La Palma, la «Isla Bonita» de les Canàries, és una illa de contrastos: és l’illa canària amb més erupcions en temps històrics i, alhora, un dels millors llocs del món per observar el cel. Al seu punt més alt hi ha l’Observatori del Roque de los Muchachos, amb telescopis de primer nivell mundial, i al sud, les colades de lava més joves d’Espanya. Aquesta guia repassa la geologia de l’illa, les seves erupcions, per què el seu cel és tan especial i què pots visitar-hi.
Si busques específicament l’erupció del 2021, la trobaràs explicada en detall a la Cumbre Vieja i el volcà de La Palma.
Una illa jove i molt alta
La Palma és una de les illes més joves de l’arxipèlag canari i també una de les més altes en proporció a la seva mida: el Roque de los Muchachos arriba a uns 2.400 metres, a pocs quilòmetres del mar. L’illa té dues grans parts:
- El nord, més antic, dominat per la Caldera de Taburiente, una enorme depressió erosiva envoltada de cims de més de 2.000 metres. És parc nacional.
- El sud, més jove, format per la dorsal de Cumbre Vieja, una serralada volcànica on es concentren totes les erupcions històriques.
Aquesta joventut geològica explica per què La Palma és tan activa. Si vols entendre l’origen de totes les illes, llegeix la nostra guia dels volcans de les Illes Canàries.
Un historial eruptiu excepcional
Des de la conquesta castellana, a finals del segle XV, a La Palma s’han documentat almenys set erupcions, totes a la zona de Cumbre Vieja:
- Tahuya (1585)
- Martín o Tigalate (1646)
- San Antonio (1677-1678)
- El Charco (1712)
- San Juan (1949), amb diverses boques com el Duraznero i l’Hoyo Negro
- Teneguía (1971)
- Tajogaite, a Cumbre Vieja (2021)
Totes han estat erupcions fissurals basàltiques, amb colades de lava i cons de cendra, semblants en estil però diferents en durada i impacte. La del 2021 va ser la més destructiva de la història recent de l’illa.
Per què el cel de La Palma és dels millors del món
L’Observatori del Roque de los Muchachos, gestionat per l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC), és un dels grans observatoris astronòmics de l’hemisferi nord. Hi ha diversos factors que el fan excepcional:
- Altitud: a uns 2.400 metres, el cim queda sovint per sobre del mar de núvols.
- Inversió tèrmica: els vents alisis creen una capa d’aire estable que fa que l’atmosfera per sobre sigui molt transparent i estable.
- Protecció legal: des del 1988, una llei específica, coneguda com la Ley del Cielo, regula l’enllumenat de l’illa i les emissions de ràdio per evitar la contaminació lumínica.
- Situació: lluny de grans ciutats i al mig de l’oceà.
El Gran Telescopio Canarias i els altres telescopis
L’instrument més conegut és el Gran Telescopio Canarias (GTC), inaugurat el 2009, amb un mirall primari segmentat de 10,4 metres de diàmetre, un dels telescopis òptics més grans del món. Al mateix cim hi ha molts altres instruments d’institucions europees, com el telescopi William Herschel, el Telescopi Òptic Nòrdic o els telescopis de raigs gamma MAGIC i del projecte CTA.
L’erupció del 2021 no va afectar l’observatori, que és al nord de l’illa, però la cendra va obligar a aturar algunes observacions en moments puntuals.
Què visitar a La Palma volcànica
- La Ruta de los Volcanes: un dels grans itineraris de senderisme de les Canàries, que recorre la carena de Cumbre Vieja d’un extrem a l’altre, entre cràters i cons de diferents erupcions.
- El volcà de San Antonio i el Teneguía, a Fuencaliente, a l’extrem sud de l’illa. Al San Antonio hi ha un centre de visitants.
- La zona del Tajogaite: visites guiades i miradors per veure els efectes de l’erupció del 2021. L’accés a algunes àrees continua regulat.
- La Caldera de Taburiente: el parc nacional, amb rutes espectaculars.
- El Roque de los Muchachos: amb vistes sobre la caldera i els telescopis. Si vols visitar les instal·lacions de l’observatori, consulta les visites guiades organitzades des de l’IAC i les empreses autoritzades.
Una reserva del cel i de la biosfera
Tota l’illa és Reserva de la Biosfera de la UNESCO i té la certificació Starlight, que reconeix la qualitat del cel nocturn. Això ha impulsat l’astroturisme: miradors astronòmics, rutes nocturnes i guies especialitzats. Una bona manera de combinar volcans i estrelles en un mateix viatge.
Preguntes freqüents
Quantes erupcions ha tingut La Palma?
S’hi han documentat almenys set erupcions des de finals del segle XV, l’última el 2021.
Es pot visitar l’Observatori del Roque de los Muchachos?
Sí, hi ha visites guiades organitzades. Cal reservar amb antelació i comprovar-ne les condicions, ja que depenen de la temporada i del funcionament dels telescopis.
L’erupció del 2021 va afectar l’observatori?
No va patir danys. L’observatori és al nord de l’illa, lluny de la zona afectada, tot i que la cendra va obligar a aturar alguna observació.
Quina és la millor època per anar a La Palma?
Qualsevol època és bona pel clima suau. Per observar el cel, les nits sense lluna són les millors.
Fonts: Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC); Instituto Geográfico Nacional (IGN); Parque Nacional de la Caldera de Taburiente; Cabildo de La Palma.