Sicília ha tornat a mirar cap amunt. L’agost de 2026, l’Etna ha protagonitzat un nou episodi eruptiu que ha acabat afectant milers de viatgers a l’aeroport de Catània. No és estrany que les cerques sobre «volcà Sicília» s’hagin disparat aquests dies: quan l’Etna es desperta, mig Mediterrani se n’assabenta.
Què va passar exactament
Segons l’Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia italià (INGV), la seqüència va començar el vespre del 6 d’agost de 2026. L’observatori de l’Etna va registrar un augment ràpid de l’amplitud del tremolor volcànic —la vibració contínua del terreny que genera el moviment de magma i gasos— que va arribar a valors alts cap a les nou del vespre.
La font d’aquest tremolor es va localitzar a la zona del cràter de la Voragine, un dels cràters del cim de l’Etna, a una profunditat situada entre els 2.900 i els 3.000 metres sobre el nivell del mar. Poc després, la Voragine produïa una fontana de lava i una densa columna eruptiva carregada de cendra que es va dispersar cap al sud-est.
Per què va tancar l’aeroport de Catània
L’INGV va elevar a vermell el nivell d’alerta per a l’aviació (l’avís conegut com a VONA, Volcano Observatory Notice for Aviation). És el nivell màxim d’aquest sistema internacional i indica que hi ha una erupció en curs amb emissió significativa de cendra a l’atmosfera.
Les conseqüències van ser immediates a l’aeroport de Catània, situat al peu mateix del volcà: tres vols van ser desviats cap a Palerm i Roma, i les operacions d’arribada es van suspendre primer fins al migdia i després es van prorrogar fins a les quatre de la tarda. Un cop l’espai aeri afectat pel núvol de cendra va quedar lliure, l’activitat de l’aeroport es va restablir.
Què té la cendra volcànica que la fa tan perillosa per als avions
La cendra volcànica no és cendra en el sentit habitual de la paraula: és roca polvoritzada i vidre volcànic, extremadament abrasiu. Quan entra en un motor de reacció, les altes temperatures la poden fondre i tornar-la a solidificar sobre les parts internes, cosa que pot arribar a aturar el motor en ple vol. A més, ratlla els parabrises fins a deixar-los opacs i pot obstruir els sensors de velocitat.
El problema afegit és que els núvols de cendra no es detecten amb el radar meteorològic convencional dels avions, cosa que obliga a evitar-los per anticipació, guiant-se pels avisos dels centres especialitzats. Per això la reacció davant una alerta roja és tancar l’espai aeri, encara que el cel sembli net a simple vista.
Per què l’Etna erupciona tan sovint
L’Etna és el volcà actiu més gran d’Europa i un dels més actius del món, amb episodis eruptius que es repeteixen diverses vegades l’any. La raó és una combinació de factors geològics.
D’una banda, es troba en una zona tectònicament complexa del Mediterrani, on la placa africana i l’europea interaccionen. De l’altra, el seu sistema d’alimentació de magma és pràcticament continu: el magma puja de manera constant i troba sortida amb relativa facilitat pels quatre cràters del cim.
Aquest tipus d’activitat freqüent té una conseqüència poc intuïtiva: un volcà que erupciona sovint sol ser menys perillós que un que porta segles adormit. Cada episodi allibera pressió de manera regular, en lloc d’acumular-la durant segles fins a un esdeveniment catastròfic, que és el patró que preocupa en volcans com el Vesuvi.
És perillós per als habitants de Sicília?
En aquest tipus d’episodi, el risc directe per a la població és limitat. Les fontanes de lava es concentren als cràters del cim, en zones d’alta muntanya, i les colades solen quedar contingudes dins la Valle del Bove, una gran depressió del flanc oriental que actua com a receptacle natural.
Els efectes més habituals per als sicilians són molt més prosaics: caiguda de cendra sobre pobles i ciutats —que embruta, fa relliscoses les carreteres i pot afectar persones amb problemes respiratoris— i, sobretot, el trastorn dels vols. El perill real acostuma a ser per als excursionistes que s’acosten massa als cràters actius durant un episodi.
Preguntes freqüents
Quantes vegades erupciona l’Etna cada any?
L’Etna presenta activitat de manera gairebé contínua, amb episodis eruptius destacats que es repeteixen diverses vegades l’any. Alterna períodes d’activitat estromboliana suau amb episodis paroxismals més intensos com el d’agost de 2026, que generen fontanes de lava i columnes de cendra.
Què és el cràter de la Voragine?
És un dels cràters del cim de l’Etna. El volcà no té una única boca, sinó diversos cràters al cim que s’alternen com a protagonistes dels episodis eruptius. La Voragine és un dels que ha estat més actiu en els darrers anys.
Què vol dir que l’alerta d’aviació sigui vermella?
És el nivell màxim del codi de colors internacional per a l’aviació (verd, groc, taronja, vermell). Indica que hi ha una erupció en curs amb emissió significativa de cendra a l’atmosfera, o que és imminent. Obliga les autoritats aèries a valorar el tancament de l’espai aeri afectat.
Es pot visitar l’Etna durant una erupció?
Les autoritats restringeixen l’accés a les zones del cim durant els episodis eruptius. La resta del parc sol continuar accessible, però cal seguir sempre les indicacions oficials i no acostar-se pel compte propi als cràters actius: la majoria d’accidents en volcans turístics es produeixen per haver ignorat un perímetre de seguretat.
Si vols conèixer la història i la geologia completa d’aquest volcà, la tens a L’Etna a fons, i si el que et ve de gust és visitar-lo, consulta la guia per pujar-hi.
Aquest article cobreix un episodi eruptiu concret. Si vols el context complet del volcà —geologia, història d’erupcions i com pujar-hi—, tens la guia completa de l’Etna.