La Terra està formada per tres grans capes concèntriques: l’escorça (la capa externa i sòlida on vivim), el mantell (la capa intermèdia, la més gruixuda) i el nucli (el centre metàl·lic, dividit en nucli extern líquid i nucli intern sòlid). Aquesta estructura en capes, com una ceba o un ou, és la clau per entendre gairebé tot el que passa al planeta: els volcans, els terratrèmols, el camp magnètic que ens protegeix i el moviment dels continents. I el més sorprenent: ningú ha vist mai directament res més enllà dels primers quilòmetres. Tot el que sabem de l’interior de la Terra ho hem deduït indirectament.
L’escorça: la pell fina del planeta
L’escorça és la capa externa i rígida de la Terra, on hi ha els continents i els oceans. És sorprenentment fina: entre 5 i 10 km sota els oceans (escorça oceànica, més densa, de basalt) i entre 30 i 70 km sota els continents (escorça continental, menys densa, de composició granítica).
Si la Terra fos una poma, l’escorça seria més fina que la pell. Tota la vida, tota la història humana i tota la geologia que veiem passa en aquesta capa mínima. L’escorça i la part més superficial del mantell formen la litosfera, la capa rígida fragmentada en plaques tectòniques.
El mantell: el motor dels volcans i les plaques
El mantell s’estén des de la base de l’escorça fins als 2.900 km de profunditat i representa el 84% del volum de la Terra. Contràriament a la imatge popular, el mantell NO és un oceà de lava: és roca sòlida, però tan calenta (de 500 a 3.500 graus segons la profunditat) que a escala de milions d’anys flueix lentament, com un plàstic molt viscós.
Aquest flux lent (els corrents de convecció) és el motor de la tectònica de plaques i, en última instància, dels volcans i els terratrèmols. Quan una part del mantell puja i la pressió baixa, la roca es fon parcialment i genera el magma que alimenta els volcans.
El nucli: la bola de metall que ens protegeix
El nucli ocupa el centre de la Terra, dels 2.900 km fins als 6.371 km (el centre). Està fet principalment de ferro i níquel, i té dues parts: el nucli extern, líquid (de 2.900 a 5.150 km), i el nucli intern, sòlid (de 5.150 km al centre), amb temperatures d’uns 5.000-6.000 graus, similars a la superfície del Sol.
El moviment del ferro líquid del nucli extern genera el camp magnètic terrestre: l’escut invisible que desvia el vent solar i fa possible la vida a la superfície. Sense el nucli actiu, la Terra seria un planeta molt més exposat, com Mart, que va perdre el seu camp magnètic fa milers de milions d’anys.
Com sabem què hi ha dins la Terra si ningú hi ha baixat?
El forat més profund mai perforat (el pou de Kola, a Rússia) va arribar només a 12 km: ni tan sols va travessar l’escorça. Tot el que sabem de l’interior profund ho hem après indirectament, sobretot gràcies a les ones sísmiques: quan hi ha un gran terratrèmol, les seves ones travessen el planeta i canvien de velocitat i direcció segons els materials que troben.
Estudiant com arriben aquestes ones als sismòmetres de tot el món, els científics han pogut «radiografiar» l’interior de la Terra: així es va descobrir que el nucli extern és líquid (un tipus d’ones no el travessa) i on són els límits de cada capa. Els volcans també ens porten mostres directes: alguns magmes arrosseguen fragments del mantell profund (xenòlits) fins a la superfície.
Preguntes freqüents
Quines són les capes de la Terra?
Tres capes principals: l’escorça (la capa externa sòlida, de 5 a 70 km de gruix), el mantell (roca calenta que flueix lentament, fins als 2.900 km) i el nucli (ferro i níquel, amb una part externa líquida i una interna sòlida, fins al centre a 6.371 km).
El mantell de la Terra és líquid?
No. El mantell és roca sòlida, però tan calenta que a escala de milions d’anys flueix molt lentament, com un plàstic viscós. Només es fon parcialment en llocs concrets (dorsals, zones de subducció, hotspots), generant el magma que alimenta els volcans.
Quina temperatura hi ha al centre de la Terra?
El nucli intern està a uns 5.000-6.000 graus, una temperatura similar a la de la superfície del Sol. Malgrat això, és sòlid, perquè la pressió extrema del centre del planeta impedeix que el ferro es fongui.
Com sabem el que hi ha a l’interior de la Terra?
Principalment gràcies a les ones sísmiques dels terratrèmols, que travessen el planeta i canvien de velocitat segons els materials. Estudiant-les, els científics han «radiografiat» l’interior. També ajuden els xenòlits: fragments del mantell que alguns magmes arrosseguen fins a la superfície.