Els volcans són protagonistes naturals del cinema: bellesa, perill, suspens i un final explosiu garantit. Des de les primeres versions de Els últims dies de Pompeia fins als documentals recents sobre els vulcanòlegs Katia i Maurice Krafft, el setè art ha retratat les erupcions de maneres molt diferents, sovint espectaculars i de vegades poc realistes. En aquest article repassem les pel·lícules, els documentals i les sèries més destacades, i t’expliquem què tenen de ciència i què de ficció.
Els clàssics: Pompeia i Stromboli
Els últims dies de Pompeia. La novel·la d’Edward Bulwer-Lytton (1834) sobre la destrucció de Pompeia pel Vesuvi l’any 79 va ser adaptada diverses vegades al cinema, ja des de l’època del cinema mut. És un dels primers exemples de cinema catastròfic volcànic. Si vols conèixer la història real, llegeix el Vesuvi i Pompeia.
Stromboli (1950). Roberto Rossellini va rodar aquesta pel·lícula, protagonitzada per Ingrid Bergman, a la mateixa illa de l’Stromboli. El volcà no és un decorat: és un personatge més, que condiciona la vida dels habitants. Inclou imatges reals de l’activitat del volcà.
Viatge al centre de la Terra. La novel·la de Jules Verne (1864) i les seves adaptacions, com la de 1959, comencen amb un descens pel cràter del volcà Snæfellsjökull, a Islàndia, i acaben amb la sortida dels protagonistes expulsats per l’Stromboli. Pura ficció, però una porta d’entrada a la geologia per a moltes generacions.
Krakatoa, East of Java (1969). Una pel·lícula sobre l’erupció del 1883 que té un error curiós en el títol: el Krakatoa és a l’oest de Java, no a l’est. Tens la història real a el Krakatau.
El 1997, l’any dels volcans a Hollywood
Dante’s Peak (1997). Pierce Brosnan interpreta un vulcanòleg del Servei Geològic dels EUA que intenta convèncer un poble que el volcà proper està a punt d’entrar en erupció. És la pel·lícula de volcans més encertada en alguns aspectes: mostra instruments de vigilància reals, gasos, acidificació de l’aigua i el dilema de donar l’alarma sense provocar el pànic. Altres escenes, en canvi, són impossibles, com creuar una colada de lava amb un cotxe o navegar per un llac àcid.
Volcano (1997). Tommy Lee Jones s’enfronta a un volcà que neix al mig de Los Angeles. És espectacular però molt poc realista: a Los Angeles no hi ha vulcanisme d’aquest tipus i la lava hi té un comportament de pel·lícula.
Cinema d’aventures i comèdia
- Joe contra el volcà (1990): comèdia amb Tom Hanks i Meg Ryan, on el protagonista ha de llançar-se a un volcà d’una illa del Pacífic.
- Pompeii (2014): una producció d’acció que recrea l’erupció del Vesuvi amb efectes digitals. Barreja encerts, com els fluxos piroclàstics, amb moltes llicències.
- 2012 (2009): entre altres catàstrofes, mostra una erupció del supervolcà de Yellowstone. Tens la ciència real a Yellowstone, el supervolcà.
- Star Wars: La venjança dels Sith (2005): per al planeta volcànic Mustafar, l’equip d’efectes especials va fer servir imatges reals d’una erupció de l’Etna.
Animació: Lava (Pixar)
Lava (2014) és un curtmetratge de Pixar sobre un volcà solitari del Pacífic que canta mentre espera trobar parella. Està inspirat en la música hawaiana i en la formació d’illes volcàniques. Es va estrenar als cinemes acompanyant la pel·lícula Del revés. És una manera preciosa d’explicar als nens com neixen i desapareixen les illes, un tema que expliquem a illes oceàniques volcàniques.
El Senyor dels Anells i el Mont del Fat
A la trilogia de Peter Jackson, el Mont del Fat (Mount Doom) es va inspirar en els volcans del Parc Nacional del Tongariro, a Nova Zelanda. El con del Ngauruhoe apareix com el volcà en plans generals, i algunes escenes es van rodar als camps de lava dels vessants del Ruapehu. Avui, la travessa de l’Alpine Crossing del Tongariro és una de les excursions més populars del país. En parlem a els volcans de Nova Zelanda.
Documentals imprescindibles
Fire of Love (2022). Documental de Sara Dosa sobre Katia i Maurice Krafft, la parella de vulcanòlegs francesos que va dedicar la vida a filmar i fotografiar erupcions. Van morir el 1991 al volcà Unzen, al Japó, atrapats per un flux piroclàstic. Construït amb el seu impressionant arxiu d’imatges, el documental va ser premiat al Festival de Sundance i nominat a l’Oscar. Les imatges dels Krafft, a més, van servir per convèncer les autoritats filipines del perill del Pinatubo aquell mateix any, com expliquem a comunicació del risc volcànic.
The Fire Within (2022). Werner Herzog també va dedicar un documental a l’arxiu dels Krafft, amb un enfocament més poètic.
Into the Inferno (2016). Herzog, acompanyat del vulcanòleg Clive Oppenheimer, recorre volcans d’Indonèsia, Etiòpia, Islàndia, Corea del Nord i Vanuatu, i reflexiona sobre la relació entre els humans i els volcans.
Supervolcano (2005). Docudrama de la BBC que imagina una supererupció de Yellowstone, amb assessorament científic.
Com distingir la ciència de la ficció
- La lava rarament és el principal perill. El que mata més són els fluxos piroclàstics, els lahars i la cendra.
- Els volcans avisen: abans d’una erupció hi ha terratrèmols, deformació i canvis en els gasos durant dies o setmanes.
- La lava és densa: no s’hi enfonsa res com si fos aigua, i no es pot creuar amb un vehicle.
- Els vulcanòlegs no treballen sols: la vigilància la fan equips d’observatoris i les decisions les pren protecció civil.
Si vols aprofundir en la ciència real, tens el nostre glossari de vulcanologia i l’article sobre tipus d’erupcions volcàniques.
Preguntes freqüents
Quina és la pel·lícula de volcans més realista?
Dante’s Peak és la que retrata millor la feina de vigilància i els senyals previs d’una erupció, tot i que té escenes impossibles.
On es va rodar el Mont del Fat?
Al Parc Nacional del Tongariro, a Nova Zelanda, amb el volcà Ngauruhoe com a referència visual i escenes als vessants del Ruapehu.
Qui eren Katia i Maurice Krafft?
Una parella de vulcanòlegs francesos que van filmar centenars d’erupcions. Van morir el 1991 al volcà Unzen, al Japó, i són els protagonistes del documental Fire of Love.
Fonts: USGS Volcano Hazards Program; Smithsonian Institution, Global Volcanism Program; Department of Conservation de Nova Zelanda.