A només 70 quilòmetres de Ciutat de Mèxic, un volcà actiu emet gasos i cendra gairebé cada dia des de fa mesos, i la majoria dels més de 20 milions d’habitants de la zona metropolitana hi conviu sense que això surti dels informatius locals. És el Popocatépetl, i el seu «estat normal» actual val la pena explicar-lo, perquè no és poca cosa.
Què diu ara mateix el CENAPRED
El Centro Nacional de Prevención de Desastres (CENAPRED) manté el volcà en semàfor d’alerta volcànica groc, fase 2 —el nivell intermedi d’un sistema de sis fases (verd 1-2, groc 1-3, vermell 1-2) que Mèxic fa servir des de fa dècades per comunicar el risc volcànic a la població.
A principis d’agost de 2026, el volcà va registrar 55 exhalacions en 24 hores, compostes majoritàriament per vapor d’aigua, gasos volcànics i, ocasionalment, petites quantitats de cendra. En setmanes anteriors del mateix any s’havien arribat a comptabilitzar fins a 230 exhalacions en un sol dia. Cap d’aquests episodis ha fet pujar el semàfor: el groc fase 2 es manté des de fa mesos.

Què vol dir realment «groc fase 2»
No és un nivell d’emergència, però tampoc de tranquil·litat absoluta. El groc fase 2 contempla activitat eruptiva moderada: explosions menors o moderades, emissions de cendra d’intensitat variable, tremor d’amplitud variable i la possibilitat d’expulsió de fragments incandescents dins d’un radi de seguretat de 12 quilòmetres al voltant del cràter. També inclou el risc de lahars —allaus de fang i detritus volcànics— per les barrancades properes durant l’època de pluges.
El radi de 12 km es manté restringit de manera permanent, independentment de si hi ha o no activitat visible en un moment concret. És la mesura preventiva de fons que fa que, tot i la freqüència de l’activitat, el risc directe per a la població es mantingui gestionat.
Per què no es tanca res si erupciona gairebé cada dia
La resposta és una qüestió d’escala. Les exhalacions diàries del Popocatépetl són, en la immensa majoria dels casos, emissions relativament febles de vapor i gasos —no colades de lava ni grans explosions plinianes. És exactament el comportament que els vulcanòlegs esperen d’un volcà que porta dècades en un cicle d’activitat moderada i sostinguda, en lloc d’un que acumula pressió en silenci durant segles.
Aquest patró —activitat freqüent però contenta— és el mateix que fa que volcans com l’Etna o el Kilauea siguin, paradoxalment, més fàcils de gestionar que un volcà adormit que desperta de cop.
Un volcà amb nom que ho diu tot
Popocatépetl prové del nàhuatl i significa, aproximadament, «muntanya que fumeja». El seu perfil cònic de gairebé 5.400 metres domina l’horitzó de Ciutat de Mèxic, Puebla i Tlaxcala des de fa segles, i apareix documentat en cròniques des de l’època prehispànica. No és, doncs, cap sorpresa recent: és un volcà que la població local porta generacions vigilant a ull nu.

Preguntes freqüents
El Popocatépetl és perillós per a Ciutat de Mèxic?
Amb el nivell d’activitat actual (groc fase 2), el risc directe es limita al radi de seguretat de 12 km, molt lluny de la zona metropolitana. El principal efecte que arriba a la ciutat sol ser la caiguda ocasional de cendra fina, més una molèstia que un perill greu.
Què és una exhalació volcànica?
És una emissió de gasos, vapor d’aigua i, de vegades, cendra, que surt del cràter sense arribar a ser una explosió pròpiament dita. El Popocatépetl en pot registrar desenes cada dia sense que això impliqui cap escalada de risc.
Quan va ser l’última gran erupció del Popocatépetl?
El volcà va entrar en el seu cicle eruptiu actual el 1994, després de dècades de calma, i des de llavors manté una activitat gairebé constant de baixa a moderada intensitat, amb pics puntuals que eleven temporalment el semàfor.
Qui vigila el volcà?
El CENAPRED, en coordinació amb el Servicio Meteorológico Nacional i altres organismes mexicans, manté una xarxa de sensors sísmics, càmeres i estacions de gasos que vigilen el volcà les 24 hores i publiquen actualitzacions diàries.
El Popocatépetl és, potser, l’exemple més clar que «volcà actiu» no vol dir «volcà en erupció catastròfica»: la major part del temps, és simplement una muntanya que fumeja, vigilada de prop.