Darrere de cada alerta volcànica que surt als diaris hi ha un observatori que ha detectat un canvi, n’ha analitzat les dades i ha decidit comunicar-ho. Els observatoris volcànics són els ulls i les orelles de la societat davant dels volcans: xarxes de sensors, centres de processament de dades i equips de científics que treballen tot l’any, sovint les 24 hores del dia. En aquest article t’expliquem què fa un observatori, quins són els més importants del món i qui vigila els volcans de l’Estat espanyol.
Què fa exactament un observatori volcànic
La feina d’un observatori es resumeix en tres verbs: vigilar, interpretar i comunicar.
- Vigilar: mesurar contínuament els paràmetres que canvien quan el magma es mou. Els principals són la sismicitat, la deformació del terreny (amb GPS, inclinòmetres i radar de satèl·lit), els gasos (sobretot diòxid de sofre i diòxid de carboni) i la temperatura.
- Interpretar: decidir si els canvis observats són normals o indiquen que el volcà s’està reactivant.
- Comunicar: informar les autoritats de protecció civil i la població, sovint mitjançant un sistema de nivells d’alerta per colors o números.
La decisió d’evacuar una zona no correspon a l’observatori sinó a les autoritats, però es basa en la seva informació. Per això la relació entre científics i gestors és tan important, com expliquem a comunicació del risc volcànic.
L’Osservatorio Vesuviano: el més antic del món
Fundat el 1841 pel rei Ferran II de les Dues Sicílies, l’Osservatorio Vesuviano és el primer observatori volcànic de la història. L’edifici original, als vessants del Vesuvi, encara es conserva. Avui forma part de l’Istituto Nazionale di Geofisica e Vulcanologia (INGV) d’Itàlia i vigila el Vesuvi, els Camps Flegreus i l’illa d’Ischia, una de les zones volcàniques més densament poblades del món.
L’INGV té altres seus especialitzades, com l’Osservatorio Etneo, a Catània, que s’encarrega de l’Etna i dels volcans de les illes Eòlies, com l’Stromboli.
L’Hawaiian Volcano Observatory: el laboratori del Pacífic
L’HVO va ser fundat el 1912 per Thomas A. Jaggar, a la vora del cràter del Kilauea. Va ser pioner en la vigilància continuada i instrumental d’un volcà, i avui forma part del Servei Geològic dels Estats Units (USGS). Vigila els volcans actius de l’arxipèlag, inclosos el Kilauea i el Mauna Loa. Les seves dades i actualitzacions són públiques i són una referència per a tota la comunitat científica.
El USGS té altres observatoris, com el de l’Alaska (AVO), el de les Cascades (CVO), creat després de l’erupció del Mont Saint Helens del 1980, i el de Yellowstone.
Japó, Indonèsia i Filipines: vigilància massiva
Els països amb més volcans actius tenen sistemes de vigilància molt extensos:
- Japó: l’Agència Meteorològica del Japó (JMA) considera actius 111 volcans i en vigila una cinquantena de manera contínua.
- Indonèsia: el centre de vulcanologia i mitigació de riscos geològics (PVMBG) vigila desenes de volcans en un país amb més de cent volcans actius.
- Filipines: el PHIVOLCS s’encarrega de volcans com el Mayon o el Taal.
Islàndia: l’IMO
A Islàndia, la vigilància volcànica depèn de l’Oficina Meteorològica d’Islàndia (IMO), que també fa la predicció del temps. Vigila volcans com el Katla, el Grímsvötn, l’Hekla o el sistema de la península de Reykjanes, on des del 2021 hi ha hagut una sèrie d’erupcions. En un país on hi ha una erupció de mitjana cada pocs anys, la feina és constant.
Qui vigila els volcans a l’Estat espanyol
La vigilància volcànica oficial correspon a l’Instituto Geográfico Nacional (IGN), que té una xarxa de sismògrafs, estacions GPS i sensors a totes les Canàries i publica els terratrèmols en temps real. Va ser l’organisme de referència durant les erupcions d’El Hierro (2011-2012) i de La Palma (2021).
A més, l’Instituto Volcanológico de Canarias (INVOLCAN) fa recerca i vigilància geoquímica, especialment de gasos, i divulgació. Les decisions de protecció civil s’articulen a través del pla d’emergències volcàniques de Canàries (PEVOLCA). En parlem a vigilància sísmica a les Canàries.
A Catalunya, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) manté la xarxa sísmica que cobreix també la zona volcànica de la Garrotxa.
Cooperació internacional
Els observatoris col·laboren entre ells a través de l’Organització Mundial d’Observatoris Volcànics (WOVO). A més, el USGS té un programa d’assistència, el VDAP, creat després de la tragèdia d’Armero (Colòmbia) del 1985, que envia equips i instruments a països que ho necessiten en situacions de crisi.
Per a l’aviació, nou centres d’avís de cendra volcànica (VAAC) repartits pel món vigilen els núvols de cendra i avisen les companyies aèries. T’ho expliquem a cendra volcànica i aviació.
Molts volcans sense vigilància
Tot i aquests esforços, una part important dels volcans potencialment actius del món no té cap instrument a terra. Per a aquests, els satèl·lits són l’única font d’informació. La combinació de dades de satèl·lit i intel·ligència artificial és una de les grans apostes per reduir aquest buit.
Preguntes freqüents
Quin és l’observatori volcànic més antic del món?
L’Osservatorio Vesuviano, fundat el 1841 als vessants del Vesuvi.
Qui decideix evacuar una població quan un volcà s’activa?
Les autoritats de protecció civil, a partir de la informació i les recomanacions dels científics de l’observatori.
Puc consultar les dades dels volcans en temps real?
Sí. Molts observatoris publiquen dades i butlletins oberts. Pots començar pel nostre mapa de volcans actius en temps real.
Com pot col·laborar un ciutadà?
Seguint les fonts oficials, no difonent rumors i, en alguns països, enviant observacions com sentir terratrèmols o veure cendra mitjançant els formularis dels observatoris.
Fonts: Istituto Nazionale di Geofisica e Vulcanologia (INGV); USGS Volcano Hazards Program; Japan Meteorological Agency; Icelandic Meteorological Office; Instituto Geográfico Nacional (IGN); WOVO.