Quan un volcà entra en erupció, la pregunta que es fan els veïns, els mitjans i les autoritats és sempre la mateixa: quant de temps durarà? No hi ha una resposta única. Algunes erupcions duren unes hores i d’altres s’allarguen dècades. Tot depèn del tipus de volcà, de la quantitat de magma disponible i de com evoluciona el sistema per dins. En aquest article veurem quant duren les erupcions de mitjana, quins factors hi influeixen, exemples reals de cada cas i com decideixen els científics que una erupció s’ha acabat.
Quant dura una erupció «típica»?
El Programa Global de Vulcanisme de la Smithsonian Institution recull dades de milers d’erupcions dels darrers segles. Segons aquestes dades, la durada mediana d’una erupció és d’unes set setmanes. Ara bé, la distribució és molt desigual: moltes erupcions acaben en pocs dies, i unes quantes s’allarguen anys i fan pujar la mitjana.
Per això és útil pensar en tres grans famílies.
Erupcions curtes: hores o pocs dies
Les grans erupcions explosives sovint tenen una fase principal molt breu i molt violenta:
- Mont Saint Helens (EUA, 1980): la fase paroxística del 18 de maig va durar unes nou hores, tot i que el volcà va continuar actiu durant anys.
- Pinatubo (Filipines, 1991): la fase culminant, el 15 de juny, va durar poques hores, precedida per setmanes d’explosions menors.
En aquestes erupcions, el que compta per al risc no és la durada total sinó la intensitat del moment àlgid. Ho expliquem a l’escala VEI.
Erupcions de setmanes a mesos
És el cas més habitual en erupcions efusives, les que emeten sobretot colades de lava:
- Cumbre Vieja (La Palma, 2021): 85 dies, del 19 de setembre al 13 de desembre. En parlem a fons a l’erupció de la Cumbre Vieja.
- Eyjafjallajökull (Islàndia, 2010): poc més d’un mes de fase explosiva, prou per paralitzar el trànsit aeri europeu.
- Heimaey (Islàndia, 1973): uns cinc mesos, amb la famosa operació per refredar la lava amb aigua de mar.
- Laki (Islàndia, 1783-1784): uns vuit mesos d’erupció fissural, amb conseqüències climàtiques a tot l’hemisferi nord.
Erupcions que duren anys o dècades
Alguns volcans mantenen activitat gairebé contínua durant molt de temps:
- Paricutín (Mèxic): va néixer en un camp de blat de moro el 1943 i va estar en erupció fins al 1952.
- Kilauea (Hawaii): l’erupció del Pu’u ‘Ō’ō va començar el 1983 i es va perllongar fins al 2018, 35 anys seguits. Més informació a el Kilauea de Hawaii.
- Santiaguito (Guatemala): el complex de doms va començar a créixer el 1922 i continua actiu.
- Stromboli (Itàlia): fa almenys dos mil·lennis que té explosions petites i regulars, fins al punt que els navegants antics l’anomenaven «el far del Mediterrani».
En aquests casos, més que d’una erupció parlem d’un estat d’activitat persistent, amb fases més i menys intenses.
Quins factors determinen la durada
- El volum de magma disponible: com més magma hi ha a la cambra i com més n’arriba des de baix, més pot durar l’erupció.
- La pressió del sistema: una erupció comença quan la pressió supera la resistència de la roca, i tendeix a acabar quan la pressió baixa prou.
- La viscositat del magma: els magmes fluids, com els basàltics, permeten erupcions efusives llargues. Els viscosos tendeixen a produir explosions curtes i violentes o doms que creixen lentament.
- El conducte: si el conducte es tapona o es col·lapsa, l’erupció es pot aturar de cop, o reprendre’s més tard de manera més violenta.
- El tipus de volcà: en camps monogenètics, com la Garrotxa, cada erupció crea un volcà nou i s’acaba en setmanes o mesos.
Les fases d’una erupció
Tot i que cada volcà és diferent, moltes erupcions segueixen un patró semblant:
- Fase precursora: terratrèmols, deformació del terreny i canvis en els gasos durant dies, setmanes o mesos.
- Inici: obertura d’una fissura o d’un cràter i primeres emissions.
- Fase principal: el moment de màxima activitat, explosiu, efusiu o mixt.
- Declivi: la taxa d’emissió baixa i la sismicitat disminueix.
- Final i postactivitat: l’emissió s’atura, però poden continuar les fumaroles, els gasos i petits sismes.
Com se sap que una erupció s’ha acabat
Els vulcanòlegs no declaren el final d’una erupció quan deixen de veure lava. Esperen que diversos indicadors tornin a nivells normals durant un temps prudencial:
- Sismicitat: el tremolor volcànic desapareix i els terratrèmols tornen als nivells de fons.
- Deformació: el terreny deixa d’inflar-se o desinflar-se.
- Gasos: l’emissió de diòxid de sofre baixa fins a valors habituals.
A La Palma, per exemple, l’activitat es va aturar el 13 de desembre de 2021, però el final oficial no es va anunciar fins al 25 de desembre, després de deu dies d’observació. I tot i així, les emissions de diòxid de carboni van mantenir barris tancats durant mesos.
Preguntes freqüents
Quina és l’erupció més llarga coneguda?
Com a activitat persistent, la de l’Stromboli, amb explosions regulars des de fa almenys dos mil anys. Entre les erupcions ben documentades amb inici i final, destaca la del Pu’u ‘Ō’ō, al Kilauea, amb 35 anys.
Una erupció curta és menys perillosa que una de llarga?
No necessàriament. Algunes de les erupcions més mortíferes van tenir fases principals de poques hores. El perill depèn més de la intensitat i del tipus d’activitat que de la durada.
Es pot predir quant durarà una erupció?
Només de manera aproximada. Els científics fan estimacions a partir del volum de magma, de la deformació i de les emissions, però l’evolució sovint sorprèn.
Fonts: Smithsonian Institution, Global Volcanism Program; USGS Volcano Hazards Program; Instituto Geográfico Nacional (IGN); Icelandic Meteorological Office.