És una de les preguntes que més es fan els visitants de la Garrotxa: els volcans que es veuen des d’Olot són volcans «morts» o podrien tornar a entrar en erupció? La resposta curta és que no hi ha cap risc immediat, però que els geòlegs no consideren la zona completament extingida. En aquest article t’expliquem per què, què diu la ciència, com es vigila el territori i què significa realment «actiu» quan parlem de volcans.
La Zona Volcànica de Catalunya en poques paraules
El vulcanisme català no es limita a la Garrotxa. La Zona Volcànica de Catalunya s’estén per tres grans àrees del nord-est del país:
- L’Empordà, amb les manifestacions més antigues, de fa milions d’anys.
- La Selva, amb volcans també antics i molt erosionats.
- La Garrotxa, amb el vulcanisme més recent i millor conservat, protegit pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
A la Garrotxa hi ha una quarantena de cons volcànics i més de vint colades de lava. L’activitat s’hi va desenvolupar aproximadament entre fa 700.000 i fa uns 11.000 anys. Les datacions situen les darreres erupcions a la zona del Croscat i el seu entorn.
Aquest vulcanisme està relacionat amb el sistema de rifts d’Europa occidental, una xarxa de fractures de l’escorça que es va formar durant els darrers milions d’anys i que també explica el vulcanisme del Massís Central francès o de l’Eifel alemany. No té res a veure amb una zona de subducció ni amb un punt calent com els de Hawaii o les Canàries.
Actiu, adormit o extingit: què vol dir cada cosa
En vulcanologia, la classificació no és tan simple com «viu» o «mort»:
- Actiu: ha fet erupció en temps històrics o mostra senyals d’activitat, com sismicitat, deformació o emissió de gasos.
- En repòs o adormit: no ha fet erupció recentment, però podria tornar-ho a fer.
- Extingit: no hi ha expectatives raonables que torni a fer erupció.
El problema és que la Garrotxa és un camp volcànic monogenètic. Cada volcà va néixer d’una sola erupció i no es reactiva: quan hi ha una nova erupció, apareix un volcà nou en un altre punt. Per tant, la pregunta no és si el Croscat o el Santa Margarida tornaran a despertar, sinó si el camp en conjunt pot produir una erupció nova en algun lloc.
Per què alguns científics parlen de zona potencialment activa
En els camps monogenètics, els intervals entre erupcions poden ser de milers o desenes de milers d’anys. A la Garrotxa, el temps transcorregut des de l’última erupció no és gaire més llarg que alguns intervals entre erupcions del passat. Per això, part de la comunitat científica, amb grups com el de Geociències Barcelona (GEO3BCN-CSIC), considera que la zona s’ha de tractar com a potencialment activa, encara que la probabilitat d’una erupció en un termini humà sigui molt baixa.
Dit d’una altra manera: el sistema no està «mort», però tampoc no hi ha cap indici que s’estigui preparant res.
Hi ha senyals d’activitat avui?
No. Un volcà que es prepara per a una erupció dona senyals: terratrèmols petits i freqüents a poca profunditat, inflament del terreny i canvis en els gasos del sòl o de les fonts. Avui no s’observa res d’això a la Garrotxa.
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) disposa d’una xarxa sísmica que cobreix tot el territori, inclosa la zona volcànica. Qualsevol anomalia seria detectada amb setmanes o mesos d’antelació, com passa arreu del món en volcans vigilats. Si vols saber com funcionen aquests sistemes, en parlem a Es pot predir una erupció volcànica?.
I si passés? El pla VOLCANCAT
Catalunya disposa d’un pla específic de protecció civil per al risc volcànic, el pla VOLCANCAT. El pla defineix com es gestionaria una possible reactivació: vigilància reforçada, nivells d’alerta, informació a la població i, si calgués, evacuacions preventives. L’existència del pla no vol dir que hi hagi risc imminent, sinó que el territori està preparat davant d’un escenari de probabilitat molt baixa.
Els terratrèmols de Catalunya no són volcànics
Catalunya registra cada any petits terratrèmols, sobretot als Pirineus i a zones com l’Empordà o la Garrotxa. Aquests sismes són tectònics: els provoca el moviment de falles de l’escorça, no el magma. Alguns episodis històrics importants, com els grans terratrèmols d’Olot i de la Garrotxa del segle XV, van ser també d’origen tectònic.
Què vol dir tot això per al visitant
- Visitar els volcans de la Garrotxa és completament segur.
- El que es veu avui és un paisatge volcànic fòssil, cobert de bosc i conreus.
- Els volcans «joves» com el Croscat o el Santa Margarida són els millors exemples per entendre com funciona un volcà estrombolià. Pots començar per la guia de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Preguntes freqüents
Podria tornar a entrar en erupció un volcà de la Garrotxa?
Els volcans existents, no, perquè són monogenètics. El que és geològicament possible, a molt llarg termini, és una erupció nova en algun punt del camp volcànic. No hi ha cap senyal que indiqui que això hagi de passar aviat.
Quin va ser l’últim volcà a fer erupció a Catalunya?
Les darreres erupcions es van produir a la zona del Croscat, fa uns 11.000 anys segons les datacions més citades.
Hi ha vigilància sísmica a la Garrotxa?
Sí. L’ICGC manté una xarxa sísmica que cobreix el territori, inclosa la zona volcànica.
Hi ha volcans actius a la península Ibèrica?
Els volcans actius de l’Estat són a les Canàries. A la península, les zones volcàniques recents com la Garrotxa o el Camp de Calatrava es consideren, com a molt, potencialment actives i amb probabilitats d’erupció molt baixes.
Fonts: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC); Geociències Barcelona (GEO3BCN-CSIC); Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa; Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya (pla VOLCANCAT).