El 19 de setembre de 2021, a les 15.10 hora local, una fissura es va obrir a la zona de Cabeza de Vaca, al municipi d’El Paso, a l’illa de La Palma. Començava l’erupció volcànica més llarga i destructiva de la història documentada de l’illa i la primera gran erupció en terra ferma a Espanya en 50 anys. Durant 85 dies, les imatges de rius de lava avançant entre cases i plantacions de plàtans van donar la volta al món. Aquest article explica com va començar, com va evolucionar, quines conseqüències va tenir i què en vam aprendre.
Els senyals previs
La Cumbre Vieja, la serralada volcànica del sud de La Palma, havia mostrat petits eixams sísmics des del 2017. Però a partir de l’11 de setembre de 2021, l’Instituto Geográfico Nacional (IGN) va detectar un augment ràpid de la sismicitat: milers de terratrèmols petits que cada dia eren menys profunds, acompanyats d’un inflament del terreny de més de 10 centímetres en pocs dies.
Aquests són els senyals clàssics d’un magma que puja cap a la superfície. Les autoritats van elevar el semàfor d’alerta i van començar a preparar possibles evacuacions. Quan la fissura es va obrir, part de la població més propera ja havia estat desallotjada.
85 dies d’erupció
L’erupció va ser de tipus estrombolià i fissural, amb diverses boques alineades que van construir un con principal, més tard batejat com a Tajogaite. Va combinar:
- Colades de lava basàltica molt fluides, que van baixar cap a la costa oest.
- Explosions que van llançar cendra a milers de metres i van cobrir bona part de l’illa.
- Emissions de gasos, sobretot diòxid de sofre.
La intensitat va variar molt: hi va haver fases de calma relativa i episodis de gran violència, amb noves boques i colades que canviaven de direcció. L’activitat es va aturar el 13 de desembre de 2021 i, després de deu dies d’observació, les autoritats van declarar oficialment el final de l’erupció el 25 de desembre. Segons l’escala d’explosivitat, va ser una erupció de VEI 3.
La lava arriba al mar
El 28 de setembre, la primera colada va arribar a l’oceà a la zona de Playa Nueva. En contacte amb l’aigua, la lava va generar núvols de vapor i gasos àcids, i va començar a construir una fajana o delta de lava: terra nova guanyada al mar. Més endavant se’n va formar una segona. Entre totes dues, l’illa va créixer desenes d’hectàrees.
Els danys
L’impacte material va ser enorme:
- Les colades van cobrir unes 1.200 hectàrees de la vall d’Aridane.
- Més de 1.600 edificacions van quedar destruïdes, entre habitatges, magatzems i instal·lacions agrícoles, segons el Cadastre.
- Centenars d’hectàrees de plataners, vinyes i avocats van quedar sota la lava.
- Carreteres, xarxes de reg i barris sencers, com Todoque, van desaparèixer.
Unes 7.000 persones van ser evacuades. Gràcies a la vigilància i a les evacuacions preventives, no hi va haver morts causades directament per la lava ni per les explosions.
Després de l’erupció: el problema dels gasos
Un cop acabada l’erupció, va aparèixer un altre risc. A barris costaners com Puerto Naos i La Bombilla, el diòxid de carboni que continuava sortint del subsòl s’acumulava en cases i garatges en concentracions perilloses. Aquest gas és invisible i inodor, i en espais tancats pot ser letal. Per això aquestes zones van estar tancades durant molt de temps després del final de l’erupció, i el retorn dels veïns va ser gradual. Pots llegir més sobre aquest risc a gasos volcànics tòxics.
Què en vam aprendre
- La vigilància funciona: la detecció dels senyals previs va permetre evacuar a temps.
- La comunicació importa: l’erupció es va seguir en directe a les xarxes, amb informació oficial constant però també molts rumors. Ho analitzem a comunicació del risc volcànic.
- La recuperació és lenta: reconstruir habitatges, carreteres i cultius, i decidir què es fa amb els terrenys coberts de lava, porta anys.
- Les Canàries són actives: l’erupció va recordar que l’arxipèlag continua sent una zona volcànica viva. Per això hi ha una vigilància sísmica constant a les Canàries.
Es pot visitar el volcà?
Sí, amb condicions. Hi ha miradors i rutes guiades per veure el con del Tajogaite i les colades. Algunes zones continuen tenint l’accés regulat per seguretat o perquè són terrenys privats. Et recomanem informar-te a les oficines de turisme de l’illa o al Cabildo de La Palma abans d’anar-hi. Si vols conèixer altres atractius de l’illa, com els telescopis del Roque de los Muchachos, tens la nostra guia de La Palma, l’illa de les erupcions i del millor telescopi d’Europa.
Preguntes freqüents
Quant va durar l’erupció de la Cumbre Vieja?
85 dies, del 19 de setembre al 13 de desembre de 2021. El final oficial es va declarar el 25 de desembre.
Va morir algú a l’erupció de La Palma?
No hi va haver víctimes mortals causades directament per l’erupció gràcies a les evacuacions preventives. Sí que es va registrar una mort indirecta per l’esfondrament d’una teulada durant la neteja de cendra.
Com es diu el volcà?
L’erupció es va produir a la dorsal de Cumbre Vieja, i el nou con va rebre el nom de Tajogaite.
Podria tornar a haver-hi una erupció a La Palma?
Sí. La Palma és l’illa canària amb més erupcions històriques i ho continuarà sent. La vigilància de l’IGN permet detectar els senyals amb antelació.
Fonts: Instituto Geográfico Nacional (IGN); Instituto Volcanológico de Canarias (INVOLCAN); Programa Copernicus EMS; Cabildo de La Palma; Dirección General del Catastro.