Una colada de lava acabada de refredar és un dels llocs més inhòspits del planeta: roca negra, dura i nua, sense aigua retinguda ni matèria orgànica. I tanmateix, al voltant de molts volcans hi ha alguns dels sòls agrícoles més productius del món, des de les vinyes de l’Etna fins als arrossars de Java. El procés que transforma la roca volcànica en sòl fèrtil s’anomena pedogènesi i és una combinació lenta de química, física i biologia. En aquest article veurem com funciona, quant de temps triga i per què els sòls volcànics són tan especials.
Primer pas: trencar la roca
La formació d’un sòl comença per la meteorització, la degradació de la roca en superfície. N’hi ha de dos tipus:
- Meteorització física: els canvis de temperatura entre el dia i la nit, el gel que s’expandeix dins les esquerdes, les arrels i el vent trenquen la roca en fragments cada cop més petits.
- Meteorització química: l’aigua de pluja, lleugerament àcida pel diòxid de carboni dissolt, reacciona amb els minerals. Els del basalt, com l’olivina, els piroxens o els feldspats, s’alteren i alliberen elements com el calci, el magnesi, el potassi o el ferro, i es formen minerals nous, com les argiles.
El vidre volcànic, abundant en la cendra i les escòries, s’altera molt més de pressa que la roca cristal·lina. Per això un dipòsit de cendra es converteix en sòl molt més ràpidament que una colada de lava massiva.
Segon pas: arriba la vida
La biologia és imprescindible per fer d’un munt de roca triturada un sòl de debò:
- Els pioners: bacteris, algues i sobretot líquens colonitzen la roca nua. Els líquens segreguen àcids orgànics que acceleren la meteorització i retenen pols i humitat.
- Les molses i les falgueres s’instal·len a les esquerdes on s’ha acumulat una mica de material fi.
- Les plantes amb arrels aprofundeixen dins la roca, la trenquen i aporten fulles mortes.
- Els fongs, els cucs i els insectes descomponen la matèria orgànica i la barregen amb la fracció mineral. Així es forma l’humus.
A Hawaii, per exemple, els científics han pogut seguir com les colades de diferents edats passen de roca nua a bosc en una seqüència que dura segles. Un fenomen semblant s’ha estudiat a l’illa de Surtsey, a Islàndia, nascuda el 1963. Ho expliquem a illes oceàniques volcàniques.
Els andosols: els sòls volcànics per excel·lència
Quan el material de partida és cendra o vidre volcànic, el resultat sol ser un tipus de sòl anomenat andosol. Té propietats molt particulars:
- Molt porós i lleuger: és esponjós i fàcil de treballar.
- Gran capacitat de retenir aigua, fins i tot en èpoques seques.
- Molta matèria orgànica, que sovint el fa de color fosc.
- Minerals especials, com l’al·lòfan, que es formen en alterar-se el vidre volcànic.
- Reserva de nutrients: la roca parcialment alterada continua alliberant elements com el potassi, el calci i el magnesi durant molt de temps.
No tot són avantatges: els andosols tendeixen a fixar el fòsfor, de manera que les plantes en tenen menys disponible, i els agricultors l’han d’aportar.
Quant de temps es triga a formar un sòl?
Depèn sobretot del clima i del material de partida:
- En climes tropicals càlids i humits, una capa de cendra pot tenir un sòl cultivable en poques dècades, i una colada de lava pot quedar colonitzada per bosc en pocs segles.
- En climes temperats humits, com el de la Garrotxa, el procés és més lent.
- En climes àrids, com el de Lanzarote, les colades de fa segles encara són gairebé nues.
Per això, als voltants de volcans com el Vesuvi, l’Etna o els de Java, la població torna a conrear les terres cobertes de cendra poc temps després de les erupcions, malgrat el risc.
L’enginy de Lanzarote
A Lanzarote, on plou molt poc, els pagesos van convertir un problema en un avantatge. Després de les erupcions del segle XVIII, van descobrir que la capa de lapil·li (petites pedres volcàniques) que cobria el terreny retenia la humitat nocturna i protegia el sòl de l’evaporació. D’aquí neix el sistema d’enarenat: s’excaven clots fins al sòl antic, es planten les vinyes i es protegeixen amb murs semicirculars de pedra. El paisatge de La Geria, amb milers d’aquests clots, n’és el resultat. En parlem a vins volcànics.
I a la Garrotxa?
A la Garrotxa, bona part dels sòls agrícoles s’han format a partir de materials volcànics, sobretot de les gredes i les cendres escampades per les erupcions, que s’han alterat durant milers d’anys en un clima humit. El resultat són sòls fèrtils, que han permès una agricultura i una ramaderia tradicionalment molt productives.
L’exemple més conegut són els fesols de Santa Pau, protegits amb una Denominació d’Origen Protegida (DOP) i conreats en sòls d’origen volcànic de la vall de Santa Pau. Tens més informació sobre productes de la zona a cuina volcànica a la Garrotxa.
Preguntes freqüents
Per què els sòls volcànics són tan fèrtils?
Perquè la roca volcànica, especialment la cendra i el vidre, s’altera amb relativa facilitat i allibera nutrients com el potassi, el calci i el magnesi. A més, els andosols retenen molt bé l’aigua i la matèria orgànica.
Quant temps triga una colada de lava a convertir-se en sòl?
Des de poques dècades fins a milers d’anys, segons el clima i el tipus de material. La cendra en un clima tropical és el cas més ràpid, i la lava massiva en un clima àrid, el més lent.
Tots els sòls volcànics són bons per a l’agricultura?
No. Els més joves poden ser massa pedregosos o pobres en nitrogen, i els andosols fixen el fòsfor. Però en general, amb el temps, donen sòls de molt bona qualitat.
Fonts: FAO – World Reference Base for Soil Resources; USDA Natural Resources Conservation Service; USGS; Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa; DOP Fesols de Santa Pau.