La Terra no és una esfera sòlida i estàtica. Sota els nostres peus, la litosfera —la capa exterior rígida del planeta— està fragmentada en una dotzena de plaques gegants que es mouen contínuament. Aquesta dansa lenta, d’uns pocs centímetres per any, és la causa directa de la majoria dels volcans del món. Entendre les plaques tectòniques és entendre per què un volcà erupció on ho fa i per quin motiu.
Què és la tectònica de plaques?
La teoria de la tectònica de plaques, consolidada als anys 60 del segle XX, explica que la capa exterior de la Terra —la litosfera— està dividida en plaques rígides que floten sobre l’astenosfera, un estrat parcialment fos del mantell superior.
Les principals plaques tectòniques inclouen la Placa Euroasiàtica, la Nord-americana, la del Pacífic, la Africana, la Indo-australiana, la Antàrtica i la Sud-americana. Cadascuna es mou a una velocitat d’entre 2 i 15 centímetres per any.
El moviment és impulsat pel calor intern de la Terra, que genera corrents de convecció al mantell: el material calent puja, s’eixampla lateralment i baixa de nou quan es refreda, arrossegant les plaques.
Tipus de límits de plaques
Límits divergents
Les plaques s’allunyen l’una de l’altra. El material del mantell puja i omple el buit, creant nova escorça oceànica. Exemples: la Dorsal Mesoatlàntica, la Riba Africana Oriental. Formen volcans de lava basàltica fluida i poc explosiva.
Límits convergents
Una placa llisca per sota de l’altra (subducció). La placa que s’enfonsa es fon parcialment, generant magma que ascendeix violentament. Exemples: els Andes, el Cinturó de Foc del Pacífic. Formen els volcans més explosius i perillosos.
Punts calents (hotspots)
Columnes de material excepcionalment calent que pugen des del mantell profund, independents dels límits de placa. Exemples: les illes Hawaii, les Canàries, Islàndia. Creen cadenes volcàniques mentre la placa es mou per sobre.
Volcans espanyols i plaques tectòniques
La Garrotxa (Catalunya) és el cas més interessant d’Espanya peninsular: els seus 40 cons volcànics es van formar per una combinació de falles locals i activitat mantèlica. L’últim episodi actiu data de fa uns 11.000 anys, però els sistemes de monitoratge del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) continuen detectant una lleugera activitat sísmica residual.
Les Illes Canàries, en canvi, responen a un hotspot que ha creat l’arxipèlag durant milions d’anys a mesura que la Placa Africana s’ha desplaçat cap al nord-est. Fuerteventura i Lanzarote són les més antigues; El Hierro, la més jove i volcànicament activa.
La importància del monitoratge tectònic
Les agències volcàniques d’arreu del món —l’USGS als Estats Units, el CSIC a Espanya, el IMO a Islàndia— controlen permanentment els moviments de les plaques i la sismicitat associada. Un eixam de terratrèmols petits sota un volcà pot ser el primer indici d’una intrusió magmàtica.
La comprensió de la tectònica no prediu erupcions amb exactitud, però permet identificar zones de risc i gestionar millor les emergències. Els models actuals integren dades GPS, gravimètriques i de deformació del sòl per obtenir una imatge cada cop més precisa del que passa a les profunditats.
Quantes plaques tectòniques principals hi ha?
N’hi ha unes 12 de principals i diverses de menors, tot i que el nombre exacte varia segons la definició.
Els volcans de la Garrotxa podrien tornar a entrar en erupció? Els científics consideren la zona com a potencialment activa, però no hi ha indicis d’activitat imminent. El risc és molt baix a curt termini.
Quina és la placa tectònica que mou més ràpid? La placa del Pacífic, en algunes zones, es mou fins a 10-15 cm per any.