Al mig dels oceans, a milers de quilòmetres de qualsevol continent, hi ha illes que semblen sorgides del no-res: Hawaii, les Galápagos, les Canàries, les Açores, Tahití, Islàndia. Gairebé totes tenen el mateix origen: són volcans que han crescut des del fons oceànic, sovint des de més de 4.000 metres de profunditat, fins a treure el cap per sobre de les onades. En aquest article veurem per què es formen, com les colonitza la vida i com, milions d’anys després, acaben desapareixent.
Tres maneres de fer una illa volcànica
No totes les illes oceàniques volcàniques neixen igual:
- Sobre un punt calent: una zona del mantell anormalment calenta genera magma que perfora la placa. És el cas de Hawaii i, segons la majoria d’investigadors, de les Canàries.
- Sobre una dorsal oceànica: on dues plaques se separen, el vulcanisme pot ser prou intens per crear illes. Islàndia és l’exemple més espectacular, perquè hi coincideixen una dorsal i un punt calent.
- En un arc d’illes: on una placa oceànica s’enfonsa sota una altra, en una zona de subducció. Així s’han format el Japó, les Aleutianes, Tonga o les Petites Antilles. Ho expliquem a les zones de subducció.
Com funciona un punt calent
La idea clàssica és que, sota un punt calent, hi ha una columna de material del mantell més calent que el seu entorn, anomenada plomall, que puja lentament. Quan arriba a prop de la superfície, es fon parcialment i genera magma. La placa tectònica es mou per sobre, però el punt calent es manté relativament fix. El resultat és una cadena d’illes que envelleixen a mesura que s’allunyen del punt calent.
L’exemple de manual és Hawaii:
- L’illa de Hawaii, la més gran, és la més jove i és sobre el punt calent. Té volcans actius com el Kilauea i el Mauna Loa.
- Kauai, al nord-oest, té uns 5 milions d’anys i ja no té volcans actius.
- Més enllà, la cadena continua amb illots i muntanyes submarines cada cop més antigues: la cadena Hawaii-Emperador, que s’estén milers de quilòmetres pel Pacífic.
- Al sud-est de l’illa de Hawaii, un nou volcà submarí, Kamaʻehuakanaloa (abans anomenat Loihi), creix sota el mar. Algun dia serà la propera illa.
El naixement d’una illa
Una illa volcànica comença com un volcà submarí. Mentre és a gran profunditat, la pressió de l’aigua impedeix les explosions i la lava surt en forma de laves en coixí. Quan el volcà s’acosta a la superfície, el contacte entre el magma i l’aigua genera erupcions molt explosives, anomenades surtseianes. Quan finalment el con queda protegit del mar, les erupcions poden produir colades de lava que consoliden l’illa.
L’exemple més ben estudiat és Surtsey, al sud d’Islàndia, que va emergir el novembre de 1963 i va estar en erupció fins al 1967. Més recentment, el 2015, a Tonga es va formar una nova illa entre Hunga Tonga i Hunga Haʻapai, que va desaparèixer amb la gran explosió del gener del 2022.
Com arriba la vida a una illa nova
Surtsey és un laboratori natural únic: des del seu naixement està protegida i només hi poden accedir científics. Això ha permès veure com arriba la vida a una terra verge:
- Bacteris, fongs i llavors arriben amb el vent i les onades.
- Les primeres plantes creixen a la sorra de la platja.
- Els ocells marins nien a l’illa i aporten nutrients amb els excrements, cosa que accelera la formació de sòl.
- Insectes, aranyes i altres invertebrats hi arriben volant, amb el vent o amb els ocells.
Tens més detalls sobre com es forma el sòl a la pedogènesi volcànica.
Laboratoris de l’evolució
Com que estan aïllades, les illes oceàniques acumulen espècies que no existeixen enlloc més. Quan un organisme hi arriba, pot diversificar-se en moltes espècies noves adaptades a ambients diferents:
- Els pinsans de Darwin de les Galápagos, amb becs adaptats a menjars diferents.
- Els ocells meliòfags de Hawaii (drepanidins), amb formes i colors molt diversos.
- A les Canàries, plantes com els tajinastes o els dragos, i rèptils com els llangardaixos gegants.
A Hawaii, al voltant del 90 % de les plantes natives amb flor són endèmiques. Aquest aïllament també les fa molt vulnerables a les espècies invasores.
La mort d’una illa
Quan una illa s’allunya del punt calent, el vulcanisme s’apaga. A partir d’aquí:
- L’erosió desgasta les muntanyes.
- La placa, en refredar-se, s’enfonsa lentament, i l’illa s’hi enfonsa amb ella.
- En mars càlids, els esculls de corall continuen creixent al voltant de l’illa mentre aquesta s’enfonsa. Quan el volcà desapareix sota l’aigua, en queda un anell de corall amb una llacuna al centre: un atol. Aquesta idea la va proposar Charles Darwin i es va confirmar al segle XX amb perforacions.
- Finalment, la muntanya queda submergida com a muntanya submarina o guyot, de cim pla.
Preguntes freqüents
Podria sortir una nova illa a les Canàries?
És possible a escala geològica. El 2011 va néixer el volcà submarí Tagoro, al sud d’El Hierro, però el seu cim es va quedar a menys de 100 metres de la superfície. En parlem a volcans submarins.
Totes les illes oceàniques són volcàniques?
La gran majoria de les que són lluny dels continents, sí. Algunes són esculls de corall o atols construïts sobre volcans enfonsats.
Per què les illes de Hawaii estan en línia?
Perquè la placa del Pacífic es mou per sobre d’un punt calent relativament fix. Cada illa es va formar sobre el punt calent i després se’n va allunyar.
Fonts: USGS Hawaiian Volcano Observatory; Surtsey Research Society; Smithsonian Institution, Global Volcanism Program; Instituto Geográfico Nacional (IGN).