Imagina el paisatge de la Garrotxa fa 17.000 anys, quan el volcà de Santa Margarida entrava en erupció: un con de cendra emergint d’una plana semidesèrtica del pleistocè tardà, sense bosc, amb un clima fred i sec. I imagina ara el que veus avui: una fageda exuberant, pobles medievals, camps de mongetes i turistes. Entre aquell moment i aquest moment, milers d’anys de canvi geológic, climàtic, ecológic i humà. La historia del paisatge de la Garrotxa és una de les histories de transformació més fascinants de Catalunya.
El paisatge post-glacial: lava i desert
Les últimes erupcions de la Garrotxa (11.000-17.000 anys enrere) van succeir al final de l’última glaciació. El clima era fred i sec, la vegetació molt escassa. Els cons de cendra s’aixecaven en un paisatge obert, quasi estèpic. Les colades de lava avançaven per valls sense arbres.
La colonització vegetal: 10.000 anys de bosc en construcció
A mesura que el clima es va escalfar (l’Holocè, des de fa uns 11.700 anys), la vegetació va colonitzar progressivament els sòls volcànics. Primer els líquens i molses, després les plantes herbàcies, després els arbustos, i finalment els arbres. En pocs mil·lennis, el que havia estat lava nua es va cobrir d’alzinars, rouredes i, als indrets frescos i humits, fagedes.
L’arriba dels humans: 5.000 anys de modificació

Els primers humans van arribar a la Garrotxa fa uns 5.000-6.000 anys (Neolític). Van tallar el bosc per a camps, van introduïr animals domèstics, van construïr poblats. El paisatge volcànic es va anar humanitzant progressivament: masos al llarg de les valls, camps als fons de les depressions volcàniques, carboneig als boscos.
Avui i demà: el repte de la conservació
El Parc Natural intenta equilibrar la conservació del paisatge volcànic amb les activitats humanes i el turisme creixent. La Fageda d’en Jordà és el símbol d’un equilibri fràgil: un ecosistema natural extraordinari que atreu centenars de milers de visitants. La gestió d’aquesta pressió —sense destruir allò que s’ha vingut a veure— és el repte dels propers dècades.
Preguntes freqüents (FAQ)
Quant de temps trigaria la Garrotxa a tornar a ser com era després d’una erupció hipotètica?

Una nova erupció a la Garrotxa cobriria la zona amb lava i cendra. La colonització biológica trigaria centenars d’anys fins als primers arbustos, i milers d’anys fins a una fageda com la d’en Jordà. El cicle complet és de l’ordre de 10.000 anys.
El canvi climàtic afectarà el paisatge volcànic de la Garrotxa?
Sí. La fageda és especialment sensible a la temperatura i la humitat. Models climàtics preveuen que, amb l’escalfament global, la Fageda d’en Jordà podria retraure’s o desaparèixer en els propers segles a favor d’espècies mediterrànies més tolerants a la calor i la sequedat.
Continua aprenent sobre volcans
- 🌋 Guia de la Zona Volcànica de la Garrotxa — Tota la informació sobre els volcans de la Garrotxa.
- 🔥 Com es forma un volcà? — El procés geològic que va crear la Garrotxa.
- 🗺️ Què és un volcà? Tipus, parts i com funcionen — Les bases de la vulcanologia explicades de manera clara.