Quan un volcà entra en erupció, una de les primeres preguntes és: ha estat gran o petita? Per respondre-la de manera objectiva i poder comparar erupcions de llocs i èpoques diferents, els vulcanòlegs fan servir l’Índex d’Explosivitat Volcànica, conegut per les sigles en anglès VEI (Volcanic Explosivity Index). És l’escala de referència per classificar les erupcions explosives, des de les més tranquil·les fins a les supererupcions.
Qui la va crear i què mesura
L’escala VEI la van proposar el 1982 els vulcanòlegs Chris Newhall, del Servei Geològic dels EUA, i Stephen Self, de la Universitat de Hawaii. Volien una manera senzilla de comparar erupcions a partir de dades que es poden obtenir tant d’erupcions actuals com d’erupcions antigues estudiades pels seus dipòsits.
L’escala es basa principalment en:
- El volum de tefra expulsada: cendra, lapil·li, pedra tosca i blocs.
- L’altura de la columna eruptiva.
- Altres observacions qualitatives, com la durada o el tipus d’erupció.
Va del 0 al 8 i, a partir del nivell 2, és logarítmica: cada grau representa aproximadament deu vegades més material que l’anterior. Una erupció de VEI 6 expulsa uns deu vegades més tefra que una de VEI 5 i unes cent vegades més que una de VEI 4.
Els nivells de l’escala VEI
- VEI 0 – No explosiva: menys de 10.000 m³ de tefra. Columna de menys de 100 m. Erupcions efusives de lava fluida, com les del Kilauea a Hawaii.
- VEI 1 – Suau: a partir de 10.000 m³. Columna de 100 a 1.000 m. Explosions petites, com moltes de l’Stromboli.
- VEI 2 – Explosiva: a partir d’1 milió de m³. Columna d’1 a 5 km. Erupcions freqüents a volcans actius de tot el món.
- VEI 3 – Severa: a partir de 10 milions de m³. Columna de 3 a 15 km. Exemples: Nevado del Ruiz (1985) o Cumbre Vieja, a La Palma (2021).
- VEI 4 – Cataclísmica: a partir de 0,1 km³. Columna de 10 a 25 km. Exemples: Mont Pelée (1902) o Eyjafjallajökull (2010).
- VEI 5 – Paroxística: a partir d’1 km³. Columna de més de 25 km. Exemples: Vesuvi (any 79) o Mont Saint Helens (1980).
- VEI 6 – Colossal: a partir de 10 km³. Exemples: Krakatoa (1883) o Pinatubo (1991).
- VEI 7 – Supercolossal: a partir de 100 km³. Exemple: Tambora (1815).
- VEI 8 – Megacolossal: a partir de 1.000 km³. Supererupcions com la del Toba, fa uns 74.000 anys, o les grans erupcions de Yellowstone.
Amb quina freqüència es produeix cada nivell
Com més gran és l’erupció, més rara és:
- Les erupcions de VEI 0 a 2 es produeixen contínuament: n’hi ha moltes cada any al món.
- Les de VEI 4 passen, de mitjana, uns quants cops per dècada.
- Les de VEI 6, com el Pinatubo, es produeixen aproximadament un o dos cops per segle.
- Les de VEI 7, com el Tambora, són molt més rares: pocs cops cada mil·lenni.
- Les de VEI 8 no s’han produït en temps històrics. Les darreres van tenir lloc fa desenes de milers d’anys.
Pots veure una selecció d’aquestes erupcions a les erupcions volcàniques més grans de la història i conèixer millor els gegants a supervolcans del món.
El que l’escala VEI no mesura
L’escala VEI és molt útil, però té limitacions importants:
- No té en compte la lava. Una erupció efusiva enorme pot tenir un VEI baix. L’erupció del Laki, a Islàndia (1783-1784), va emetre una quantitat de lava i gasos gegantina i va causar una catàstrofe a Islàndia i a tot l’hemisferi nord, però el seu VEI és moderat.
- No mesura l’impacte climàtic. El que refreda el clima és sobretot el diòxid de sofre que arriba a l’estratosfera, no la cendra. Una erupció amb poc sofre pot tenir poc efecte climàtic encara que sigui gran.
- No mesura el perill ni les víctimes. El Nevado del Ruiz (1985) va ser una erupció de VEI 3 i va causar més de 20.000 morts pels lahars. El que determina el nombre de víctimes és on viu la gent, el tipus de fenomen i la preparació de la població.
- Té límits a les columnes altes. A partir de VEI 5, totes les columnes superen els 25 km i l’altura ja no permet distingir entre nivells.
Per això els vulcanòlegs complementen l’escala VEI amb altres mesures, com la magnitud i la intensitat de l’erupció o la quantitat de sofre emesa.
Un cas curiós: Hunga Tonga (2022)
El 15 de gener de 2022, el volcà submarí Hunga Tonga–Hunga Haʻapai va generar una de les explosions més potents registrades amb instruments moderns. La columna va arribar a uns 57 km d’altura, la més alta mai observada, i l’ona de pressió va fer diverses voltes a la Terra. Però el volum de material expulsat el situa en un VEI 5 o 6, i va emetre relativament poc sofre. És un bon exemple de com l’escala VEI resumeix bé, però no ho explica tot.
Preguntes freqüents
L’escala VEI és com l’escala Richter?
S’hi assembla perquè totes dues són logarítmiques, però la Richter mesura l’energia d’un terratrèmol i la VEI el volum de material expulsat per una erupció.
Quina és l’erupció amb el VEI més alt dels últims segles?
La del Tambora, a Indonèsia, el 1815, amb un VEI 7. Va provocar el famós «any sense estiu» del 1816.
Els volcans de la Garrotxa quin VEI tenien?
Les erupcions de la Garrotxa eren majoritàriament estrombolianes, amb VEI baixos, tot i que algunes van tenir fases més explosives en interaccionar el magma amb l’aigua. Més informació a tipus d’erupcions volcàniques.
Fonts: Newhall i Self (1982), Journal of Geophysical Research; Smithsonian Institution, Global Volcanism Program; USGS Volcano Hazards Program.