Els volcans submarins: el vulcanisme invisible
Quan pensem en volcans, imaginem muntanyes escupint lava en terra ferma. Però la majoria de l’activitat volcànica de la Terra passa en un lloc que mai veiem: el fons dels oceans. S’estima que entre el 70 i el 80% de tota la lava que surt a la superfície terrestre ho fa sota l’aigua, en una xarxa immensa de volcans submarins que cobreix desenes de milers de quilòmetres al llarg de les dorsals oceàniques.
Els volcans submarins no són una curiositat exòtica: són els principals constructors del planeta. Han creat la major part de l’escorça oceànica, han format illes i arxipèlags sencers, i juguen un paper fonamental en la química dels oceans i en el cicle del carboni global.
On es troben els volcans submarins?
Els volcans submarins es concentren principalment en tres tipus de zones:
Les dorsals oceàniques
Les dorsals oceàniques són serralades submarines on dues plaques tectòniques s’allunyen. El mantell puja per omplir l’espai creat i solidifica formant nova escorça oceànica. Aquest procés, anomenat expansió del fons marí, genera enormes quantitats de lava basàltica de manera pràcticament contínua.
La dorsal mesoatlàntica, que recorre l’Atlàntic de nord a sud durant 16.000 km, és el sistema volcànic més llarg del món. A la majoria de punts es troba a 2.000–3.000 metres de profunditat, invisible i silenciós. Però a Islàndia, la dorsal ha emergit per sobre del nivell del mar, permetent observar el vulcanisme de dorsal oceànica directament a la superfície.
Les zones de subducció
Als llocs on una placa s’enfonsa sota una altra, el volcanisme pot afectar tant la superfície terrestre com el fons marí. Molts dels arcs d’illes volcàniques del Pacífic (Marianes, Tonga, Nova Hebrides) es troben en zones de subducció submarines.
Els punts calents submarins
Punts calents del mantell que, com els de Hawaii o les Canàries, generen volcans submarins que creixen fins que emergeixen com a illes. Loihi, el volcà submarí que s’eleva al sud-est de la Gran Illa d’Hawaii, és el volcà més jove de la cadena hawaiana i un dia emergirà per sobre del mar per formar una nova illa.
Com s’estudien els volcans submarins?
Estudiar volcans al fons del mar presenta reptes enormes: la pressió a grans profunditats és brutal (a 4.000 metres, la pressió és 400 vegades la de la superfície), la foscor és absoluta i les comunicacions amb la superfície són complexes.
Les eines principals dels vulcanòlegs submarins són:
- Submergibles tripulats: Vehicles com l’Alvin de l’Woods Hole Oceanographic Institution (EUA) han permès explorar directament els fons oceànics.
- ROV (Remotely Operated Vehicles): Robots submarins no tripulats, controlats des de la superfície, que poden treballar a profunditats on cap humà pot arribar.
- Hidròfons i sismògrafs submarins: Permeten detectar l’activitat sísmica i les erupcions submarines a gran distància.
- Satèl·lits d’altimetria: Mesuren la superfície del mar amb gran precisió per detectar columnes d’aigua calenta.
Les fonts hidrotermals: oasis de vida al volcà
Un dels descobriments científics més espectaculars del segle XX va ser el de les fonts hidrotermals al voltant dels volcans submarins. El 1977, el submergible Alvin va descobrir, a la dorsal de les Galápagos, fonts d’aigua calentíssima (fins a 400 °C) riques en minerals que sorgien del fons oceànic.
Al voltant d’aquestes fonts es van descobrir comunitats d’éssers vius completament insospitades: cucs tubulars de fins a 2 metres, crancs, musclos, peixos i microorganismes, tots vivint en total foscor i sense cap fotosíntesi, basant-se en la quimiosíntesi: bacteris que obtenen energia dels compostos químics del fluid hidrotermal.
Aquest descobriment va revolucionar la biologia: va demostrar que la vida és possible sense llum solar, i ha alimentat les especulacions sobre la possible existència de vida als oceans submarins de llunes del sistema solar com Europa (Júpiter) o Encèlad (Saturn), que es creu que tenen oceans líquids sota la seva escorça de gel.
Quan un volcà submarí emergeix: el naixement d’una illa
Un dels fenòmens més espectaculars de la naturalesa és veure néixer una illa volcànica del mar. Passa quan un volcà submarí ha crescut prou per superar el nivell del mar.
Surtsey (Islàndia, 1963): El 14 de novembre de 1963, un pescador va veure sortir fum del mar a 33 km al sud de les costes islandeses. En pocs dies havia nascut una nova illa: Surtsey. Avui és una reserva natural estrictament protegida, un laboratori viu on els científics estudien com la vida colonitza un territori completament nou.
Hunga Tonga-Hunga Ha’apai (Tonga, 2014-2022): Una sèrie d’erupcions entre 2014 i 2015 van crear una nova illa a les Tonga. El gener de 2022, el volcà va protagonitzar una erupció catastròfica que va destruir gran part de l’illa i va generar un tsunami transoceànic.
L’erupció submarina de Tonga 2022: un fenomen sense precedents
L’erupció del volcà Hunga Tonga-Hunga Ha’apai del 15 de gener de 2022 va ser un dels esdeveniments geofísics més extraordinaris en dècades. Va generar:
- Una columna eruptiva de 57 km d’alçada, la més alta registrada mai per satèl·lit.
- Una ona de pressió atmosfèrica que va donar la volta al planeta sencer diverses vegades.
- Un tsunami transoceànic que va causar víctimes a Tonga, el Perú i el Japó.
- Un tall de les comunicacions de les Tonga durant dies, en haver-se trencat el cable submarí de comunicacions.
Va ser un recordatori brutal que els volcans submarins poden tenir impactes globals tan o més grans que els volcans terrestres.
Preguntes freqüents sobre els volcans submarins
Quants volcans submarins hi ha al món?
S’estima que hi ha entre 3.000 i 4.000 volcans submarins al llarg de les dorsals oceàniques i en zones de subducció. Molts ni tan sols han estat descoberts: el fons oceànic és menys explorat que la superfície de la Lluna.
Una erupció submarina pot causar un tsunami?
Sí. Les erupcions submarines poden generar tsunamis de diverses maneres: pel desplaçament violent d’aigua, pels esllavissaments del con volcànic al fons marí, o per l’expansió de la columna eruptiva. El tsunami de Tonga del 2022 i el de l’Anak Krakatau del 2018 en són exemples recents.
Pot haver-hi volcans submarins a prop de Catalunya?
Al Mediterrani hi ha activitat volcànica submarina, especialment al voltant de les illes Eòlies (Stromboli, Vulcano) i a la zona de les Columbretes (entre la costa valenciana i les Balears). Les Columbretes són en realitat un arxipèlag de volcans submarins emergits relativament recents en termes geològics.
Les fonts hidrotermals submarines influeixen en el clima?
Sí, tot i que de manera indirecta. Les fonts hidrotermals aporten minerals i calor als oceans, influint en la química marina i en els cicles biogeoquímics globals. A gran escala, el vulcanisme de dorsal oceànica és una de les fonts principals de CO₂ al sistema Terra, i juga un paper en el cicle del carboni a llarg termini.
Continua descobrint el món dels volcans
- 🌍 El cinturó de foc del Pacífic: per què hi ha tants volcans? — El context geològic dels volcans submarins del Pacífic.
- 💥 Les erupcions volcàniques més grans de la història — Inclou l’erupció submarina de Tonga 2022.
- 🌋 Volcans i canvi climàtic: quin impacte tenen les erupcions? — La relació entre vulcanisme i clima global.
Continua aprenent sobre volcans
- 🌋 Què és un volcà? Tipus, parts i com funcionen — Les bases de la vulcanologia explicades de manera clara.
- 🔥 Tipus d’erupcions volcàniques — Descobreix els diferents tipus d’erupcions i com es classifiquen.
- 🗺️ El cinturó de foc del Pacífic — Per què el Pacífic concentra el 75% dels volcans del món.