A la Depressió d’Àfar, al nord-est d’Etiòpia, la Terra s’està esquinçant. Tres plaques tectòniques s’allunyen entre elles i, a poc a poc, el continent africà s’obre per deixar pas a un futur oceà. És un dels pocs llocs del planeta on es pot veure en terra ferma el procés que normalment passa al fons del mar. Al mig d’aquest paisatge hi ha l’Erta Ale, un volcà famós pel seu llac de lava, i a pocs quilòmetres s’hi han trobat alguns dels fòssils més importants de la història de la humanitat.
La Triple Unió d’Àfar
L’Àfar és el punt on es troben tres grans fractures de l’escorça terrestre:
- El rift del mar Roig, que separa Àfrica de la península Aràbiga.
- El rift del golf d’Aden, entre la Banya d’Àfrica i el Iemen.
- El Rift de l’Àfrica Oriental, que baixa cap al sud i travessa Etiòpia, Kenya i Tanzània.
Les plaques Aràbiga, Núbia i Somali s’hi separen a un ritme de pocs centímetres per any en conjunt. Al mar Roig i al golf d’Aden, el procés ja està prou avançat perquè el mar hagi ocupat el rift. A l’Àfar encara és terra ferma, però la terra s’estira i s’enfonsa: bona part de la Depressió de Danakil és per sota del nivell del mar, amb punts que arriben a més de 100 metres per sota.
Si l’extensió continua durant milions d’anys, el mar Roig podria acabar inundant la depressió i convertir-la en el fons d’un nou oceà.
Un rift que s’obre davant dels nostres ulls
El 2005, a la zona de Dabbahu, al nord de l’Àfar, la terra es va obrir en poques setmanes al llarg d’uns 60 quilòmetres. Una intrusió de magma sota la superfície va provocar esquerdes de metres d’amplada, centenars de terratrèmols i una petita erupció. Va ser un dels episodis de formació de rift més grans mai observats amb instruments moderns i va permetre estudiar en directe com neixen els oceans.
L’Erta Ale: la muntanya que fuma
L’Erta Ale, que en llengua àfar vol dir «la muntanya que fuma», és un volcà en escut basàltic d’uns 600 metres d’altura. És cèlebre perquè ha tingut durant dècades un llac de lava gairebé permanent a la caldera, un dels pocs del món. Els altres més coneguts són el del Nyiragongo, a la República Democràtica del Congo, i el de l’Erebus, a l’Antàrtida.
Un llac de lava persistent existeix quan hi ha un subministrament constant de magma des de baix i una circulació que evita que es refredi del tot. La superfície forma una crosta negra que es trenca contínuament i deixa veure la lava incandescent.
L’activitat de l’Erta Ale no és estable: el 2017 una erupció fissural al vessant va fer baixar el nivell del llac, i des de llavors el cràter ha anat canviant. Si hi vols anar, informa’t de l’estat actual del volcà.
Dallol: el lloc més extraterrestre del planeta
Al nord de la Depressió de Danakil hi ha Dallol, un camp hidrotermal on l’aigua calenta travessa dipòsits de sal i sofre i crea basses àcides i terrasses de colors grocs, verds i taronges. Sembla un paisatge d’un altre planeta i, de fet, l’estudien científics interessats en la vida en condicions extremes.
La zona és també un dels llocs habitats més calorosos de la Terra, amb temperatures mitjanes anuals molt elevades. Als salars propers, les caravanes de dromedaris dels àfars continuen extraient blocs de sal de manera tradicional.
Volcans i orígens humans
La regió de l’Àfar és un dels grans jaciments de l’evolució humana. Aquí s’hi van trobar:
- Lucy, un esquelet d’Australopithecus afarensis d’uns 3,2 milions d’anys, descobert el 1974 a Hadar.
- Ardi, un exemplar d’Ardipithecus ramidus d’uns 4,4 milions d’anys, a la zona del Middle Awash.
El vulcanisme hi té un paper clau: les capes de cendra volcànica intercalades entre els sediments es poden datar amb gran precisió amb mètodes radiomètrics. Com que els fòssils queden entre capes de cendra, se’n pot saber l’edat amb molta exactitud. Ho expliquem a datació de roques volcàniques.
Visitar l’Erta Ale i la Danakil
La visita és una de les experiències volcàniques més extremes del món:
- Logística: cal anar-hi amb una agència especialitzada, en 4×4, i amb guies locals àfars. En moments determinats les autoritats també han exigit escorta.
- Calor: durant el dia es poden superar els 45 °C. Per això l’ascensió a l’Erta Ale es fa de nit, en unes 3 hores de caminada per camps de lava.
- Època: de novembre a març, quan les temperatures són menys extremes.
- Seguretat: la zona és a prop de la frontera amb Eritrea i ha patit incidents i conflictes. Consulta sempre les recomanacions oficials de viatge abans de planificar-ho.
Preguntes freqüents
Es pot visitar l’Erta Ale sense guia?
No és recomanable ni, en general, permès. Cal organitzar-ho amb agències i guies locals, per seguretat i per raons logístiques.
Encara hi ha llac de lava a l’Erta Ale?
L’activitat ha variat molt des del 2017. En alguns períodes hi ha lava visible al cràter i en d’altres no. Cal informar-se abans del viatge.
De debò s’està formant un oceà a l’Àfar?
Sí, a escala geològica. Les plaques se separen uns pocs centímetres l’any. En milions d’anys, la zona podria quedar inundada pel mar.
Fonts: Smithsonian Institution, Global Volcanism Program; Wright et al. (2006), Nature (episodi de Dabbahu); Institute of Human Origins (Arizona State University); USGS.