió d’emergències.
8. Erupció del Vesuvi (Itàlia) — 79 dC — VEI 5
Tot i tenir un VEI de «només» 5, l’erupció del Vesuvi de l’any 79 dC és probablement la més famosa de la història per la seva brutalitat: va destruir completament Pompeia i Herculà i va matar entre 2.000 i 16.000 persones. Va ser la primera erupció volcànica descrita científicament (per Plini el Jove).
9. Erupció del Laki (Islàndia) — 1783–1784 — VEI 4-6
El Laki no va tenir una explosió espectacular, però va ser una de les catàstrofes volcàniques més mortals de la història per les seves emissions de gas. Durant 8 mesos, una sèrie d’esquerdes van expulsar enormes quantitats de diòxid de sofre, creant un núvol tòxic que va matar el 25% de la població d’Islàndia per intoxicació i fam. A Europa, el núvol sulfurós va contribuir a les males collites de 1784–1785, que alguns historiadors relacionen com a causa de la misèria popular que va precedir la Revolució Francesa.
10. Erupció del Mont Sant Helens (EUA) — 1980 — VEI 5
El Mont Sant Helens va protagonitzar el 18 de maig de 1980 l’erupció volcànica més destructiva de la història moderna dels Estats Units. Un terratrèmol va desencadenar un esllavissament del flanc nord del volcà —el més gran de la història registrada— que va descomprimir la cambra magmàtica i va causar una erupció lateral devastadora. 57 persones van morir, incloent-hi el vulcanòleg David Johnston.
L’erupció va reduir l’altura del volcà en 400 metres i va destruir 600 km² de bosc en menys d’un minut. Les imatges del núvol piroclàstic lateral van donar la volta al món.
Les erupcions prehistòriques: quan les xifres s’escapen de la imaginació
Les erupcions documentades, per enormes que siguin, pal·lideixen en comparació amb alguns dels episodis eruptius de la història geològica de la Terra:
- Deccan Traps (Índia, fa 66 milions d’anys): Erupcions en escletxa gegantines que van durar milions d’anys i van expulsar un milió de km³ de lava. Van contribuir —juntament amb l’impacte de meteorit— a l’extinció dels dinosaures.
- Siberian Traps (fa 252 milions d’anys): La major catàstrofe volcànica coneguda. Va causar l’extinció del Permià, la més gran de la història de la vida a la Terra: va extingir el 96% de les espècies marines i el 70% de les terrestres.
Preguntes freqüents sobre les grans erupcions
Quina erupció volcànica ha matat més persones a la història?
En termes de morts directes i indirectes combinats, el Tambora (1815) és el campió: entre 71.000 i 200.000 morts per l’erupció i la fam resultant. En morts directes, el Mont Pelée (1902, 30.000 morts en minuts) és dels més mortals per velocitat i impacte immediat.
Podria passar una erupció de VEI 8 avui?
Sí, geològicament és possible. Els candidats principals són Yellowstone, el supervolcà de Taupo (Nova Zelanda) i el Campi Flegrei (Itàlia). Però els científics estimen que la probabilitat en els propers 1.000 anys és molt baixa, i hi hauria molts signes previs detectables amb l’actual xarxa de monitoratge global.
Per què les erupcions antigues mataven tanta gent?
Principalment per tres raons: absència de sistemes de monitoratge i d’alerta primerenca, manca de plans d’evacuació, i alta densitat de població als voltants dels volcans. Avui, erupcions com la del Pinatubo (1991) demostren que amb bona gestió es pot evacuar milers de persones i reduir les víctimes dràsticament.
Continua descobrint els volcans
- 💥 Els volcans més perillosos del món: rànquing i per què — Els volcans actius que representen una amenaça real avui.
- 🌋 El Krakatau: l’erupció que va canviar el clima del planeta — La catàstrofe de 1883 explicada en detall.
- 🟡 Yellowstone: el supervolcà que podria canviar el món — Quina és la probabilitat real d’una nova erupció.
Continua aprenent sobre volcans
- 🌋 Com es forma un volcà? — La tecnologia al servei de la vulcanologia.
- 🔥 Què és un volcà? — Com es monitoritzen els volcans.
- 🗺️ Tipus d’erupcions volcàniques — Descobreix els diferents tipus d’erupcions i com es classifiquen.