El Merapi («la muntanya de foc» en indonesi) és probablement el volcà més perillós del món si combinem la seva activitat (erupciona de mitjana cada 4-5 anys) amb la població que l’envolta: més d’un milió de persones viuen als seus flancs, i la ciutat de Yogyakarta, amb els seus 4 milions d’habitants de l’àrea metropolitana, és a només 30 km del cràter. El Merapi és també un dels volcans més carregats de significat espiritual del planeta: un «guardià espiritual» oficial nomenat pel sultà de Yogyakarta viu als seus pendents i fa de mediador entre el volcà i la població.
Per què el Merapi és tan actiu i tan perillós
El Merapi (2.910 m) és un estratovolcà del cinturó de foc, alimentat per la subducció de la placa indoaustraliana sota Java. La seva activitat característica és el creixement de doms de lava viscosa al cim que, en fer-se inestables, col·lapsen generant fluxos piroclàstics («awan panas», núvols calents en indonesi) que baixen pels flancs a gran velocitat.
Aquests fluxos piroclàstics són la seva arma letal: ràpids, calents i imprevisibles. L’erupció del 2010, la més gran en un segle, va matar 353 persones i va obligar a evacuar-ne 350.000. Les erupcions del 1930 (1.300 morts) i del 1994 (66 morts) segueixen el mateix patró.
Mbah Maridjan: el guardià espiritual del volcà
Durant dècades, el sultà de Yogyakarta va nomenar un «juru kunci» (guardià de la clau) del Merapi: un home encarregat de custodiar espiritualment el volcà, fer les ofrenes anuals i mediar entre la muntanya i la gent. El més famós va ser Mbah Maridjan, que va exercir el càrrec des del 1982.
El 2010, Maridjan es va negar a evacuar durant la gran erupció, afirmant que el seu deure era quedar-se. Va morir a casa seva, colpejat pel flux piroclàstic, juntament amb una dotzena de persones que s’havien quedat amb ell. La seva història va generar un debat nacional a Indonèsia sobre tradició, fe i gestió científica del risc.
Conviure amb el Merapi: evacuacions i retorn permanent
La població dels flancs del Merapi viu un cicle constant: erupció, evacuació, retorn. El sòl volcànic és tan fèrtil (dues o tres collites d’arròs l’any) que l’agricultura als pendents del volcà és la base econòmica de centenars de milers de famílies. La mineria de sorra volcànica dels lahars és també una indústria local important.
El servei vulcanològic indonesi monitoritza el Merapi contínuament i gestiona un dels sistemes d’alerta més rodats del món, amb 4 nivells i protocols d’evacuació per pobles. Malgrat tot, la densitat de població fa que cada erupció gran sigui una operació d’emergència massiva.
Indonèsia: el país amb més volcans actius del món
El Merapi és només el més famós dels aproximadament 130 volcans actius d’Indonèsia, el país més volcànic del planeta. L’arxipèlag concentra algunes de les erupcions més grans de la història (Tambora 1815, Krakatau 1883, Toba fa 74.000 anys) i unes 5 erupcions significatives cada any.
Aquesta activitat extrema es deu a la subducció contínua al llarg de tot l’arc indonesi, on la placa indoaustraliana s’enfonsa sota la placa de la Sonda al llarg de milers de quilòmetres.
Preguntes freqüents
Per què el Merapi és considerat un dels volcans més perillosos del món?
Per la combinació de tres factors: erupciona molt sovint (cada 4-5 anys de mitjana), genera fluxos piroclàstics letals pel col·lapse dels seus doms de lava, i té més d’un milió de persones vivint als seus flancs, amb la ciutat de Yogyakarta a només 30 km.
Quan va ser la darrera gran erupció del Merapi?
La més gran del darrer segle va ser el 2010: va matar 353 persones i va obligar a evacuar-ne 350.000. El volcà ha tingut episodis eruptius menors de forma regular des d’aleshores, amb creixement de doms i fluxos piroclàstics ocasionals.
Qui era el guardià espiritual del Merapi?
Mbah Maridjan, el «juru kunci» (guardià de la clau) nomenat pel sultà de Yogyakarta per custodiar espiritualment el volcà. Va morir el 2010 en negar-se a evacuar durant la gran erupció, un cas que va generar un gran debat sobre tradició i gestió del risc a Indonèsia.