El volcà que va aturar el cel d’Europa
L’abril de 2010, un volcà islandès amb un nom impronunciable per a la majoria d’europeus va aconseguir quelcom que ni dues guerres mundials havien aconseguit del tot: paralitzar completament l’espai aeri europeu durant dies. L’Eyjafjallajökull —que en islandès significa aproximadament «glacera de les illes muntanyoses»— va entrar en erupció el 14 d’abril de 2010 i va generar un núvol de cendra volcànica que es va estendre per tot el continent europeu, forçant la cancel·lació de 100.000 vols i deixant atrapats milions de viatgers arreu del món.
Va ser la major pertorbació de l’aviació civil europea des de la Segona Guerra Mundial i va demostrar, de manera contundent, que la naturalesa pot aturar la modernitat quan li plau.
Dades clau de l’erupció de l’Eyjafjallajökull de 2010
| Característica | Dades |
| Inici de l’erupció | 14 d’abril de 2010 |
| Final de l’erupció | 23 de maig de 2010 |
| Durada | ~40 dies |
| VEI | 4 |
| Altura de la columna | Fins a 9 km |
| Vols cancel·lats | ~100.000 |
| Viatgers afectats | ~10 milions |
| Pèrdues econòmiques | ~1.300 milions d’euros |
| Ubicació | Sud d’Islàndia |
On és l’Eyjafjallajökull?
L’Eyjafjallajökull és un volcà-glacera situat al sud d’Islàndia, a uns 125 km al sud-est de Reykjavik. Com el seu nom indica, és un volcà cobert per una glacera (jökull en islandès). Té una altitud de 1.666 metres i el seu cràter —de 3–4 km de diàmetre— es troba cobert per una capa de gel de fins a 200 metres de gruix.
Islàndia és una de les zones volcànicament més actives del planeta: se situa directament sobre la dorsal mesoatlàntica, el punt on les plaques nord-americana i euroasiàtica s’allunyen a raó de 2–3 cm per any. Literalment, Islàndia creix amb cada erupció.
Com va ser l’erupció de 2010?
Fase 1: L’erupció lateral (20 març – 13 abril)
L’activitat va començar el 20 de març de 2010 amb una erupció en una zona lateral del volcà, lluny de la glacera. Era una erupció efusiva i relativament tranquil·la, amb colades de lava que atraïen turistes i fotògrafs de tot el món. Les autoritats islandeses van evacuar els habitants de la zona però no es preveia cap gran pertorbació.
Fase 2: L’erupció freatomagmàtica (14 abril)
Tot va canviar el 14 d’abril quan l’activitat eruptiva es va desplaçar cap al cràter principal, cobert per la glacera. La lava va entrar en contacte violent amb el gel, provocant una erupció freatomagmàtica: el gel es va fondre i vaporitzar de manera explosiva, fragmentant la lava en partícules ultrafines de cendra que es van elevar fins als 9 km d’altura.
Aquesta cendra era especialment perillosa per als motors dels avions: les partícules de sílice vitri fonen a temperatures inferiors a les dels motors de reacció, i en solidificar-se a les pales de la turbina poden causar falles catastròfiques.
La paralització de l’espai aeri europeu
Els vents en altura van arrossegar el núvol de cendra cap al sud-est, directament sobre el cor d’Europa. Les autoritats de seguretat aèria van aplicar el principi de precaució i van tancar progressivament l’espai aeri de la major part d’Europa entre el 14 i el 21 d’abril de 2010.
Durant una setmana, els cels d’Europa van quedar en silenci. Aeroports com el de Frankfurt, Paris Charles de Gaulle, Heathrow i El Prat van cancel·lar totes les operacions. Milions de persones van quedar atrapades arreu del món. Les pèrdues econòmiques de les aerolínies van superar els 1.300 milions d’euros.
Les lliçons de l’Eyjafjallajökull
L’erupció de 2010 va tenir conseqüències duradores per a la gestió de l’aviació civil europea:
- Revisió dels protocols de seguretat: Els límits de concentració de cendra tolerables pels motors van ser revisats i es van establir tres zones de risc (vermell, taronja i groc) en lloc del sistema de «tot o res» que havia paralitzat completament l’espai aeri.
- Millora del monitoratge: Es van crear nous sistemes de monitoratge del núvol de cendra i es van millorar els models de predicció de la seva trajectòria.
- Proves amb motors: Els fabricants de motors d’avió van realitzar proves exhaustives per determinar els límits reals de tolerància a la cendra volcànica, permetent decisions més precises en futures erupcions.
- Coordinació europea: Es va crear un marc de coordinació europeu per gestionar futures crisis volcàniques, evitant les decisions descoordinades que van agreujar el caos de 2010.
Islàndia: un país fet de volcans
L’Eyjafjallajökull no és una excepció a Islàndia: és la norma. Islàndia té 130 volcans dels quals uns 30 s’han mostrat actius en temps històrics. La seva activitat volcànica és una conseqüència directa de la seva posició sobre la dorsal mesoatlàntica i sobre un punt calent.
Alguns dels volcans islandesos més importants:
- Hekla: Considerat durant segles «la porta de l’Infern» pels europeus medievals. Ha erupcionat més de 20 vegades des de l’any 1000. Actiu i monitorat.
- Katla: El volcà islandès que més por fa als científics. Situat sota la glacera Mýrdalsjökull, una gran erupció del Katla podria generar lahars i inundacions catastròfiques. Erupciona aproximadament cada 60–80 anys; l’última gran erupció va ser el 1918.
- Laki: El sistema de fissures que va causar la catàstrofe de 1783–1784, matant el 25% de la població islandesa i contribuint al refredament europeu que va precedir la Revolució Francesa.
- Fagradalsfjall: La revelació volcànica recent. Va erupcionar des de 2021 amb erupcions efusives espectaculars que van atreure turistes de tot el món. Un exemple de volcà «turístic» segur i accessible.
Com pronunciar Eyjafjallajökull
Eyjafjallajökull = Ei-ya-fyat-la-yö-kult
Desglossament: Eyja (illes) + fjalla (de la muntanya) + jökull (glacera). Literalment: «glacera de les illes muntanyoses».
Preguntes freqüents sobre l’Eyjafjallajökull
L’Eyjafjallajökull pot tornar a erupcionar?
Sí. L’Eyjafjallajökull és un volcà actiu i tornarà a erupcionar en algun moment futur, tot i que és impossible saber quan. Les autoritats islandeses el monitoritzen contínuament. Cal destacar que l’erupció de 2010 (VEI 4) va ser de magnitud moderada; erupcions majors de volcans islandesos com el Katla o el Hekla podrien tenir impactes molt superiors.
Per què la cendra volcànica és tan perillosa per als avions?
Les partícules de cendra volcànica estan compostes principalment de sílice vitri, que és extremadament dur i abrasiu. En entrar als motors de reacció, esgarrapen les pales de les turbines i, en fondre’s per les altes temperatures del motor, es tornen a solidificar sobre les pales en refredar-se, podent causar falles del motor. A més, la cendra pot obstruir els sensors del pitot i afectar els sistemes d’instrumentació de l’avió.
Quants aeroports van tancar durant l’erupció de 2010?
En el pic de la crisi, entre el 15 i el 21 d’abril de 2010, més de 300 aeroports europeus van reduir o suspendre les seves operacions. Els principals aeroports d’Alemanya, Regne Unit, França, Holanda, Bèlgica, Escandinàvia i molts altres països van estar total o parcialment tancats.
Es pot visitar l’Eyjafjallajökull avui?
Sí. La zona del volcà és accessible i es pot fer senderisme per les seves rodalies. La zona sud d’Islàndia, on se situa l’Eyjafjallajökull, és una de les més turístiques del país, amb la cascada de Skógafoss i la platja de sorra negra de Vik a pocs quilòmetres. Des de Reykjavik, s’hi accedeix per la Ring Road (carretera circular) en menys de 2 hores.
Continua descobrint els volcans d’Europa
- 🌋 L’Etna: el volcà actiu més gran d’Europa — El gegant mediterrani, molt més accessible que l’Eyjafjallajökull.
- 💥 Tipus d’erupcions volcàniques: estromboliana, pliniana i més — Entén per què l’erupció freatomagmàtica va ser tan problemàtica.
- 🌍 Els volcans de les Illes Canàries: guia completa — Volcans actius molt més a prop de Catalunya.
Continua aprenent sobre volcans
- 🌋 Què és un volcà? Tipus, parts i com funcionen — Les bases de la vulcanologia explicades de manera clara.
- 🔥 Tipus d’erupcions volcàniques — Descobreix els diferents tipus d’erupcions i com es classifiquen.
- 🗺️ El cinturó de foc del Pacífic — Per què el Pacífic concentra el 75% dels volcans del món.