volca.cat
Els volcans en català
Divulgatiu

Volcans i canvi climàtic: quin impacte tenen les erupcions?

juliol 18, 2026 · ⏱ 7 min de lectura

Volcans i canvi climàtic: una relació complexa i doble

La relació entre els volcans i el clima de la Terra és fascinant i, sovint, malentesa. Els volcans poden refredar el planeta injectant partícules a l’estratosfera, però també contribueixen a l’escalfament emetent CO₂. I a llarg termini, han estat un dels reguladors clau del clima terrestre al llarg de milions d’anys.

En aquest article analitzem la relació entre el vulcanisme i el canvi climàtic des de dos angles: l’impacte dels volcans sobre el clima, i la pregunta que molts es fan avui: els volcans contribueixen a l’escalfament global actual?

Com afecten les erupcions al clima: el refredament volcànic

Les erupcions volcàniques grans poden refredar el planeta. El mecanisme és el següent:

Plomall eruptiu del Mont Pinatubo, 1991
Plomall del Pinatubo el 15 de juny de 1991. Richard P. Hoblitt, USGS (domini públic)

Durant una erupció explosiva important, el volcà injecta enormes quantitats de diòxid de sofre (SO₂) a l’estratosfera —la capa de l’atmosfera situada entre els 12 i els 50 km d’altitud. Un cop a l’estratosfera, el SO₂ reacciona amb el vapor d’aigua i forma fines partícules d’àcid sulfúric (aerosols sulfàtics) que es distribueixen per tot el planeta amb els vents estratosfèrics.

Aquestes partícules actuen com un paraigua planetari: reflecteixen part de la radiació solar abans que arribi a la superfície terrestre, reduint la quantitat d’energia que escalfa el planeta. El resultat és un refredament global temporal que pot durar d’un a tres anys.

Casos documentats de refredament volcànic

Explosió del volcà Tambora, 1815
Representació de l’explosió del volcà Tambora (1815). Momotarou2013 (CC BY-SA 3.0)

El Tambora (1815, VEI 7): L’erupció més gran documentada va injectar uns 60 milions de tones de SO₂ a l’estratosfera. L’any següent, 1816, va ser conegut com «l’any sense estiu»: temperatures estivals anormalment baixes a Europa i Amèrica del Nord, nevades a l’agost, collites fallides i fam generalitzada.

El Krakatau (1883, VEI 6): Va provocar un refredament global d’uns 0,3 °C durant dos anys i va tenyir els cels del planeta de colors extraordinaris durant mesos.

El Pinatubo (1991, VEI 6): Va injectar uns 20 milions de tones de SO₂ a l’estratosfera, provocant un refredament global de 0,5 °C durant els dos anys posteriors. Va ser el cas més estudiat de refredament volcànic de la història recent i va confirmar les prediccions dels models climàtics.

Volcans i CO₂: la contribució a l’efecte hivernacle

Quant CO₂ emeten els volcans?

Els volcans emeten globalment entre 200 i 300 milions de tones de CO₂ per any a través de l’activitat eruptiva i de les emissions difuses de fumaroles i sòls volcànics. És una xifra que sembla gran, però és important posar-la en context:

Les activitats humanes (crema de combustibles fòssils, indústria, canvi d’ús del sòl) emeten aproximadament 37.000 milions de tones de CO₂ per any (dades 2023).

Els humans emetem entre 100 i 150 vegades més CO₂ que tots els volcans del planeta junts.

Aquesta comparació és fonamental per desmentir un argument que circula habitualment als debats sobre el canvi climàtic: que els volcans emeten més CO₂ que els humans. Les dades científiques demostren clarament que no és així.

El rol dels volcans en el cicle del carboni a llarg termini

Tot i que a curt termini la contribució volcànica al CO₂ atmosfèric és marginal comparada amb la humana, a escales de temps geològiques els volcans han jugat un paper fonamental en la regulació del clima terrestre.

Al llarg de milions d’anys, el vulcanisme ha contribuït CO₂ a l’atmosfera, creant períodes d’escalfament global. I al contrari, quan el vulcanisme disminuïa o les roques volcàniques erosionades absorbien CO₂ de l’atmosfera (un procés anomenat meteorització química), el clima es refredava.

L’episodi dels Siberian Traps fa 252 milions d’anys —erupcions volcàniques gegantines que van alliberar quantitats colossals de CO₂— és considerat un dels factors principals de l’extinció del Permià, la major extinció de la història de la vida a la Terra.

La geo-enginyeria solar: aprendre dels volcans per combatre el canvi climàtic?

L’efecte refredant de les erupcions volcàniques ha inspirat una proposta científica i èticament controvertida: la geo-enginyeria solar per injecció d’aerosols estratosfèrics (SAI).

La idea és simple: si les erupcions volcàniques poden refredar el planeta injectant SO₂ a l’estratosfera, podríem fer el mateix artificialment per compensar l’escalfament global? Avions especials injectarien partícules d’aerosols a l’estratosfera per reduir la temperatura global.

Alguns científics creuen que podria ser una mesura d’emergència davant d’un escalfament descontrolat. Però els riscos i dilemes ètics són enormes: efectes desiguals sobre les precipitacions globals, risc de «termination shock» si s’atura bruscament, i el problema que cap país ni organisme té l’autoritat per prendre una decisió que afecta el clima de tot el planeta.

Volcans i canvi climàtic actual: la pregunta clau

Contribueixen els volcans a l’escalfament global actual?

La resposta científica és clara: no, de manera significativa. L’escalfament global que estem vivint des de la revolució industrial és causat de manera dominant per les emissions humanes de gasos d’efecte hivernacle, principalment CO₂ i metà.

Els volcans, en canvi, tenen un efecte net refredador a curt termini (per les partícules de SO₂) i una contribució de CO₂ que és menys de l’1% de les emissions humanes. Si els volcans tinguessin algun efecte sobre el canvi climàtic actual, seria el de frenar-lo lleugerament —no d’accelerar-lo.

De fet, alguns models climàtics indiquen que sense l’efecte refredant de les erupcions dels últims 150 anys, l’escalfament global hauria estat lleugerament superior al que hem observat.

Preguntes freqüents sobre volcans i canvi climàtic

Els volcans emeten més CO₂ que els humans?

No. Les activitats humanes emeten entre 100 i 150 vegades més CO₂ que tots els volcans del planeta junts. Aquesta afirmació, que circula com a argument contra l’acció climàtica, no té base científica.

Una gran erupció volcànica podria refredar el planeta prou per compensar l’escalfament global?

Temporalment i de manera parcial, sí. Una erupció de VEI 7 com el Tambora podria refredar el planeta entre 0,5 i 1 °C durant 2–3 anys. Però seria un refredament temporal i traumàtic (amb efectes devastadors sobre l’agricultura global), no una solució al canvi climàtic.

El canvi climàtic pot provocar més erupcions volcàniques?

Paradoxalment, sí. Hi ha hipòtesis que suggereixen que la fusió de les glaceres a conseqüència del canvi climàtic podria descomprimir les cambres magmàtiques sota elles, potencialment augmentant l’activitat volcànica en zones com Islàndia.

Quin és l’impacte de les cendres volcàniques sobre l’atmosfera?

Les cendres volcàniques expulsades a l’estratosfera reflecteixen la llum solar i contribueixen al refredament. Però a diferència dels aerosols de SO₂, que poden romandre a l’estratosfera durant 1–2 anys, les partícules de cendra precipiten en setmanes.

Continua descobrint la ciència dels volcans

Continua aprenent sobre volcans

Alerta d'erupcions, directe al teu correu

Rep una notificació quan hi hagi una erupció rellevant al món. Sense spam.