La gran pregunta de la vulcanologia: podem predir les erupcions?
La predicció d’erupcions volcàniques és un dels reptes científics més complexos i importants de la geofísica moderna. Milers de persones viuen als voltants de volcans actius arreu del món, i disposar d’un avís previ —encara que sigui de pocs dies— pot significar la diferència entre una evacuació exitosa i una catàstrofe humana.
La resposta curta és: sí, parcialment. Els vulcanòlegs no podem predir el moment exacte d’una erupció com un meteoròleg preveu la pluja, però podem detectar els signes previs que indiquen que un volcà s’està despertant i estimar si una erupció és probable en els dies o setmanes següents. I això, ben gestionat, pot salvar milers de vides.
Els signes que precedeixen una erupció
Abans d’una erupció, els volcans «parlen». Saben que alguna cosa s’acosta si saben on mirar. Els principals signes d’alerta que els vulcanòlegs monitoritzen són:
1. Augment de la sismicitat
El magma que puja des de la cambra magmàtica fractura la roca del voltant, generant petits terratrèmols. Un augment sobtat i sostingut del nombre i la magnitud dels sismes —especialment els de tipus tremor harmònic, amb una freqüència característica— és un dels signes d’alerta més fiables.
Exemple: Abans de l’erupció del volcà Tajogaite a La Palma (2021), els sismògrafs van registrar milers de petits terratrèmols durant uns deu dies. Això va permetre activar els plans d’evacuació hores abans que la lava sortís a la superfície.
2. Deformació del terreny
Quan el magma s’acumula a la cambra magmàtica, la pressió fa que el terreny s’infli lleugerament, com un globus. Instruments de precisió com els inclinòmetres, les estacions GPS i els satèl·lits d’interferometria radar (InSAR) poden detectar deformacions de fins a mil·límetres.
Exemple: Al volcà Kīlauea (Hawaii), la deformació del terreny al voltant del cràter és monitorada en temps real i és un indicador clau de si s’acosta activitat.
3. Canvis en les emissions de gasos
El magma porta gasos dissolts (principalment diòxid de sofre, CO₂ i vapor d’aigua). Quan el magma s’apropa a la superfície, la pressió disminueix i els gasos s’alliberen, igual que quan destapes una ampolla de refresc. Un augment sobtat de les emissions de diòxid de sofre (SO₂) és un senyal d’alarma que indica que magma fresc i ric en gasos s’està movent cap amunt.
4. Canvis en les aigües termals
L’escalfament del magma proper pot alterar la temperatura, el pH i la composició química de les aigües subterrànies, rius i llacs propers al volcà. Un augment de temperatura o un canvi en la química de l’aigua pot indicar activitat magmàtica creixent.
5. Activitat fumarólica
Un augment de les emissions de vapors i gasos per les fumaroles existents, o l’aparició de noves fumaroles, pot indicar que el magma s’acosta a la superfície.
El problema de la predicció: quan tots els signes fallen
Tot i les eines modernes, la predicció volcànica té uns límits fonamentals que la ciència no ha superat encara:
- Els volcans poden «fallar» l’erupció. De vegades tots els signes apunten a una erupció imminent —sismicitat augmentada, deformació, emissions de gasos— i l’erupció no es produeix. El magma pot quedar aturat en profunditat sense arribar a la superfície.
- L’escala de temps és incerta. Detectar que un volcà s’està activant és relativament possible; saber si erupcionarà en 3 dies, 3 mesos o 3 anys és molt més difícil.
- Cada volcà és diferent. Els models desenvolupats per a l’Etna no s’apliquen directament al Merapi o al Kīlauea.
- Les erupcions sobtades sense preavís. El Galeras (Colòmbia) va matar sis vulcanòlegs el 1993 sense gairebé cap avís. El Whakaari/White Island (Nova Zelanda) va erupcionar el 2019 matant 22 turistes sense que els sensors detectessin res alarmant prèviament.
Els èxits de la predicció: quan la ciència salva vides
Malgrat les limitacions, hi ha casos excel·lents on la predicció volcànica ha evitat grans catàstrofes:
Pinatubo (Filipines, 1991): Els vulcanòlegs de l’USGS i el servei filipí PHIVOLCS van detectar la reactivació del Pinatubo setmanes abans de la gran erupció del 15 de juny. Van aconseguir evacuar 60.000 persones dels voltants. L’erupció —una de les majors del segle XX— va matar unes 800 persones; sense l’evacuació, podrien haver estat desenes de milers.
La Palma (Espanya, 2021): La xarxa sísmica de l’IGN va detectar el procés sísmic previ a l’erupció amb uns deu dies d’antelació. Es van evacuar les zones de risc hores abans que sortís la lava, i malgrat la destrucció massiva de propietats, no hi va haver cap víctima mortal directa per l’erupció.
Merapi (Indonèsia, 2010): Les autoritats indonèsies van evacuar 350.000 persones en previsió d’una gran erupció. La predicció va ser correcta: l’erupció del Merapi va ser una de les majors del segle i va matar 353 persones —un nombre tràgic però molt inferior al que podria haver estat sense evacuació.
El futur de la predicció volcànica
La ciència avança i les eines de monitoratge es fan cada vegada més precises:
- Intel·ligència artificial i big data: L’aplicació de tècniques d’IA per analitzar grans volums de dades sísmiques, de deformació i de gasos permet identificar patrons que escapen a l’ull humà i millorar les prediccions.
- Monitoratge per satèl·lit global: Constel·lacions de satèl·lits com el Sentinel de l’ESA permeten monitorar la deformació del terreny i les emissions de SO₂ de tots els volcans del món en temps quasi real.
- Xarxes de sensors de baix cost: El desenvolupament de sensors sísmics i de gasos econòmics i connectats permet desplegar xarxes de monitoratge molt més denses als voltants dels volcans actius.
Preguntes freqüents sobre la predicció d’erupcions
Quant de temps d’avís tenim normalment abans d’una erupció?
Depèn molt del volcà. En alguns casos com La Palma 2021, els signes sísmics van aparèixer una setmana i mitja abans. En altres, com algunes erupcions del Merapi, l’avís va ser de dies. I en casos com Whakaari 2019, pràcticament no hi va haver avís. L’objectiu científic és arribar a avisos de setmanes amb bona precisió.
Podem predir exactament el moment d’una erupció?
No, no amb la tecnologia actual. Podem saber que un volcà s’està activant i estimar si una erupció és probable en un termini de dies o setmanes, però el moment exacte i la magnitud continuen sent fora del nostre abast predictiu.
Els volcans de la Garrotxa estan monitorats?
Sí. L’Institut Geològic de Catalunya i el IGN fan un seguiment periòdic de la sismicitat de la zona volcànica de la Garrotxa. Malgrat que els volcans es consideren inactius, qualsevol senyal d’activitat inusual seria detectat.
Qui avisa la població quan hi ha risc d’erupció?
Cada país té el seu sistema d’alerta volcànica. A Espanya, és l’IGN qui declara els nivells d’alerta i coordina amb Protecció Civil les evacuacions. A Itàlia, és l’INGV. En general, el sistema funciona en cascada: científics → autoritats → població, a través de les forces de seguretat i els mitjans de comunicació.
Continua descobrint la vulcanologia
- 🗺️ Mapa en temps real de volcans actius al món — Seguiment de l’activitat volcànica global.
- 💥 Els volcans més perillosos del món: rànquing i per què — On el risc és més alt avui.
- 🌋 Yellowstone: el supervolcà que podria canviar el món — El cas de predicció volcànica més estudiat del planeta.
Continua aprenent sobre volcans
- 🌋 Què és un volcà? Tipus, parts i com funcionen — Les bases de la vulcanologia explicades de manera clara.
- 🔥 Tipus d’erupcions volcàniques — Descobreix els diferents tipus d’erupcions i com es classifiquen.
- 🗺️ El cinturó de foc del Pacífic — Per què el Pacífic concentra el 75% dels volcans del món.