La lava és espectacular i el risc que tothom imagina quan pensa en un volcà. Però els vulcanòlegs saben que els gasos volcànics poden ser igual o més perillosos que la lava. El diòxid de sofre (SO₂), el diòxid de carboni (CO₂), el fluorur d’hidrogen (HF) i el sulfur d’hidrogen (H₂S) son gasos tòxics que les erupcions alliberen en quantitats massives. Alguns son inodors. Alguns son més pesats que l’aire i s’acumulen en zones baixes. Alguns no donen senyal visible.
Diòxid de sofre (SO₂): el gas del vog
El SO₂ és el gas volcànic més comunament monitoritzat. A concentracions baixes, causa irritació de les vies respiratories i dels ulls. A concentracions altes, pot causar broncoespasme i ser letal. L’efecte conjunt de SO₂ i partícules volcàniques es coneix a Hawaii com a «vog» (volcanic fog): una boirina que afecta les poblacions sota el vent del Kilauea.
El SO₂ en l’atmosfera es transforma en àcid sulfúric (H₂SO₄), causant pluja àcida en les zones volcàniques.
Diòxid de carboni (CO₂): el gas invisible i inodor
El CO₂ és incolor i inodor: no pots detectar-lo sense instruments. Com és més dens que l’aire, s’acumula en valls, caves i zones baixes. Concentracions superiors al 10% causen pèrdua de consciència en minuts; al 30%, mort en segons.
El llac Nyos a Camerun (1986) és l’exemple tràgic: un alliberament massiu de CO₂ dissolt en el fons del llac va matar 1.800 persones i 3.500 animals. Un «limnic eruption» causat per l’activitat volcànica del subsòl.
Fluorur d’hidrogen (HF): el verí dels volcans islandesos
L’HF és especialment perillós en les erupcions de basalt ric en fluor, com les d’Islàndia. S’adsorb sobre les partícules de cendra i les gotes de pluja. Quan el bestiar menja herba contaminada, desenvolupa fluorosi: els ossos es tornen fràgils, les dents es fallen, els ronyons fal·len. El Laki (1783) va matar 80% del bestiar islandès per fluorosi.
Mesura i detecció dels gasos volcànics
Els vulcanòlegs usen diverses tecnologies per mesurar gasos volcànics de forma segura: DOAS (mesura SO₂ a distància per espectrometria), sensors electroquímics portàtils (CO₂, H₂S, SO₂), i sensors d’infraroig (CO₂, SO₂). Les xarxes de sensors automàtics al voltant dels volcans actius mesuren i transmeten les concentracions en temps real.
Preguntes freqüents (FAQ)
Es pot morir de gasos volcànics a la Garrotxa?
No hi ha risc real. L’activitat volcànica residual de la Garrotxa és mínima i no genera emissions de gasos tòxics. Les emanacions de CO₂ d’origen geotèrmic que es mesuren a la zona son molt per sota dels llindars de perill.
Les màscares normals protegeixen dels gasos volcànics?
No. Les màscares de tela o quirúrgiques no filtren gasos. Cal usar respiradors amb filtres específics (tipus ABEK per a gasos àcids) per a una protecció adequada. En zones de molt alta concentració, equips de respiració autònoma.
Continua aprenent sobre volcans
- 🌋 Els volcans de les Illes Canàries — Els vins volcànics de Lanzarote i el Teide.
- 🔥 Guia de la Zona Volcànica de la Garrotxa — El sòl volcànic de la Garrotxa i els seus productes.
- 🗺️ Què és un volcà? Tipus, parts i com funcionen — Les bases de la vulcanologia explicades de manera clara.