La paraula «supervolcà» s’utilitza sovint per a qualsevol volcà gran i famós. Però la definició científica és molt més estricta que això, i quan s’aplica de debò, la llista de supervolcans confirmats i encara actius al planeta es queda en… tres.
Què fa que un volcà sigui un «supervolcà»
La definició no té a veure amb l’alçada ni amb la fama, sinó amb el volum de material expulsat en una sola erupció. Un volcà rep la classificació de supervolcà quan és capaç de produir una erupció de magnitud 8 a l’Índex d’Explosivitat Volcànica (VEI) —el valor màxim de l’escala— és a dir, una erupció que expulsa més de 1.000 quilòmetres cúbics de material. Per fer-se’n una idea: és, aproximadament, mil vegades més material que el que va expulsar el Mont St. Helens el 1980.
Amb aquest llistó tan alt, la immensa majoria de volcans «grans» que solen aparèixer als rànquings de perillositat —l’Etna, el Vesuvi, el Popocatépetl— queden molt lluny de la categoria. No és que siguin petits: és que un supervolcà juga en una altra lliga.
Els únics tres supervolcans actius confirmats
Yellowstone (Estats Units)
El més conegut de tots, situat sota el parc nacional del mateix nom. El USGS estima la probabilitat anual d’una nova supererupció a Yellowstone en aproximadament 1 entre 730.000 —un risc estadísticament molt més baix del que la seva fama fa pensar. El sistema continua actiu, amb gèisers, fonts termals i deformació del terreny que es vigilen de manera constant.
Toba (Indonèsia)
Fa uns 74.000 anys, el Toba va protagonitzar una de les erupcions més grans que es coneixen, expulsant milers de vegades més material que el Mont St. Helens. Avui, la caldera que va deixar és ocupada pel llac Toba, el llac volcànic més gran del món, amb una illa —Samosir— que és en realitat una cúpula de resurgència sorgida dins la mateixa caldera.
Taupō (Nova Zelanda)
La seva última erupció VEI 8, coneguda com a erupció d’Oruanui, va tenir lloc fa uns 26.500 anys. Igual que el Toba, avui la caldera és ocupada per un llac —el llac Taupō— que és, de fet, el llac més gran de Nova Zelanda. El sistema continua actiu i sota vigilància geològica constant.
Els grans candidats que NO compten (encara)
Campi Flegrei (Itàlia)
Als afores de Nàpols, aquesta caldera és un dels sistemes volcànics més vigilats d’Europa: registra pujades del terreny i eixams sísmics recurrents des de fa anys. La seva gran erupció de fa uns 39.000 anys —la Ignimbrita Campana— va expulsar un volum estimat d’unes 200-300 km³, una xifra enorme però que la deixa en la categoria VEI 7, just per sota del llindar de supervolcà. És, doncs, un sistema realment perillós i actiu, però no un supervolcà segons la definició estricta.
La Garita (Estats Units)
Aquesta caldera de Colorado va protagonitzar, fa 27 milions d’anys, la erupció més gran mai documentada a la Terra: uns 5.000 km³ de material expulsat. És habitual trobar-la citada per error com un «VEI 9», però cal aclarir-ho: l’escala VEI oficial només arriba fins al 8. El que sí és cert és que, avui, La Garita es considera geològicament extinta i no representa cap risc: és un gegant del passat, no una amenaça de futur.
Per què no cal patir cada dia per un supervolcà
Les erupcions VEI 8 són, per definició, esdeveniments extremadament infreqüents en l’escala de temps humana: parlem de desenes de milers o milions d’anys entre episodis. La probabilitat anual calculada per Yellowstone —1 entre 730.000— dona una idea de l’escala real del risc: molt més improbable que la majoria de fenòmens naturals que sí que ens preocupen habitualment.
Això no vol dir que no calgui vigilar-los: és exactament per això que Yellowstone, Toba, Taupō i Campi Flegrei tenen alguns dels sistemes de monitoratge volcànic més sofisticats del món. Però la diferència entre «actiu i vigilat» i «a punt d’esclatar» és enorme, i sovint es perd pel camí quan aquests volcans surten als titulars.
Preguntes freqüents
Quants supervolcans hi ha al món?
Confirmats i actualment actius, només tres: Yellowstone, Toba i Taupō. Hi ha altres sistemes, com Campi Flegrei, que són igualment vigilats de prop però que tècnicament no han produït encara una erupció prou gran per rebre la classificació.
Pot esclatar Yellowstone properament?
Segons el USGS, la probabilitat anual és extremadament baixa (aproximadament 1 entre 730.000). No hi ha cap senyal actual que apunti a una supererupció imminent; l’activitat que s’hi observa (gèisers, fonts termals, sismicitat menor) forma part del comportament normal del sistema.
Quina diferència hi ha entre un supervolcà i un volcà gran com l’Etna?
La diferència és de volum d’erupció, no de mida de l’edifici volcànic. L’Etna pot ser enorme i molt actiu, però les seves erupcions es mesuren en quilòmetres cúbics, no en milers. Un supervolcà necessita superar el llindar de 1.000 km³ en una sola erupció, cosa que cap volcà «normal», per gran que sigui, aconsegueix.
Què passaria si esclatés un supervolcà avui?
Els efectes serien globals: enfosquiment atmosfèric per la cendra i els aerosols, caiguda brusca de les temperatures mundials durant anys i col·lapse de collites a escala planetària. És per això que, tot i la seva baixíssima probabilitat, els supervolcans es consideren un dels pocs riscos naturals amb capacitat real d’afectar tota la humanitat alhora.
La propera vegada que algú digui que «un supervolcà pot esclatar en qualsevol moment», ja saps la resposta: n’hi ha tres al món que compleixen els requisits, i cap no mostra senyals d’anar a fer-ho.