El Monte Camerun, anomenat localment Mongo ma Ndemi («la muntanya de la grandesa»), s’alça fins a uns 4.040 metres a tocar de la costa atlàntica del Camerun. És el cim més alt de l’Àfrica occidental i central, i també un dels volcans més actius del continent: ha fet erupció diverses vegades al segle XX i XXI, i algunes colades han arribat a pocs centenars de metres del mar. És, a més, la peça més visible de la Línia Volcànica del Camerun, una cadena volcànica que encara intriga els geòlegs.
Un volcà gegant a tocar del mar
El Monte Camerun és un estratovolcà basàltic de grans dimensions, allargat en direcció sud-oest–nord-est. Els seus vessants passen, en pocs quilòmetres, de la selva tropical humida a prades d’alta muntanya i finalment a camps de lava i cons de cendra prop del cim.
Aquesta proximitat al mar el converteix en una de les muntanyes més plujoses del món. El vessant que mira a l’oceà rep precipitacions extraordinàries, mentre que el cim pot tenir gebre i temperatures sota zero.
La Línia Volcànica del Camerun: un enigma geològic
La Línia Volcànica del Camerun és una alineació d’uns 1.600 quilòmetres que comença a l’oceà Atlàntic i s’endinsa al continent. Inclou:
- Les illes del golf de Guinea: Annobón, São Tomé, Príncipe i Bioko.
- El Monte Camerun, a la costa.
- Diversos massissos i llacs volcànics a l’interior del Camerun.
El més curiós és que es tracta de vulcanisme intraplaca: no hi ha cap zona de subducció ni cap dorsal oceànica que l’expliqui. A diferència d’Hawaii, tampoc no mostra una progressió d’edats clara, com cabria esperar d’un punt calent clàssic. Per això s’han proposat diverses hipòtesis, com la reactivació d’antigues zones de debilitat de l’escorça o corrents del mantell sota la vora del cratón africà. El debat continua obert. Si vols repassar els mecanismes que generen volcans, llegeix la teoria de les plaques tectòniques i els volcans.
Les erupcions recents
El Monte Camerun ha tingut erupcions documentades els anys 1909, 1922, 1925, 1954, 1959, 1982, 1999, 2000 i 2012. Les més destacades:
- 1922: les colades van arribar fins a la costa.
- 1982: erupció al vessant sud-oest, lluny de zones poblades.
- 1999: una colada va avançar fins a molt a prop del mar a la zona de Bakingili, tallant la carretera costanera i obligant a evacuar poblacions.
- 2000 i 2012: erupcions més petites prop del cim.
Les erupcions són majoritàriament efusives, amb colades de lava basàltica i fonts de lava, i poc explosives. El perill principal són les colades que baixen cap a les zones habitades i les plantacions dels vessants baixos.
Els llacs assassins: Nyos i Monoun
La Línia Volcànica del Camerun és coneguda per un fenomen molt estrany. El 1986, el llac Nyos, un llac de cràter a l’interior del país, va alliberar sobtadament una enorme quantitat de diòxid de carboni. El gas, més pesant que l’aire, es va escampar per les valls i va matar unes 1.700 persones i milers de caps de bestiar, majoritàriament mentre dormien. Dos anys abans, el 1984, un episodi similar al llac Monoun havia causat 37 morts.
Aquest tipus d’esdeveniment s’anomena erupció límnica. Des de llavors, s’han instal·lat tubs de desgasificació al llac Nyos per anar alliberant el gas de manera controlada. Tens més informació sobre aquests riscos a gasos volcànics i els seus perills.
La Race of Hope: una cursa fins al cim
Cada any, des de la dècada de 1970, s’hi celebra la Race of Hope, una cursa de muntanya que surt de la ciutat de Buea, puja fins al cim i torna. Són prop de 40 quilòmetres amb uns 3.000 metres de desnivell positiu i negatiu, per terreny de selva, prat i lava. És una de les proves de muntanya més dures i famoses d’Àfrica.
Pujar al Monte Camerun
Per als excursionistes, l’ascensió també surt habitualment de Buea, als peus de la muntanya. Es fa en dos o tres dies, amb nits en refugis bàsics. És obligatori contractar guies i portadors locals, que es poden organitzar a Buea.
Coses a tenir en compte:
- Cal molt bona forma física: el desnivell és molt gran.
- El temps canvia de pressa i al cim pot fer fred intens.
- La temporada seca, aproximadament de novembre a abril, és la més recomanable.
- Consulta sempre la situació de seguretat de la regió abans de viatjar, ja que ha patit inestabilitat en els darrers anys.
Biodiversitat: el Parc Nacional del Monte Camerun
El volcà està protegit pel Parc Nacional del Monte Camerun. Els seus boscos acullen elefants de bosc, ximpanzés i el dril, un primat amenaçat emparentat amb el mandril. També hi viuen moltes espècies d’ocells i plantes endèmiques. L’escalonament de la vegetació, des de la selva fins a les prades d’alta muntanya, fa que en una sola ascensió es travessin diversos ecosistemes.
Preguntes freqüents
El Monte Camerun és actiu?
Sí. És un dels volcans més actius d’Àfrica, amb erupcions el 1999, el 2000 i el 2012, entre d’altres.
És segur pujar-hi?
En períodes sense activitat volcànica i amb guia local, l’ascensió és segura pel que fa al volcà. Tot i així, és exigent físicament i cal consultar la situació política i de seguretat de la regió.
Què té a veure el Monte Camerun amb el llac Nyos?
Tots dos formen part de la Línia Volcànica del Camerun. El llac Nyos és un llac de cràter on el 1986 es va alliberar de cop diòxid de carboni volcànic acumulat al fons.
Fonts: Smithsonian Institution, Global Volcanism Program; USGS; Kling et al. (1987), Science; Parc Nacional del Monte Camerun.